La fira de Sant Miquel – Eurofruit tanca amb 130.000 visitants i bones expectatives comercials

Proposta de creació d’una plataforma estratègica per a la recerca i la innovació, que ajudi a la continuïtat de les petites i mitjanes empreses agràries

 La 65a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 34a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola) ha tancat avui les seves portes amb la previsió d’assolir xifres molt semblants a les de l’any passat, uns 130.000 visitants, i un balanç positiu per part dels expositors.

El director general de Fira de Lleida, Oriol Oró, ha explicat que la prèvia de la fira ja era positiva, amb molt bona resposta per part del sector, amb un 100% d’ocupació, 317 expositors i 54.000 m2 de superfície d’exposició. “Tot i les complicacions que travessa el sector, aquest valora molt positivament  el desenvolupament de la fira, els contactes realitzats i les oportunitats de negoci que es presenten”, ha comentat. Oró considera que les 65 edicions de la Fira i la fidelitat dels expositors són un bon simptoma que les operacions comercials són positives 

Oró ha recordat els tres eixos fonamentals d’aquesta edició, que han estat el d’internacionalització, amb dues missions comercials internacionals: la de Bielorússia, amb la presència de l‘ambaixador i el consul i diferents empreses, i també la missió organitzada amb ACCIÓ i FEMAC, en que una vintena d’empreses dels cinc continents s’han donat cita aquí a Lleida i han tingut reunions amb una trentena d’empreses del sector per establir relacions comercials i obrir mercat. “Amb ells hem establert el compromís per a l’any vinent d’ampliar i seguir avançant en aquesta línia de col·laboració en altres àmbits com poden ser Municipàlia, el teixit empresarial de Lleida, etc.”, ha explicat.

Un altre eix clau en aquesta edició de Sant Miquel-Eurofruit ha estat el de la innovació. “La Fira ha estat el marc en el que s’ha pogut retransmetre en streaming la primera prova pilot en 5G en un camp d’Albatàrrec, a nivell de tot l’Estat, i hem tingut jornades tècniques de referència en l’àmbit de la innovació”, ha explicat Oró, qui considera que el sector s’ha d’adaptar ràpidament a les noves tecnologies. “Dins del sector agrari el 5G obre un camp de transformació i d’adaptació que portarà millores en la sostenibilitat dels cultius, en la qualitat, en l’estalvi de recursos i l’energètic, que ha de repercutir directament en la millora del producte”, comenta i assegura que la Fira ha d’estar a l’avantguarda i de transmetre aquests possibilitats de futur que s’obren.

Finalment, el tercer eix que comentava el director general de Fira de Lleida és el de la transferència tecnològica i de coneixement, que queda reflectida en els Premis d’Innovació Tecnològica i del Llibre i de l’Article Agrari, que s’han lliurat el decurs de la cloenda de la Fira de Sant Miquel-Eurofruit.  “La Fira ha de ser un reflex per traslladar aquest coneixement i posar-lo en valor”, ha dit Oró.

 

Impulsar un “exploratori” del sector agrari

 

Durant la cloenda el vicepresident de la Diputació de Lleida, Ferran Accensi, ha proposat la creació d’un “exploratori” del sector agrari o plataforma estratègica per a la recerca i la innovació, que ajudi a la continuïtat de les petites i mitjanes empreses agràries. “Paeria, Diputació, Departament d’Agricultura i UdL i tots el agents necessaris hem d’unir esforços per estudiar estratègies, idear campanyes, formar professionals, innovar sistemes que aportin canvis al nostre sector”, ha dit Accensi.

També l’alcalde de Lleida i president del Patronat de Fira de Lleida, Miquel Pueyo ha coincidit en la necessitat de treballar coordinats per preservar el sector agrari i de reforçar al màxim la cooperació entre els agents territorials (Universitat, Diputació, Cambra de Comerç, organitzacions empresarials i sindicals). Entre d’altes temes, Pueyo ha recordat que a Catalunya hi ha 45.000 hectàrees de conreus abandonats i ha dit que sense preus justos l’abandonament és una amenaça important.

L’alcalde ha lloat la tasca de la Fira de Lleida per tirar endavant durant 65 edicions la Fira de Sant Miquel-Eurofruit i ha dit que “és una iniciativa plenament compromesa amb la innovació agrària, la lluita contra el canvi climàtic, la internacionalització de l’economia de Lleida i la defensa dels productors”.

Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç, ha ressaltat la gran manifestació firal que s’ha desenvolupat un any més a la ciutat de Lleida i ha agraït a tot l’equip de Fira el seu esforç per fer-la possible any rere any. 

Finalment, la directora general d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Elisenda Guillaumes, durant la cloenda ha explicat que Sant Miquel-Eurofruit és una fira de referència i que cal continuar en aquest línia de treball per vèncer els reptes actuals.

Guillaumes ha explicat que, en l’actualitat, els quatre reptes fonamentals que es planteja la societat són “garantir a la població la qualitat i quantitat de l’alimentació, de manera sostenible; per tant, cal preservar el sòl i mimar-lo”, ha dit. Un altre repte, el de la globalització, Guillaumes ha dit que hem de treballar per valoritzar els productes que fem aquí per tal que no ens vinguin de fora.

El canvi climàtic és una altra de les preocupacions i reptes actuals que ha recordat la directora general d’Agricultura i ha criticat els que acusen al sector primari de ser causants importants de l’efecte hivernacle. “Hem de fer per produir de manera sostenible i contribuir a mitigar el canvi climàtic, amb fertilitzacions orgàniques, amb la gestió de les dejeccions ramaderes, etc.”, ha dit. Finalment, la directora General ha explicat que el relleu generacional és un altre dels reptes actuals que cal estudiar detingudament. “Si no hi ha empreses agràries viables és difícil que els joves optin per la continuïtat de les explotacions i cal posar-hi solució”.

En el decurs de l’acte de cloenda s’ha lliurat el 23è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària. El primer premi ha estat per a un sistema integral per monitoritzar el camp remotament, que facilita la gestió i l’anàlisi dels cultius de forma àgil i senzilla, presentada per l’empresa Vunkers IT Experts. El segon premi ha estat per a una recol·lectora de safrà presentada per Industrial Zimcamatic System SL, mentre que et tercer premi ha recaigut en una màquina agrícola autopropulsada per a càrrega i transport de palots presentada per Argilés Disseny i Fabricació SL.

També s’ha lliurat el guardó a l’obra guanyadora de la 48a edició del Premi del Llibre Agrari i a la 4a edició del Premi de l’Article Tècnic Agrari. Agricultura para los que no saben agricultura, de José Ignacio Cubero, ha estat l’obra guanyadora del 48è Premi del Llibre Agrari, mentre que Calidad del fruto en variedades de melocotonero y nectarina del Banco de Germoplasma de la Estación Experimental de Aula Dei, dels autors Carolina Font, Gemma Reig, Pierre Mignard, Jesús Val i María Ángeles Moreno, ha guanyat el 4t Premi de l’Article Tècnic Agrari.

L’autoconsum elèctric està registrant una explosió en l’àmbit agrari

Joan Herrera diu que el cost de l’energia fotovoltaica ha baixat un 80% en 5 anys

“El nou decret d’autoconsum elèctric aprovat enguany ha fet viables econòmicament moltes instal·lacions que abans no ho eren”, afirma un ponent

“L’autoconsum elèctric està registrant una explosió positiva en l’àmbit agrícola”, ha afirmat  Joan Herrera, advocat i exdirector general de l’IDAE (Institut per la Diversificació i Estalvi de l’Energia), en el marc de la jornada “Present i futur de les energies renovables: l’autoconsum en explotacions agrícoles i ramaderes”. Herrera ha explicat que el cost de l’energia fotovoltaica ha baixat un 80% en els darrers 5 anys, fet que, afegit a un canvi normatiu favorable, “ens donen uns expectatives molt bones”.

El ponent ha dit que falten alguns aspectes per definir, com el model de repartiment entre autoconsumidors que comparteixen un sistema, però que en general “ja no hi ha moltes dificultats per implementar sistemes d’autoconsum”. La jornada, celebrada en el marc de la Fira de Sant Miquel i del saló Eurofruit, ha estat organitzada per Unió de Pagesos.

Cal dir que l’any 2018 el nombre d’instal·lacions va créixer en un 80% respecte a l’any anterior, tot i que l’increment de la potència instal·lada va ser del 40%, el que indica que la major part les instal·lacions posades en marxa en 2018 eren de mida petita.

Griselda Bosch, representant d’Agroxarxa, ha dit que les línies d’ajut destinades a mitigar el canvi climàtic contemplades al nou Programa de Desenvolupament Rural (PDR) faciliten les inversions del pagès i el ramader destinades, entre altres aspectes, a l’autoconsum energètic a través de plaques solars. “El professional del camp cada cop es llança més a aquestes alternatives, que suposen un remarcable estalvi energètic i econòmic”. En les granges, ha asseverat, això és evident tant en les velles com en les noves, i també en explotacions agrícoles de tot tipus, des de les grans a les familiars.  

Els ajuts també van adreçats a àmbits com la reducció de la gestió de purins —aplicadors, etc.—, instal·lació de GPS en sembradores i vehicles agrícoles o adaptació d’edificis d’ús agrari per fer-los més eficients (aïllament del sostre, finestres, ventilació, il·luminació, etc.). Aquestes ajudes estatals són d’un mínim del 40% i d’un màxim del 65% (depenent del grau de compliment dels requisits exigits).

“El nou decret d’autoconsum elèctric aprovat el mes d’abril d’enguany ha fet viables econòmicament moltes instal·lacions que abans no ho eren, ja que valoritzen els excedents”, ha afirmat Miquel Trepat, gerent de Katae, qui ha explicat que el nou marc legislatiu “és un primer pas per democratitzar l’energia, que fins ara era un monopoli”.

Trepat ha explicat que ara titulars de sistemes d’autoconsum elèctric, si volen valoritzar els excedents, poden fer dues coses, demanar a petites companyies (com per exemple Holaluz) que resti el valor dels excedents de la factura de consum (si els excedents són petits) o donar-se d’alta com a productors directament (si els excedents són importants). 

Ivan Pascual delecta el públic de Sant Miquel amb singulars creacions amb oli de la DO Garrigues

El mestre xocolater realitza en directe tres snacks,

texturitzant l’oli d’oliva de manera innovadora

El mestre xocolater, Ivan Pascual, guanyador del World Chocolate Masters Spain, ha estat el protagonista d’una demostració en directe de les seves habilitats culinàries en el marc de la Fira de Sant Miquel-Eurofruit. Concretament, el jove xef d’Almenar ha exhibit les seves creacions a l’estand de la DO Les Garrigues on ha elaborat tres snacks, texturitzant l’oli d’oliva d’una manera totalment innovadora. Tal com ha explicat Pascual “he triat uns aperitius molt senzills per tal que tothom els pugui preparar a casa sense cap mena de complicació”.

Un dels snacks ha consistit en un pa italià amb tomàquet, regat amb oli d’oliva texturitzat amb cera d’abelles. Un altre dels aperitius salats ha estat una fulla d’endívia amb pera saltejada al wok, amb oli d’oliva i una vinagreta de cítrics. Finalment, ha entusiasmat al públic amb un snack dolç consistent en un brownie amb crema d’avellana, oli d’oliva i galeta cruixent.

Cal recordar que Ivan Pascual, que treballa a l’empresa Taller de Postres & Cal Gumer Events d’Almenar, va proclamar-se millor xocolater d’Espanya en la selecció Nacional del World Chocolate Masters Spain celebrat l’any 2017 a Girona, fet que li va permetre accedir a la final de París del 2018.

L’agricultura troba dificultats per aplicar sistemes biològics antiplaga

La complexitat del registre i de la implementació pràctica, la falta d’eficàcia d’algun sistema i la manca d’informació, alguns dels handicaps d’aquest àmbit

 

Les dificultats amb el registre, la implementació pràctica i la falta d’eficàcia d’algun producte són els principals problemes que es troben avui dia els agricultors a l’hora d’aplicar els nous sistemes biològics antiplaga (per mitjà de feromones que provoquen la captura massiva, confusió sexual, etc.), segons ha explicat Jordi Giné, cap del Servei de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, en el decurs la XII Jornada de Sanitat Vegetal celebrada avui a Lleida. La trobada, celebrada en el marc de la Fira de Sant Miquel-Eurofruit, ha estat organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.

 

Giné ha explicat que la implementació de les noves estratègies biològiques antiplaga és actualment complexa perquè té molts condicionants i requereix assessorament personal expert, i que a més alguns dels sistemes que estan actualment al mercat “potser no s’han provat prou o no funcionen igual en totes les zones i amb totes les plagues”. D’altra banda, el representant Servei de Sanitat Vegetal defensa l’aplicació integral d’aquests sistemes, “com per exemple s’ha fet al Delta de l’Ebre amb l’arròs o a Girona amb la poma”, ja que la seva aplicació parcial “crea finques-refugi on la plaga sobreviu”.

 

Giné ha advocat per agilitar els registres europeu i estatal d’aquests productes, “la complexitat dels quals provoca que, moltes vegades, quan finalment se n’aprova un, ja n’ha sortit un altres de més eficaç” i advoca també perquè entitats i institucions de l’àmbit, com l’IRTA o les universitats, s’impliquin encara més en l’experimentació de nous sistemes biològics per lluitar contra les plagues.

 

Lidia Sans, presidenta de l’Agrupació de Tècnics d’ADV de Lleida (ATALL), ha explicat que, a la demarcació de Lleida, en l’àmbit dels fruiters, s’ha fet un esforç per aplicar noves estratègies en la gestió integrada del control de plagues i fongs, tot i que encara hi ha certs problemes amb espècies com certs tipus de pugons, la carpocapsa o certes plagues secundàries. Sans considera també que les tècniques de confusió sexual són en general efectives, però que molts productors —sobretot els petits—són encara reticents a aplicar-les, pel seu cost i per la complexitat en l’aplicació. Aquesta reticència, no obstant, és més evident en fruita com la poma, ja que “els productors de fruita de pinyol cada estan més satisfets dels resultats de mètodes com la confusió sexual”. També ha explicat que en l’olivera encara hi ha poca incidència dels mètodes alternatius.

 

La presidenta de l’ATALL advoca per una aplicació integral d’aquests mètodes: “és important tenir una visió conjunta del tema, si un agricultor els aplica, i el de la finca del costat no, la plaga és difícilment controlable”.

 

Respecte a les plagues que amenacen amb arribar a Lleida, Sans ha citat la caparreta, l’avispilla (en l’àmbit de l’ametller) o la drosophila (en l’àmbit de la cirera), entre altres, i ha advertit que cal extremar el control perquè “ara mateix no tenim bons sistemes de control contra aquestes espècies”. La tècnica conclou que, si bé s’ha avançat en l’aplicació d’estratègies alternatives antiplaga, ara mateix falta informació sobre els nous productes biològics que hi ha al mercat, molts dels quals a més han estat poc assajats a la zona de Lleida i que la seva aplicació, finalment, és sovint complexa.

 

Marisé Borja, representant de International Biocontrol Manufacturers Association (IBMA), s’ha queixat de que la normativa europea referent als biopesticides és massa exigent i complexa, i que a més és la mateixa que la dels pesticides químics. “Parlem d’una reglamentació que és més exigent que la dels EE.UU., ja que a més de demostrar que són productes segurs han de provar també que són efectius”. Segons Borja, els terminis per aprovar certs productes biològics “són tan llargs, que acabem reduint els al·licients per fabricar-los” i a més la normativa exigeix a vegades demostrar la innocuïtat d’organismes que es troben a la natura que ens envolta, “la qual cosa és il·lògica”.

El patronat de promoció econòmica estén la mà als productors del territori i comparteix nous reptes

Una trentena de productors de tota la demarcació participen a la jornada “Noves polítiques locals de suport als productors de proximitat”

El Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida ha reunit una trentena de productors del territori dins de la jornada “Noves polítiques locals de suport als productors de proximitat”, en el marc de la Fira de Sant Miquel. L’objectiu de la trobada era presentar els resultats de l’estudi que Promeco ha portat a terme en els dos darrers anys gràcies a la participació de més de 300 productors de la demarcació per tal de copsar les seves inquietuds i els problemes que afronten dia darrere dia. Tal com ha explicat Carles Gibert, vicepresident del Patronat, “es tracta de redefinir les polítiques de promoció dels productes agroalimentaris del nostre territori i donar la mà als productors per, entre tots, donar visibilitat a la gran tasca que desenvolupen i compartir nous reptes”.

Les principals demandes que es desprenen del resultat de l’enquesta i que seran les principals línies a seguir per part del Patronat de Promoció Econòmica són la necessitat de promocionar la marca a través de campanyes de màrqueting, fires, publicitat, etc. (fer visible la tasca de cada productor); potenciar la col·laboració entre productors i sector privat; millorar la relació amb l’administració (anar de la mà en les accions a desenvolupar), i fomentar la formació (transferència tecnològica i de coneixement).

L’acte ha anat a càrrec de Carles Gibert Bernaus, diputat i vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, i dels tècnics del mateix organisme, Joan Buchaca i Ricard Lega.

 

Tecnologia de darrera generació per a una agricultura més eficient

Prova pilot a Albatàrrec, en el marc de les jornades tècniques de la Fira de Sant Miquel-Eurofruit, del primer camp de l’Estat connectat amb 5G

La tecnologia ha de ser en el futur més immediat una eina imprescindible per fer que l’activitat agrària sigui molt més eficient i sostenible mediambientalment. Aquesta és la principal conclusió de la jornada tècnica sobre “Innovació tecnològica en el sector agrícola” celebrada aquest matí a la Fira de Sant Miquel-Eurofruit i que organitzaven el Cercle Tecnològic Catalunya (CTecno) i Clúster Digital. La jornada ha tingut com a principal atractiu d’interès per a molts professionals agraris i d’empreses tecnològiques la primera prova pilot a l’Estat espanyol d’un camp connectat amb tecnologia 5G. La demostració s’ha fet en una explotació de nectarines d’Albatàrrec sota l’atenta mirada dels consellers de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà.

 

La prova pilot ha consistit en demostrar com un operari equipat amb unes ulleres amb dispositius de so, àudio i un visor en un camp de fruiters rebia instruccions sobre la poda dels arbres a temps real per part d’un enginyer agrònom que estava en un altre indret i que veia al mateix moment les imatges del camp. Alhora, el tècnic podia compartir amb l’operari informació gràfica, incloent dades representades en mapes i anotacions sobre la pròpia imatge que l’operari li fa arribar. L’avantatge del 5G és la velocitat de transmissió de dades, la capacitat de connectar molts més dispositius i l’opció de generar més serveis multimèdia, vehicles connectats o explotació de dades, entre moltes altres possibilitats.

 

El conseller Puigneró ha destacat que Catalunya és referent en la implantació de la connectivitat 5G i que la tecnologia crea riquesa i llocs de treball. La consellera Jordà ha dit que la modernització del sector agrari passa per la tecnologia i que la revolució tecnològica ha d’arribar també al món rural.

 

La jornada ha tingut també una taula de debat sobre tecnologia i canvi climàtic en la que s’ha subratllat especialment la necessitat d’aprofundir en el desenvolupament tecnològic centrat en l’estalvi d’aigua, com a pauta essencial per poder produir més aliments amb menys recursos i, per tant, amb menys costos i major sostenibilitat. La raó és que al món es reguen 320 milions d’hectàrees i el 82% encara ho fan a manta, tot i que a l’Estat espanyol aquest percentatge es redueix al 25%. Els experts també han reclamat millors infraestructures per no dependre tant del transport per carretera, el més contaminant, així com en la necessitat d’accentuar la recerca en la fertilització i les dejeccions ramaderes. Igualment, la taula rodona ha servit per reivindicar que l’activitat agrària és la solució per generar més vegetació, control forestal i evitar l’abandonament de conreus, accions que redueixen els elements més nocius del canvi climàtic.

 

Un segon col·loqui he permès debatre en aquesta jornada les propostes que les empreses tecnològiques disposen ja per millorar l’eficiència al camp. S’han presentat programes de geolocalització de finques i plantacions, analítiques de collites per preveure les recol·leccions futures, processos de maduració o prevenció de malalties i plagues. El Big Data, és a dir, l’explotació de dades de moltes fonts diverses, permeten aquestes previsions i càlculs, malgrat que els ponents també han alertat que en el sector agrari sempre hi ha elements imprevisibles vinculats a la meteorologia. La recerca i la formació són altres elements clau per al desenvolupament tecnològic al sector agrari, segons els experts.

El sector porcí demana al Govern un pla renove per a la modernització de les granges

La bioseguretat en les instal·lacions, la millor prevenció contra la Pesta Porcina Africana

En el decurs de la conferència “El futur del sector porcí”, celebrada avui en el marc de la Fira de Sant Miquel-Eurofruit, el representant del sector porcí d’ASAJA, Joan Graells, ha explicat que demanaran al Govern un pla Renove per a les granges velles per tal de millorar les instal·lacions més obsoletes. “Si als ramaders ens donen facilitats, podrem renovar les granges i vetllar per mantenir els estàndards de qualitat que tenim actualment i perquè el benestar animal sigui encara més idoni”, ha comentat. Graells creu que tota la polèmica generada darrerament pels animalistes pel que fa a maltractament animal en granges no té fonament, ja que “no hi ha ningú més interessat que el mateix ramader en què els seus porcs estiguin bé i creixin de manera sana i adequada”. El representant d’ASAJA ha dit que el que han de fer les dues parts és seure en una taula i parlar de les discrepàncies, però en cap cas assaltar granges. “Queda clar, però, que hem de continuar treballant pel seu benestar”, assevera.

 

A part de la millora de les instal·lacions, Joan Graells considera que, per mantenir la bona reputació del sector –“molt madur i molt professional perquè en els darrers anys s’han fet bé les coses”, ha dit–, cal seguir treballant en la sanitat, amb la desinfecció de les instal·lacions, dels camions, el control perimetral, la desratització, les dutxes, el calçat, etc. També comenta que no s’ha de descuidar l’alimentació perquè “en els últims vint anys hem aconseguit reduir un quilo de pinso per fer un quilo de carn, hem reduït un 20% les emissions de CO2 i hi ha hagut una important reducció de nitrogen als purins, gràcies a l’alimentació”.

 

El representant d’ASAJA aposta per preservar un altre pilar fonamental: el medi Ambient. “Actualment les mesures ja són molt restrictives en aquest àmbit, però hem de continuar treballant perquè les coses es facin bé, fonamentalment amb els plans de dejeccions ramaderes”. Cal recordar que les explotacions ramaderes han de disposar d’un pla de gestió de dejeccions on quedi degudament justificada aquesta gestió (tasques de la recollida, emmagatzematge, manipulació, transport, etc.) i controlat el nitrogen procedent de l’explotació.

 

Un altre dels ponents de la conferència sobre “El futur del sector porcí” ha estat Quintiliano Pérez, president de l’Associació del Cos Nacional Veterinari, qui ha explicat la situació actual de la Pesta Porcina Africana (PPA) i les mesures per evitar que arribi al nostre país. Pérez ha estat contundent: “Si la malaltia continua avançant és perquè alguna cosa no s’ha fet bé” i ha alertat del perill d’enviament al mercat intracomunitari d’animals amb el virus en incubació. L’expert veterinari considera que, a nivell particular, la millor prevenció és la bioseguretat a les granges, amb tota mena de controls de sanitat, desinfecció, entrades i sortides de camions, de persones, etc. A nivell mundial, per eradicar la PPA creu que cal tenir en compte tres punts bàsics: la voluntat política, un programa eficaç i una aportació pressupostària generosa.         

 

Pérez ha confiat en la bona feina i saber fer del sector porcí “per continuar aportant les millors xifres”, que actualment passen per ser el tercer país productor mundial de carn de porc i el segon en exportacions.    

Fruita i maquinària agrícola, grans oportunitats comercials a Bielorússia

El cònsol honorari de l’exrepública soviètica lloa la qualitat de la fruita de Lleida

Les dues grans oportunitats que ofereix Bielorússia per a les empreses de Lleida són les fruites i hortalisses i la maquinària agrícola”, segons ha declarat avui Cristian Balcells, cònsol honorari de Bielorússia, qui ha donat suport a delegació conjunta d’empreses bielorusses i representants del Ministeri d’Agricultura bielorús que són presents aquests dies a la Fira de Sant Miquel de Lleida amb un estand propi.

 

Balcells ha recordat que Bielorússia no disposa de molts d’aquests productes agraris, especialment la fruita dolça, per raons climàtiques, i d’altra banda, ha lloat “l’elevada qualitat de la fruita, coma ara la poma, que es produeix a Lleida”. Respecte a la maquinària agrícola, ha afirmat que “la fabricada a Bielorússia és molt diferent, per tant és possible que la que es fa aquí pugui complementar a la del país que represento”. El representant bielorús ha afegit que aquesta missió “va més enllà de l’aspecte econòmic i també volem estrènyer les relacions institucionals i culturals entre els dos paísos”.

 

Balcells ha participat aquesta tarda en el networking: “Oportunitats de negoci a Bielorrusia en el sector agrari, alimentari e industrial”, juntament amb Oriol Oró, director general de Fira de Lleida, i Pavel Pustovoy, ambaixador de la República de Bielorússia  a Espanya.

 

En el decurs de l’acte s’han explicat la situació sociecònomica de l’exrepública soviètica, el perfil dels consumidors i les actuals relacions amb Lleida i la resta de l’Estat, així com els atractius que aquell mercat pot tenir per a les empreses de Lleida. En aquest sentit, les ha convidat a viatjar l’any vinent a la fira agrícola BELAGRO de Minsk i aprofitar els avantatges comercials que pot representar aquesta trobada econòmica per a les firmes lleidatanes que hi participin. 

 

La presència de la delegació bielorussa a Sant Miquel-Eurofruit és el resultat del conveni signat el mes de juny a la fira agrícola BELAGRO de Minsk entre un representant de Fira de Lleida i responsables institucionals d’aquell país.

Agricultura 4.0, una autèntica revolució per al camp i la ramaderia

Experts i responsables d’empreses tracten l’adequació de les noves tecnologies als problemes reals de la producció agroalimentària

 La necessitat d’invertir en les noves tecnologies que permeten l’aplicació d’automatismes interconnectats a la producció agroalimentària és una de les reivindicacions de la jornada “Agricultura 4.0: necessitats i possibilitats”, que s’ha desenvolupat avui dins de la 65a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 34a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola). Els ponents han coincidit en la necessitat d’apostar per aquest tipus de tecnologia 4.0 en els diferents àmbits (agricultura, ramaderia indústria alimentària i desenvolupament rural), ja que el control de dades i el seu tractament juguen un paper molt important en el futur, a nivell de programació de treball, traçabilitat, impacte ambiental i optimització dels recursos, entre d’altres.  

 

Eduard Martín, director de 5G Mobile World Capital, ha explicat que ciutats sostenibles com Lleida i el seu entorn rural són indrets idonis per aplicar la tecnologia 5G, amb exemples com el que desenvoluparan demà en una finca d’Albatàrrec. “Obrim el camp a una agricultura col·laborativa, per fomentar que la pagesia pugui tenir suport extern i molt més ràpid en tasques que puguin ser complexes”, explica. “Cal potenciar aquestes noves eines tecnològiques per temes tan bàsics com, per exemple, evitar el despoblament i preservar la indústria en molts indrets del territori”, comenta.

 

Martín explica que la tecnologia 5G aplicada al món rural es basa en tres puntals bàsics: el desplegament de les IoT (l’Internet de les Coses), i l’Anàlisi de Dades (Data Analytics), amb dades sobre cultius, sanitat animal, etc.; els nous dispositius com poden ser ulleres intel·ligents, sistemes informàtics aplicats a maquinària agrícola, a la logística o al control d’aigües, que podrien ajudar a la sostenibilitat del territori, i la connectivitat de qualitat. Martín comenta que precisament la manca d’una bona connectivitat és una de les coses que troben a faltar al territori, motiu pel qual es frenen les inversions. “Aquestes noves xarxes permetran un desplegament molt més lleuger i eficient”, assegura.

 

L’enginyer Armando Montes, expert en tecnologies emergents, ha animat a tothom, administració i particulars, a invertir en aquest tipus de solucions tecnològiques, ja que la transformació es fa necessària per avançar i ha citat diferents exemples d’intel·ligència artificial aplicada en diferents àmbits, que fa uns anys semblaven ciència ficció i que ara són una realitat.

 

La jornada ha comptat amb dues taules rodones en les que els ponents de diferents empreses han exposat, d’una banda, les necessitats d’aplicar la tecnologia 4.0 als respectius sectors i, de l’altra, les possibilitats que ha suposat per als seus negocis.

 

Un dels ponents ha estat Jaume Alsina, director general de la Corporació Alimentària Guissona, qui ha explicat com l’aplicació de les noves tecnologies ha estat tota una revolució per a la seva empresa i ha afavorit la millora del control de producció, la qualitat dels productes, el procés de producció, etc. Alsina ha posat com a exemple un projecte que està portant a terme la Corporació que anomena “la fàbrica a la granja” i que consisteix a connectar les 2.000 sitges que tenen directament a les fàbriques de pinso. “Es tracta de tenir la informació online de les sitges de les explotacions ramaderes dels nostres socis (quilos de menjar que hi ha en cada moment, etc.) connectada amb la producció de les fàbriques de pinsos que tenim repartides pel territori per fer millors previsions de producció, millor servei de subministrament de pinsos, etc.”, ha explicat.

 

Jaume Alsina ha recordat algunes de les xifres de la Corporació Alimentària Guissona: 200 informàtics treballant a les diferents seus de l’empresa, 2 milions de clients que passen cada setmana per les 500 botigues de la Corporació i 5.000 treballadors en total.

 

D’altra banda, el president de l’Associació de Micropobles de Catalunya i alcalde de Torrebesses, Mario Urrea, ha reivindicat una agricultura Premium. “Per aconseguir-ho necessitem d’aquesta tecnologia 4.0, per poder preveure les plagues, per aconseguir un reg sostenible, per poder competir en qualitat”, ha dit. I ha defensat la formació integral del pagès i ramader per poder convertir-se en productor, comercialitzador, expert en màrqueting i director de la seva pròpia empresa. Urrea ha criticat que hi ha molts d’aquests petits pobles que, en ple segle XXI, segueixen sense una bona cobertura mòbil. Cal recordar que l’Associació de Micropobles de Catalunya té 320 pobles associats de més de 500 habitants, el que suposa uns de 80.000 habitants.

 

La presentació de la jornada “Agricultura 4.0: necessitats i possibilitats”, amb una massiva assistència de públic, ha anat a càrrec del director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol; de la degana del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, Sílvia Burés; i del director general de Fira de Lleida, Oriol Oró.

Un sistema per monitoritzar remotament el camp guanya el premi d’innovació de Sant Miquel

Dotze equips concorren al guardó destinat a promoure novetats a la fira lleidatana

El segon i tercer premis han estat respectivament per a una recol·lectora de safrà i per a una màquina agrícola autopropulsada per a càrrega i transport de palots

Un sistema integral per monitoritzar el camp remotament, que facilita la gestió i l’anàlisi dels cultius de forma àgil i senzilla, presentada per l’empresa Vunkers IT Experts, ha guanyat el 23è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària, guardó convocat per Fira de Lleida en el marc de la Fira Agrària de Sant Miquel i del saló Eurofruit. El segon premi ha estat per a una recol·lectora de safrà presentada per Industrial Zimcamatic System SL, mentre que et tercer premi ha recaigut en una màquina agrícola autopropulsada per a càrrega i transport de palots presentada per Argilés Disseny i Fabricació SL.

 

El premi —al qual han concorregut enguany 12 equips— vol promoure la presència de màquines i equips innovadors a l’àrea d’exposició i aportar un al·licient extra a les empreses expositores. El guardó es lliurarà en el decurs de la cerimònia de cloenda de la manifestació firal. El primer premi rebrà 1.000 euros i diploma, mentre que el segon i tercer premis obtindran un reconeixement amb sengles diplomes.

 

L’equip guanyador, el sistema integral Agrovunkers composat de software i hardware, permet a l’agricultor obtenir dades de sensors propers (estació agroclimàtica, de sòls i cultius) i de sensors remots (imatges multiespectrals i tèrmiques), fer l’anàlisi i interpretació de la informació d’una forma còmoda i senzilla, i aporta pronòstics i recomanacions que faciliten la presa de decisió agronòmica a nivell de parcel·la i explotació agrària.

 

La recol·lectora de safrà marca I.Z.S, model Crocus Famili, consta de rodes traccionades, molinet giratori, motors elèctrics i és manejada per un sol operari. L’empresa ha presentat un primer prototipus funcional, que millora sensiblement el procés manual de recol·lecció.

 

Finalment, la màquina agrícola autopropulsada hidrostàtica marca Argilés, model AF-PP 2020, per a la càrrega i transport de palots (bins), permet carregar fins a 15 palots apilats a tres alçades (5×3) o bé 12 palots (4×3), amb la possibilitat d’ajustar-se a diferents dimensions estàndards.

 

L’objectiu del guardó és premiar les innovacions tecnològiques de la maquinària agrícola i de la indústria agroalimentària i la seguretat per als usuaris d’aquestes màquines i equips. Així, en la valoració dels equips presentats han estat considerats aspectes com els avenços en el disseny i la concepció de la màquina i de l’equip, l’ús de nous materials, les aplicacions innovadores d’automatismes, les tècniques de visió artificial, la robòtica i l’adopció de criteris d’enginyeria concurrent i els avenços en solucions innovadores destinades a aplicar la reglamentació vigent sobre mesures de seguretat de les màquines.

 

El Jurat ha estat integrat per membres del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida; Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; Departament de Treball, Afers Socials i Famílies; Departament d’Empresa i Coneixement; Estació de Mecànica Agrícola del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient; Estació Experimental de Lleida de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA); Departament d’Enginyeria Agroforestal de la Universitat de Lleida; Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya; Secretaria del Comitè UNE 68 “Tractors i Maquinària Agrícola”; Federació d’Empresaris Metal·lúrgics de la província de Lleida (FEMEL); Clúster Català dels Mitjans de Producció Agrícola (FEMAC), i Associació Nacional de Maquinària Agropecuària, Forestal i d’Espais Verds (Ansemat).