Promoció de la fira Sant Miquel i de Municipàlia a Bielorússia

Un delegat de Fira de Lleida viatja a Minsk i estableix contactes amb la fira BELAGRO, la Cambra de Comerç i el Centre Nacional de Màrqueting de Bielorússia

Un delegat de Fira de Lleida ha viatjat aquest juny a Bielorússia en el marc d’una missió comercial organitzada conjuntament per l’Institut de Comerç Exterior (ICEX) i el Consolat bielorús a Barcelona a fi de promocionar la Fira de Sant Miquel-Eurofruit i Municipàlia a l’exrepública soviètica. El delegat de Fira de Lleida ha mantingut sengles reunions amb representants de la fira agrícola BELAGRO, de la Cambra de Comerç i Indústria i del Centre Nacional de Màrqueting de Bielorússia per tal de captar empreses per als dos salons lleidatans.

Com a resultat del conveni signat amb responsables de la fira agrícola BELAGRO, és previst que una delegació conjunta d’empreses bielorusses i representants del Ministeri d’Agricultura bielorús, acompanyats de l’ambaixador de Bielorússia a Espanya, Pavel Pustovoy, visitin la Fira de Sant Miquel i Eurofruit d’enguany i hi siguin presents amb un estand propi. De la mateixa manera, s’estudiarà també la presència d’una representació d’aquella república europea a la propera edició de Municipàlia.

Cal recordar que els dies 6 i 7 de juny el representant de Fira de Lleida, juntament amb Cristian Balcells, cònsol honorari de Bielorússia a Barcelona, membres de l’ICEX i una nodrida delegació d’empreses de Lleida van visitar la fira agrícola BELAGRO i altres entitats econòmiques bielorusses per tal d’impulsar les relacions bilaterals.

Cristian Balcells ha afirmat que “aquest és un pas important per a la Fira de Lleida i per al territori de Lleida per obrir llaços comercials en una zona tan atractiva com és Europa de l’Est”. El director general de Fira de Lleida, Oriol Oró, considera de la seva banda que la iniciativa pot contribuir a consolidar la internacionalització dels salons Sant Miquel i Municipàlia. L’any 2018 Sant Miquel-Eurofruit ja va comptar amb expositors procedents de França, Portugal, Itàlia, Polònia i Guinea.

Les operacions mercantils entre Lleida i Bielorússia estan encara en una fase embrionària, per la qual cosa els experts consideren que tenen un potencial de creixement molt important. Cal recordar que l’any 2018 Lleida va exportar a Bielorússia productes per valor de 0,2 milions d’euros, mentre que va fer importacions per valor de 0,01 milions d’euros.

L’agricultura de precisió brillarà amb llum pròpia a la fira de Sant Miquel – Eurofruit 2019

Tindrà una presència destacada tant en l’àrea d’exposició com en les activitats professionals que es desenvoluparan paral·lelament a la mostra. 

L’agricultura de precisió tornarà a ser una de les protagonistes de la 65a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 34a edició del saló Eurofruit, certàmens que tindran lloc del 26 al 29 de setembre en el recinte de la Fira de Lleida amb més de 300 expositors d’una desena de països diferents. L’agricultura de precisió —entesa com el conjunt de tècniques que permeten aplicar els recursos a un conreu de manera localitzada d’acord amb les seves necessitats, mitjançant la integració de l’experiència agronòmica amb les tecnologies de la informació— tindrà una presència destacada tant en l’àrea d’exposició com en les activitats professionals que es desenvoluparan paral·lelament a la mostra. 

 

Així, Sant Miquel i Eurofruit acolliran nombroses novetats relacionades amb l’agricultura de precisió en àmbits com els drons, el fred industrial, els sistemes de reg, les solucions informàtiques per a la gestió d’explotacions agrícoles i ramaderes, la gestió dels costos i recursos, la gestió de les obligacions administratives i legals, i l’ús dels sistemes avançats de guiatge amb GPS per a vehicles agrícoles, entre altres.

 

En els darrers anys, i juntament amb l’agricultura sostenible, l’agricultura de precisió és una de les tendències més clares en el món agrari. Els professionals del camp valoren cada cop més els avantatges de l’agricultura de precisió, que posa a la seva disposició tota la informació i facilitats necessàries per controlar les variacions agronòmiques dins de la parcel·la i establir controls i mesures pel que fa al metre quadrat del terreny, el conreu, la fertilització, la sembra, la sega i la collita.

 

Els principals objectius de l’agricultura de precisió són la disminució de recursos costosos, la reducció dels contaminants ambientals, el millor aprofitament de la maquinària agrícola, el fet de facilitar la gestió de l’explotació agrícola i l’increment de la producció.

 

La pràctica de l’agricultura de precisió es pot dur a terme segons dues metodologies: la basada en mapes digitals d’informació (a partir d’un mapa de la parcel·la amb la distribució de les variables fet amb GPS se’n fa un de nou on es mostra què s’ha de fer en cada punt (intensitat de l’operació o dosi de producte a aplicar) i la basada en sensors i en temps real (la presa de dades, la decisió i l’actuació es duen a terme en temps real mentre el tractor i l’equip es van desplaçant per la parcel·la).

48è premi del llibre agrari i 4t premi de l’article tècnic agrari

Ambdós guardons estan organitzats per Fira de Lleida en el marc de la Fira de Sant Miquel i Eurofruit

Amb una dotació conjunta de 4.000 euros

Fira de Lleida ha convocat el 48è Premi del Llibre Agrari i el 4t Premi de l’Article Tècnic Agrari, guardons organitzats en el marc de la 65a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel, que tindrà lloc del 26 al 29 de setembre. El premi atorgat al guanyador de la convocatòria del Llibre Agrari serà de 3.000 euros i de 1.000 euros per al de l’Article Tècnic.

Ambdues convocatòries distingeixen les obres o els articles publicats recentment en format imprès o digital que suposin una aportació remarcable dins el sector agroalimentari o l’àmbit rural i, alhora, es vol estimular la creació de nous treballs de caràcter científic, tècnic o divulgatiu que permetin incrementar la literatura destinada als sectors esmentats.

Els guardons són oberts als llibres i els articles tècnics publicats durant el període comprès entre l’1 de juny de 2018 i el 31 de maig de 2019 per editorials, institucions o autors sobre temes relacionats amb la producció agrària i forestal, veterinària i salut animal, la indústria alimentària, els espais verds, la gestió del territori, la preservació ambiental, l’economia agroalimentària i l’àmbit rural. Poden optar al premi els treballs escrits en qualsevol de les llengües oficials de l’Estat espanyol que disposin del corresponent codi ISBN (Número Internacional Normalitzat del Llibre). No s’admetran reedicions, llevat que representin un canvi substancial en el contingut de l’obra.

En ambdues modalitats, l’autor o l’entitat editora poden presentar indistintament les obres. En el cas del Llibre Agrari, s’hauran de remetre, com a mínim, 5 exemplars. Pel que fa a l’Article Tècnic Agrari, es lliurarà en fitxer pdf juntament amb la informació corresponent a l’entitat editora, revista i número o mitjà en el qual s’ha publicat o, quan correspongui, direcció url. Si són articles tècnics editats en format paper, s’han de lliurar un mínim de 5 exemplars de la revista.

En tots els casos, els documents s’han de dipositar abans del dia 21 de juny de 2019 a l’adreça següent: Fira de Lleida. Premi del Llibre Agrari. Edifici Mercolleida. Av. Tortosa, 2 de Lleida o bé cal enviar-los al correu electrònic ipineda@firadelleida.com.

El jurat és integrat per professionals i tècnics de les disciplines de les obres presentades i per representants de cadascuna de les institucions patrocinadores (Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya, Col·legi de Veterinaris de Lleida, Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya i CaixaBank).

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es farà públic el mes de setembre d’enguany, i el lliurament dels premis es durà a terme en la cloenda de la 65a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel. Durant aquesta cerimònia els autors que hagin obtingut el primer premi exposaran els aspectes fonamentals de l’obra guanyadora.

En l’edició anterior, l’obra Inmunidad lactogénica en la cerda: enfoque práctico, de Lorenzo José Fraile, va obtenir el primer premi del Llibre Agrari, mentre que Cartografía de Cynodon dactylon en viñedo mediante imágenes UAV y tecnología OBIA para un uso sostenible y localizado de herbicida, de diversos autors, es va endur el premi de l’Article Tècnic Agrari.

La fira de Sant Miquel exhibirà una atractiva mostra de tractors antics

L’exposició constarà d’una vintena de vehicles de la col·lecció particular d’Antoni  Minguell, alguns quasi centenaris

Destaca un Fordson F amb motor de gasolina, el primer tractor fabricat en sèrie i venut massivament a tot el món per la mítica Henry Ford Company

La Fira Agrària de Sant Miquel i el saló Eurofruit miren al futur però sense oblidar el passat. I el millor exemple és la curiosa mostra de tractors antics de diverses marques i països, procedents de la col·lecció d’Antoni Minguell, que s’exhibirà durant la propera edició d’aquesta gran manifestació agrària, que se celebrarà del 26 al 29 de setembre al recinte de Fira de Lleida.

La mostra constarà d’una vintena de vehicles, que van de l’any 1917 al 1962, i que segons Antoni Minguell, gerent de l’empresa expositora Tracto Minguell, “constituiran un petit compendi de l’evolució del tractor durant mig segle, entre els anys 20 i els 60 del segle passat, quan es va produir el desenvolupament del tractor tal com el coneixem”.

Entre els models que s’exposaran a Sant Miquel podem citar un Landini model Velite de 30 HP monocilindre fabricat a Itàlia entre 1937 i 1942, un Massey-Harris model 820 amb motor de gasolina fabricat a França a partir de 1950, un Zetor 25 A de 2 cilindres i 26 HP fabricat a la República Txecoslovaca entre 1951 i 1962, o un Lanz-bulldog model D3806 fabricat a Alemanya l’any 1955.

Destaca especialment un Fordson F amb motor de gasolina procedent de Detroit (EE.UU.) fabricat entre 1917 i 1928, el primer tractor de la història fet en sèrie i venut massivament a tot el món per la mítica Henry Ford Company

Landini Velite (1937-42)

Lanz-Bulldog D 3806 (1955)

Massey-Harris (1950)

Zetor 25A (1951-62)

Balanç molt positiu de Sant Miquel amb més visitants i un bon volum de negoci

L’increment de públic, empreses i superfície d’exposició consoliden Sant Miquel i Eurofruit com la trobada firal de referència del sector agrari

 

La Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit tanca avui les portes amb un balanç molt positiu tant pel que fa als resultats comercials com al nombre de visitants i al desenvolupament general del doble certamen. L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha anunciat que s’han assolit els 130.000 visitants (una xifra 10% superior a la de l’edició anterior), un increment tant de visitants professionals com de gran públic que “consolida aquesta fira com un dels grans esdeveniments econòmics i socials de la ciutat”. Aquesta dada s’afegeix al ja comentat augment d’expositors, 325 en total (10 més que l’any passat), en el que destaca a més la incorporació d’empreses noves i firmes de tractors. Cal recordar igualment que la superfície d’exposició ha estat enguany de 64.000 m2, un 30% superior a l’edició anterior.

D’altra banda el balanç comercial per part dels expositors ha estat força positiu en general, tant pel que fa al nombre de vendes com quant al volum de contactes portats a terme, fet que consolida la Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit en la fira agrària referent del sector.

Un altre aspecte a destacar ha estat el de les jornades tècniques i professionals, un dels principals valors afegits de la fira, amb més de 60 propostes de tot tipus. Aquest programa d’activitats és un dels motors més importants de dinamització de la fira, amb una destacada afluència a totes elles. Centrades en bona part en la innovació i l’aplicació de les TIC (Concepte Smart Agro o Rural Smart o Agricultura de precisió), aquestes jornades són també la constatació evident de l’esforç de Fira de Lleida per adaptar-se a les noves demandes i exigències del món agrari.

El posicionament internacional de la trobada firal s’ha reforçat igualment amb el creixement d’empreses de fora i de les delegacions de diferents i nous països que han visitat l’esdeveniment firal, presència estrangera que fan de Sant  Miquel i Eurofruit un referent tant a nivell de l’Estat espanyol com a nivell internacional, especialment en l’àmbit del sud d’Europa.

És interessant recordar que els guardons convocats en el marc de la fira -el  Premi del Llibre i de l’Article Tècnic Agraris i el Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària- converteixen Sant Miquel i Eurofruit en l’únic gran esdeveniment firal agrari que premia i posa en valor les obres de recerca i innovació editades en qualsevol de les llengües de l’estat, en el primer cas, i que visibilitza i reconeix el nou sector d’empreses emergents de base tecnològica (Start Up) que aporten noves solucions per a una gestió més eficient de les explotacions, en el segon.

Cal afegir per últim que la fira ha comptat amb el màxim suport institucional, amb la presència de les autoritats més rellevants del país (president i vicepresident de la Generalitat, ministre i consellera d’Agricultura, etc.).

 

 

El ministre d’Agricultura es compromet a incrementar les mesures contra la pesta porcina

Durant la cloenda de la Fira de Sant Miquel-Eurofruit, Luis Planas estén la mà del Govern central per dialogar i treballar amb els representants agraris

 

El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, s’ha compromès a incrementar les mesures de vigilància per evitar l’entrada de la pesta porcina africana a l’Estat, amb la col·laboració del sector ramader i de les diferents administracions autonòmiques, i també ha volgut tranquil·litzar el sector porcí –unes 20.000 persones hi treballen a Catalunya– perquè no hi ha un risc immediat que l’epidèmia afecti el territori. Durant l’acte de cloenda de la 64a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 33a edició d’Eurofruit, el titular d’Agricultura ha apuntat entre les mesures a reforçar el programa de control veterinari i la seguretat en les granges, el transport dels animals i les reunions amb les societats de caçadors i ha recordat que, gràcies a una iniciativa seva, s’ha prohibit l’enviament de porcs senglars assilvestrats entre països de la Unió Europea.

Luis Planas ha remarcat que el Govern d’Espanya estén la seva mà per “dialogar, col·laborar i treballar de manera positiva” amb els representants dels agricultors i els ramader de Catalunya i l’Estat per vetllar pels interessos dels agricultors i els ramaders i, en general, pels ciutadans. El titular d’Agricultura ha mostrat la seva preocupació per la nova Política Agrària Comuna (PAC) a partir del 2021, que ha dit que ha de donar suport als agricultors i els ramaders “actius”, i pel canvi climàtic i la incorporació dels joves i les dones al camp.

D’altra banda, Planas també ha manifestat que el seu ministeri treballa per protegir als productors de fruites i hortalisses davant la gran distribució, promovent la seva unitat i regulant millor en l’àmbit estatal i europeu qüestions com la venda a pèrdues. A més, es vol promocionar les produccions d’aliments de qualitat i la creació de noves varietats per guanyar nous mercats.

El ministre d’Agricultura ha recordat que l’any passat Espanya va exportar productes agraris per valor de 10.600 milions d’euros (un 5% més que el 2016) i que de cada 5 euros d’exportacions d’aliments i begudes 1 euro correspon a empreses catalanes.

L’alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fira de Lleida, Fèlix Larrosa, ha reivindicat la capitalitat i el lideratge polític i econòmic de Lleida més enllà dels seus límits administratius, com ho demostra la reunió mantinguda en el marc de la fira amb alcaldes de la Franja per impulsar projectes de cooperació interterritorial. Larrosa també ha apostat per un desenvolupament econòmic sostenible i respectuós amb el medi ambient i per l’excel·lència en el món agrari, que exemplifica la marca Horta de Lleida. El paer en cap ha reivindicat la necessitat de potenciar les infraestructures de l’Horta, com la modernització del seu reg, per al qual ha demanat el suport del Govern central. Larrosa ha manifestat que Lleida vol liderar la digitalització del sector agrícola, per la qual cosa compta amb el nou projecte de l’Oficina d’Atracció d’Inversions, el creixement continu del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida i el desenvolupament del nou polígon industrial de Torreblanca-Quatre Pilans, que han de ser espais per l’economia del coneixement dels sectors tecnològic i agroalimentari d’alt valor afegit. Finalment, el paer en cap ha demanat al ministre d’Agricultura que vetlli per l’augment del cabal ecològic del riu Segre, tot aprofitant la reducció de l’ús agrícola de l’aigua pels projectes de modernització, com també un pla de prevenció i protecció del sector ramader davant la pesta porcina africana.

El delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré, ha explicat que durant la seva estada als dos certàmens ha pogut copsar de primera mà les reivindicacions dels professionals del món rural que li han tramès la necessitat de tenir una visió estratègica del sector agrícola i ramader que passa per augmentar la partida pressupostària que s’hi destina actualment, la preocupació pel relleu generacional, els baixos preus de la fruita, la importància per fer una forta aposta per la modernització tecnològica dels regadius i que la nova Política Agrària Comuna (PAC) a partir del 2021 ajudi a fixar la població al territori. Farré ha fet palès el compromís de la Generalitat de Catalunya per buscar l’entesa i mantenir un diàleg constant amb les altres administracions i els representants del sector per treballar de la mà en pro del món agrari.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha ressaltat el paper que té Sant Miquel-Eurofruit com a aparador de les novetats en tecnologia i maquinària per a la producció i la comercialització agroalimentària de les terres de Lleida i com a punt de trobada i espai de debat dels professionals del sector agrari, com també a referència social per als pobles del voltant.

En el decurs de l’acte de cloenda s’ha lliurat el 22è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària, que ha correspost a un sistema de reg i fertilització WatmanPRO idoni per visualitzar les operacions efectuades a través del telèfon mòbil i altres dispositius, presentat per l’empresa AKIS Research, S.L. (primer guardó); un polvoritzador amb sistema d’aplicació d’ozó en tractaments fitosanitaris,  presentat per l’empresa Maquinària Atomitzadora, SL (segon guardó), i un accessori de distribució de purins de mànegues, presentat per la firma Maquinaria Agrícola PLUMED, S.L. (tercer premi).

També s’ha lliurat el guardó a l’obra Inmunidad lactogénica en la cerda: enfoque práctico, de Lorenzo José Fraile, guanyadora de la 47a edició del Premi del Llibre Agrari, i a Cartografía de Cynodon dactylon en viñedo mediante imágenes UAV y tecnología OBIA para un uso sostenible y localizado de herbicida, de diversos autors, que s’ha endut la 3a edició del Premi de l’Article Tècnic Agrari.

 

 

Productes de més qualitat i directament al consumidor

Conferència desenvolupada en el marc de la Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit

Una nova plataforma online per posar en contacte productors i consumidors finals de fruites i hortalisses

 

La Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit han acollit avui la presentació d’una plataforma online que ofereix eines digitals gratuïtes per facilitar la venda directa de productes, en aquest cas fruites i hortalisses, entre productors i consumidors. Agroboca és una plataforma online que ha impulsat un grup operatiu d’innovació en digitalització de canals curts en la comercialització de fruites i verdures. La plataforma, que actua com a canal de venda complementari als que ja existeixen actualment, té l’objectiu d’escurçar el canal convencional de venda, en el que intervenen molts intermediaris, amb dues finalitats clares: que el client aconsegueixi més qualitat de producte i que el productor obtingui una major renda agrària. L’estalvi que suposa la no intervenció d’aquests intermediaris es pot invertir en l’obtenció de productes de major qualitat i a un preu més raonable per les parts.

Segons José Luis Fernandez, promotor d’Agroboca, la idea és crear un canal de mínima intervenció complementari als e-commerce que ja existeixen i on el consumidor pugui escollir productes o productors directament, en origen, atenent a diferents criteris com per exemple productes de temporada o cultius ecològics i també segons criteris de procedència o preu. D’altra banda, mitjançant aquesta plataforma, els productors poden compartir el cost que comportaria la creació d’una botiga online pròpia, com ara la logística, el màrqueting, la captació de clients i la visibilitat en els mercats.

Cal remarcar que crear una botiga online mitjançant aquest canal de venda directe és totalment gratuït i que, a banda d’oferir la possibilitat de fer vendes al major, també permet la venda de collites a l’engròs sense envasar i la possibilitat de crear tendes perquè els grups de consum es puguin organitzar per comprar i vendre de forma directa.

 

 

“Llet de cabres catalanes”: Qualitat, proximitat i sostenibilitat

El segell agrupa uns 45 ramaders i 5 formatgers de tot Catalunya i de la Franja

 

“Qualitat, proximitat, sostenibilitat” són els tres eixos del segell “Llet de cabres catalanes”, presentat avui dissabte dins el marc de la Fira Agrària de Sant Miquel de Lleida. Jordi Herrero, membre de la junta de l’agrupació i ramader de Maldà (l’Urgell), explica que aquest segell —que agrupa uns 45 ramaders i 5 formatgers de de tot Catalunya i de la Franja— vol promocionar els productes elaborats amb llet de cabra d’explotacions catalanes de qualitat certificada. L’objectiu, doncs és “defensar i potenciar el sector cabrum de llet i la seva transformació per mitjà d’un projecte de territori que afavoreixi l’arrelament dels agents implicats”.

L’associació treballa perquè que els formatgers catalans —sobretot els artesans i familiars— prioritzin la compra de llet de cabra de Catalunya feta amb uns alts paràmetres de qualitat. Herrero explica que els formatgers de l’agrupació es comprometen a comprar com a mínim el 51% de llet certificada i a un preu mínim orientatiu consensuat pels associats. Els ramaders de l’agrupació apleguen uns 10.000 caps de bestiar i produeixen entre un 60 i un 65% de la llet de cabra que es fa a Catalunya.

Els membres de l’associació produeixen llet de cabra dins d’uns estàndards superiors als que requereix la normativa vigent, tant en qualitat higiènica com en composició nutritiva, ja que disposen d’unes condicions de producció que afavoreixen el benestar animal, el medi ambient i la qualitat de la matèria primera en origen.

Propietats de la llet de cabra
La composició nutricional de la llet de cabra és molt semblant a la de vaca tot i que compta amb un menor aportament calòric. Aporta a l’organisme una gran quantitat de calci, vitamines D, B2 i A. Un altre dels beneficis és que conté menys quantitat de lactosa, per la qual cosa és més digestiva i disposa de menys quantitat de caseïna. Per tot això, és una bona alternativa pels intolerants a la lactosa.

La llet de cabra és la més digestible de totes perquè la seva molècula de greix i proteïna és molt més petita que la resta de les llets i la més semblant a la llet humana. Està considerada un aliment funcional, que vol dir que, a més de ser nutritiva, és saludable. És una alternativa a alguns dels problemes al·lèrgics a altres llets envasades. És útil per disminuir els símptomes d’estrès com són insomni, restrenyiment, indigestions nervioses.

Cal recordar que la cloenda de la 64a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 33a edició d’Eurofruit tindrà lloc demà diumenge a les 12.00 h i anirà a càrrec de Luis Planas Puchades, ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació. El tancament del certamen tindrà lloc diumenge a les 20.00 h.

 

 

Generalitat i organitzacions agràries veuen perills en la nova PAC

Jornada desenvolupada en el marc de la Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit

Unanimitat en la crítica al fet que s’apliqui un sol pla estratègic per a tot l’Estat que no tingui en compte la realitat agrària catalana

 

La Generalitat de Catalunya i les organitzacions agràries catalanes participants en la Jornada sobre la Política Agrària Comuna (PAC) post 2020, organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, han coincidit en que la reforma de la PAC comporta diversos riscos derivats de la introducció de normatives molt exigents en la gestió agrària, la reducció del pressupost i el fet que s’apliqui un sol pla estratègic per a tot l’Estat que no tingui en compte la realitat agrària catalana. Inaugurada per Teresa Jordà i Roura, consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, la jornada s’ha desenvolupat en el marc de la Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit.

En el decurs de la trobada Carles Vicente, responsable d’Organització d’Unió de Pagesos, ha advocat per lluitar per evitar la retallada del pressupost ja que considera que és il·lògic “reduir els ajuts mentre s’incrementen les exigències al sector agrari, moltes de les quals no es podran complir”.  Vicente ha considerat que resulta excessiu haver de condicionar, amb més obligacions en matèria de medi ambient (l’anomenada condicionalitat), un 40% dels fons destinats a ajuts al desenvolupament rural.

Igualment, UP considera que cal centrar els ajuts directes de la PAC en els agricultors per als quals l’explotació agropecuària suposi una part significativa de la seva economia, és a dir, adreçats a la figura de l’agricultor actiu, definida a l’Estat espanyol a partir del 2019, com aquell a qui l’activitat agropecuària suposa l’obtenció d’uns ingressos agraris d’almenys del 25% dels ingressos totals.

En un altre àmbit, Vicente també ha denunciat el funcionament de les reserves de crisi, ja que sovint no s’han pogut aplicar (com per exemple en el cas de la crisi de la fruita) “per manca d’elements objectius a l’hora de gestionar-les”.

Jordi Vidalsecretari tècnic de JARC, ha considerat que “ara més que mai és necessari un suport a la renda de l’agricultor i al ramader” ja que aquests no tenen llibertat de producció —per exemple en els àmbits dels transgènics, els fertilitzants químics o les carns hormonades— en el marc d’una economia cada cop més globalitzada en la que certs països sí permeten aquestes pràctiques.

Vidal també ha criticat la caiguda de la renda agrària, afirmant que “els barems oficials per valorar aquest tema són una trampa, ja que no es valora la gran quantitat d’hores que dediquen els pagesos a les seves explotacions agràries” i demanant millors polítiques econòmiques i fiscals per als professionals del camp.

El representant de JARC considera que el pla estratègic que es derivi de la reforma de la PAC també ha de tenir cura de l’explotació familiar agrària i que ha de tenir en compte la cadena de valor a nivell europeu, amb una nova distribució dels marges, i aconseguint que els beneficis arribin al productor.

Xavier Pié, vicepresident primer de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), també considera que cal “regionalitzar” el pla estratègic la nova PAC per adaptar-la a cada comunitat, però també ha demanat que la Generalitat no redueixi el pressupost destinat al sector agrari. Pié ha defensat els programes operatius destinats a les organitzacions agràries, però considera que els 7,8 milions d’euros destinats a Catalunya són insuficients i que cal buscar fons addicionals.

El representant de la FCAC ha afirmat que no veu malament l’anomenat capping (limitació de l’ajut màxim per explotació) si els fons resultants es dediquen als programes operatius. Finalment, ha a dit que és excessiu el nivell d’exigència per al programa de la fruita i l’horta, que en l’àmbit mediambiental ha passat del 10 al 20% i que en l’àmbit de la innovació és del 5%.

El director general de Desenvolupament de la Conselleria d’Agricultura, Oriol Anson, considera que la Comissió Europea ha de tenir en compte les necessitats reals del sector primari a Catalunya. El Govern de la Generalitat reclama la regionalització dels fons i que els plans estratègics s’estableixin a nivell territorial amb l’objectiu de poder fer una gestió més eficient i eficaç dels ajuts, ja que “les diferents comunitats de l’Estat tenen realitats molt diferents”. El representant de la Generalitat consideraria idoni que “Madrid traspassés una partida econòmica al Govern català per tal que aquest fes el seu propi pla estratègic en funció de les necessitats reals del camp català”.

 

 

A la recerca de la sostenibilitat intel·ligent del sector porcí

La Diputació de Lleida presenta a Sant Miquel un projecte per construir una granja pilot per aplicar-hi la darrera tecnologia i transferir els resultats als ramaders

 

La 64 edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 33a edició d’Eurofruit han acollit aquesta tarda la presentació del Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial de Lleida PECT Porcí sobre la producció de porcí que la Diputació de Lleida, per mitjà del Centre d’Estudis Porcins (CEP) de Torrelameu, impulsa i coordina amb la finalitat de fomentar la investigació, la innovació, la transferència de resultats per contribuir a la millora tecnològica i la competitivitat d’un sector d’importància cabdal i rellevant en termes de producció, transformació, ocupació i valor afegit.

Durant la presentació de la iniciativa, en el marc de la jornada “La ramaderia porcina del segle XXI”, el professor associat del departament de Ciència Animal de la UdL i director del projecte Porcí Eficient, Gerardo Blanco, ha explicat que “el programa pretén impulsar la producció sostenibilitat intel·ligent, el respecte al medi ambient i l’eficiència del sector porcí, per mitjà de la modernització de les granges, amb la introducció de la maquinària i la tecnologia més innovadora que eviti el malbaratament de recursos i augmenti la rendibilitat de les explotacions”.

Per tal d’aconseguir tots aquests objectius, es desenvoluparan les darreres eines existents en el sector porcí en els àmbits de l’eficiència, la tecnologia, la sanitat i les dejeccions ramaderes per transferir els resultats als professionals del sector. Pel que fa a la part tècnica d’eficiència, el Centre d’Estudis Porcins (CEP) de Torrelameu treballarà de manera individualitzada amb cada animal per tal d’ajustar les seves necessitats alimentàries i sanitàries i reduir la quantitat de dejeccions que produeixen les explotacions i, per tant, la contaminació del medi ambient.

Pel que fa a l’àmbit de la tecnologia, la Diputació de Lleida construirà en uns terrenys d’un municipi lleidatà encara per determinar una granja pilot amb 300 o 400 verres, que estarà del tot robotitzada, per aplicar les darreres tècniques de maneig dels animals i dur-hi a terme tots els estudis referents a la gestació i la reproducció. També s’organitzaran tallers i visites guiades per als professionals. La infraestructura estarà acabada entre finals del 2019 i principis de l’any 2020.

El Grup de Sanejament Porcí (GSC) desenvoluparà una plataforma en què els tècnics podran conèixer a temps real les alertes sanitàries del territori. Quant a les dejeccions, la tasca correspondrà a l’Ajuntament d’Alcarràs i es faran els estudis pertinents per transformar els purins amb adobs per a arbres fruiters.

El projecte té un pressupost de 3,1 milions d’euros i disposa d’un finançament del 50% per part dels fons Feder de la Unió Europea. La Diputació col·labora en aquest projecte amb la Universitat de Lleida, el Centre d’Estudis Porcins (CEP) de Torrelameu, el Grup de Sanejament Porcí (GSC) i l’Ajuntament d’Alcarràs.