Selecció pictòrica dels millors pintors ponentins a Lleidantic

S’exhibirà l’obra de grans pintors lleidatans poc coneguts com Antònia Ferreras Bertran, Alfons Iglesias i Domènech, Tomàs Boix i Soler, i Antoni Samarra i Tugues

 

Lleidantic, certamen que tindrà lloc del 18 al 20 de novembre a Lleida paral·lelament al saló Lleida Retro i a la Trobada del Disc, acollirà una acurada selecció de l’obra d’alguns dels millors pintors lleidatans i catalans dels segles XIX i XX, aportada per la Galeria d’Art Sícoris. Entre els primers destaca una mostra de pintures d’Antònia Ferreras Bertran, Alfons Iglesias i Domènech, Tomàs Boix i Soler i Antoni Samarra i Tugues, a més de creacions dels més coneguts Jaume Morera i Galícia, Xavier Gosé i Rovira, i Baldomer Gili i Roig.

 

Quant a la pintura catalana dels segles XIX i XX, cal destacar obres de Marià Fortuny, Francesc Gimeno, Dionís Baixeras, Joan Llimona, Eliseu Meifren i Tamburini, aquests últims dos referents, respectivament, de la pintura catalana en paisatge i en figura. El visitant també trobarà una bona mostra de dibuixos, entre els que sobresurt els de Ricard Opisso, mestre dels ninotaires catalans.

 

Mestres lleidatans poc coneguts  

Com cada any, Lleidantic exposarà l’obra d’una sèrie d’artistes que van aconseguir el triomf i el reconeixement més enllà de les terres de Lleida però que a la seva terra encara són poc desconeguts. Així, Antònia Ferreras Bertran, nascuda a la ciutat de Lleida el 1873 i a la que l’escriptora i periodista Carme Karr va batejar com “la dama de les flors”. La qualitat de la seva obra li aportà encàrrecs de models per a targes postals i porcellanes d’una important casa vienesa i fou premiada en diversos certàmens. La família reial espanyola va comprar obra seva, que es pot trobar a diversos museus del país.

 

Alfons Iglesias i Domènech fill de les Borges Blanques (1894-1975), fou fundador del grup “Nou Ambient” que s’estrenà a les galeries Dalmau de Barcelona. De jove, quan arribà a Barcelona freqüentà tant la Llotja com l’estudi de l’Isidre Nonell, l’escola d’en Galí, l’Escola Lliure de Dibuix i Pintura o l’Ateneu Obrer. Integrable en la tendència “constructivista,” practicà un paisatgisme colorista i de pinzellada vibrant amb aires de Cezanne.

 

Tomàs Boix i Soler, nascut a Solsona (1886–1951), fou un pintot autodidacta influït en el seus inicis per l’obra d’en Raurich i, després per la del belga Clauss. El 1933 va treballar al costat de Joaquim Mir, n’esdevingué amic i alumne i la seva influència va ser decisiva. El pintor Ramon Casas va encoratjar també la seva obra. Va exposar en diverses sales de Barcelona, de Manresa i de Solsona. Va cultivar indistintament el paisatge, la natura morta i la figura. Els seus paisatges predilectes són els del Solsonès. El seu color és fidel i realista però alhora vigorós i decidit. La pintura de l’època de maduresa és de pinzellada plena i decidida, de captació ràpida i neta.

 

Nascut a Ponts, l’Antoni Samarra i Tugues (1886-1914) fou escultor, dibuixant i pintor. A Barcelona s’integra a la colla dels “negres i carboners” grup d’artistes joves i inconformistes amb les multituds com a temàtica predilecta. Membre actiu de l’Aplec Catalanista, coincideix als Quatre Gats amb la majoria d’intel·lectuals de l’època. La seva pintura és lluminosa i d’una claror inusual en un pintor de les terres lleidatanes. Com escultor participà en els treballs del Palau de la Música Catalana a Barcelona.

 

Al costat d’aquests artistes, la Galeria Sícoris exhibirà obres dels esmentats Jaume Morera i Galícia (1854–1927) en Xavier Gosé i Rovira el (1876-1915) i en Baldomer Gili i Roig (1873-1927), creadors consolidats que han arribat a triomfar plenament a grans ciutat europees com Madrid, París i Barcelona, respectivament.

 

La 18a edició de Lleidantic (Saló d’Antiquaris i Brocanters de Lleida), la 5a edició de Lleida Retro (Fira de Vehicles Clàssics) i la 1a Trobada del Disc tindran lloc al Pavelló 3 de Fira de Lleida amb una superfície neta d’exposició de 1.982 m² i un total de 45 expositors de Catalunya, Aragó, Alemanya i França.

 

Fotos: Galeria d’Art Sícoris.