L’agricultura troba dificultats per aplicar sistemes biològics antiplaga

La complexitat del registre i de la implementació pràctica, la falta d’eficàcia d’algun sistema i la manca d’informació, alguns dels handicaps d’aquest àmbit

 

Les dificultats amb el registre, la implementació pràctica i la falta d’eficàcia d’algun producte són els principals problemes que es troben avui dia els agricultors a l’hora d’aplicar els nous sistemes biològics antiplaga (per mitjà de feromones que provoquen la captura massiva, confusió sexual, etc.), segons ha explicat Jordi Giné, cap del Servei de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, en el decurs la XII Jornada de Sanitat Vegetal celebrada avui a Lleida. La trobada, celebrada en el marc de la Fira de Sant Miquel-Eurofruit, ha estat organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.

 

Giné ha explicat que la implementació de les noves estratègies biològiques antiplaga és actualment complexa perquè té molts condicionants i requereix assessorament personal expert, i que a més alguns dels sistemes que estan actualment al mercat “potser no s’han provat prou o no funcionen igual en totes les zones i amb totes les plagues”. D’altra banda, el representant Servei de Sanitat Vegetal defensa l’aplicació integral d’aquests sistemes, “com per exemple s’ha fet al Delta de l’Ebre amb l’arròs o a Girona amb la poma”, ja que la seva aplicació parcial “crea finques-refugi on la plaga sobreviu”.

 

Giné ha advocat per agilitar els registres europeu i estatal d’aquests productes, “la complexitat dels quals provoca que, moltes vegades, quan finalment se n’aprova un, ja n’ha sortit un altres de més eficaç” i advoca també perquè entitats i institucions de l’àmbit, com l’IRTA o les universitats, s’impliquin encara més en l’experimentació de nous sistemes biològics per lluitar contra les plagues.

 

Lidia Sans, presidenta de l’Agrupació de Tècnics d’ADV de Lleida (ATALL), ha explicat que, a la demarcació de Lleida, en l’àmbit dels fruiters, s’ha fet un esforç per aplicar noves estratègies en la gestió integrada del control de plagues i fongs, tot i que encara hi ha certs problemes amb espècies com certs tipus de pugons, la carpocapsa o certes plagues secundàries. Sans considera també que les tècniques de confusió sexual són en general efectives, però que molts productors —sobretot els petits—són encara reticents a aplicar-les, pel seu cost i per la complexitat en l’aplicació. Aquesta reticència, no obstant, és més evident en fruita com la poma, ja que “els productors de fruita de pinyol cada estan més satisfets dels resultats de mètodes com la confusió sexual”. També ha explicat que en l’olivera encara hi ha poca incidència dels mètodes alternatius.

 

La presidenta de l’ATALL advoca per una aplicació integral d’aquests mètodes: “és important tenir una visió conjunta del tema, si un agricultor els aplica, i el de la finca del costat no, la plaga és difícilment controlable”.

 

Respecte a les plagues que amenacen amb arribar a Lleida, Sans ha citat la caparreta, l’avispilla (en l’àmbit de l’ametller) o la drosophila (en l’àmbit de la cirera), entre altres, i ha advertit que cal extremar el control perquè “ara mateix no tenim bons sistemes de control contra aquestes espècies”. La tècnica conclou que, si bé s’ha avançat en l’aplicació d’estratègies alternatives antiplaga, ara mateix falta informació sobre els nous productes biològics que hi ha al mercat, molts dels quals a més han estat poc assajats a la zona de Lleida i que la seva aplicació, finalment, és sovint complexa.

 

Marisé Borja, representant de International Biocontrol Manufacturers Association (IBMA), s’ha queixat de que la normativa europea referent als biopesticides és massa exigent i complexa, i que a més és la mateixa que la dels pesticides químics. “Parlem d’una reglamentació que és més exigent que la dels EE.UU., ja que a més de demostrar que són productes segurs han de provar també que són efectius”. Segons Borja, els terminis per aprovar certs productes biològics “són tan llargs, que acabem reduint els al·licients per fabricar-los” i a més la normativa exigeix a vegades demostrar la innocuïtat d’organismes que es troben a la natura que ens envolta, “la qual cosa és il·lògica”.

Print Friendly, PDF & Email