Exposició 2012

Exposició de camions i vehicles blindats de la II Guerra Mundial

El Club de Vehicles Històrics de Lleida organitza en el marc de Lleidaretro una gran exposició de camions i vehicles blindats americans de la II Guerra Mundial. Els vehicles són els següents:

DuckW
Pronunciat popularment pels soldats duck (ànec en anglès), perquè el seu estrany casc marí recordava un bec d’ànec, el DuckW és un vehicle amfibi de 6 rodes i una longitud de 9,5 metres dissenyat per General Motors Corporation per transportar tropes i equips per terra i aigua. Poc maniobrable per la seva voluminosa carrosseria, tenia a més l’handicap de la dificultat de carregar equip pesat o voluminós, ja que l’accés al compartiment de càrrega s’efectuava obligatòriament per la part superior. Malgrat les esmentades limitacions, aquest amfibi va jugar un paper important en diverses operacions, sobretot en els desembarcaments realitzats pels aliats a Europa (unes 1.000 unitats van ser utilitzades en la invasió de Sicília, el 1943) i en el teatre de Pacífic. Després de la guerra, algunes unitats van quedar a Europa i foren utilitzades principalment per cossos de bombers i de protecció civil. 

 

Command Car
El WC (Weapons Carrier) 57 Comand Car és un tot terreny de comandament i reconeixement fabricat per Dodge, amb una llargada de 4,46 m, equipat amb cabrestant i amb una capacitat de càrrega de 800 kg. Es van fabricar diverses versions destinades a ambulància —la més coneguda—, transport de soldats o munició, transport d’un canó antitanc, vehicle de transmissions o vehicle-taller. Fou utilitzat pels nord-americans i els seus aliats (Anglaterra, forces de la França lliure, Grècia, Bèlgica i Noruega) bàsicament a Europa. La producció total va superar les 255.000 unitats entre totes les seves variants. 

 

WardLafrance
Dissenyat per l’empresa Ward LaFrance el 1940, es tracta d’un camió-remolc 6×6 de 6 tones utilitzat per l’exèrcit dels EE.UU. a la Segona Guerra Mundial per a la recuperació de vehicles. Comptava amb una grua amb un grau de desplaçament de 180º, estabilitzadors i equips de soldadura i una gran varietat d’eines per a la recuperació de vehicles. Camió robust i fiable, va ser molt eficaç en la seva funció i va ser elogiat per les tropes que el van fer servir (de fet, van ser el camió-grua pesada estàndard de l’exèrcit nord-americà fins ben entrada la dècada de 1950). 

 

Studebaker M29c Weasel (“Mustela”)
Vehicle eruga de reconeixement i comandament dissenyat per la firma Studebaker específicament per operar durant la II Guera Mundial a la neu, i més específicament a l’Àrtic, tot i que per la seva versatilitat va ser utilitzat en molts escenaris bèl·lics. Els constructors del Weasel volien un tractor de petit tonatge destinat a atacar les instal·lacions industrials a Noruega de les forces de l’Eix (instal·lacions destinades produir aigua pesant per a proves atòmiques). Els paisatges nòrdics plens de neu durant una gran part de l’any requeria un vehicle capaç de salvar aquest obstacle i que alhora pogués ser utilitzat com a transport de tropes en forma de petites unitats de comandos. També es van construir versions amfíbies. Després de la guerra van ser utilitzats amb èxit en missions de muntanya en medis difícils per als vehicles de rodes. 

 

 
M3 Scout Car
Vehicle blindat de comandament i vigilància desenvolupat per la companyia White Motor Company i utilitzat —amb molt èxit— per l’exèrcit dels EE.UU. Té una longitud de 5,6 m i pot transportar fins a 7 persones, a més del conductor. Va desenvolupar diferents funcions: vehicle de vigilància i exploració, escorta, comandament i control, ambulància i tractor d’artilleria. Durant la II Guerra Mundial serví a Europa i el Pacífic (posteriorment, a la Guerra de Vietnam). Foren construïdes unes 21.000 unitats. 

 

 
Ambulància Dodge WC 54
L’ambulància Dodge WC 54 de 3/4 tones va ser fabricada per Dodge, que com la resta de companyies automobilístiques del país va contribuir també a l’esforç bèl·lic nord-americà. Era un vehicle de 4,94 m amb bones prestacions (velocitat màxima de 85 km/h, autonomia de 380 km) que —en aquesta versió específica— va servir d’ambulància de campanya a l’exèrcit dels EE.UU entre 1942 i 1945. Podia transportar 4 homes ferits sobre lliteres o 6 homes ferits asseguts. Se’n van construir 6.422 unitats. 

 

Jeep Willis
La història del popular Jeep comença oficialment el 1941, quan les firmes Ford i Willys-Overland van començar a fabricar vehicles Jeep a les seves fàbriques d’Ohio (EE.UU.), tot i que el seu origen data de 1938. L’exèrcit nord-americà va demanar als fabricants de vehicles que presentessin ofertes per a un vehicle petit, amb tracció a les quatre rodes i que pogués servir per a diferents tasques i missions (transport, comandament, enllaç, exploració per carretera i camps a través). Aquesta sol·licitud es va fer més urgent quan les forces de l’Eix van començar a obtenir victòries a Europa i Àfrica del Nord, per la qual cosa l’exèrcit nord-americà va anunciar que només acceptaria propostes que poguessin executar-se en un termini de 49 dies. El resultat va ser el Jeep Willis, un tot terreny per a 5 persones que podia superar els 80 km/h amb excel·lents capacitats d’acompliment, estabilitat, resistència, autonomia, confiabilitat i manteniment. 

El nom de Jeep és una derivació de les sigles General Purpose GP (Propòsits Generals), que era l’especificació militar del vehicle. No obstant, hi ha una versió que diu que la denominació procedeix d'”Eugene the Jeep”, un personatge de Popeye, concretament la mascota d’Olivia amb poders fantàstics. El Jeep no només ha estat reconegut com “la contribució més gran dels EE.UU. a la guerra” (en paraules literals del general Marshall), sinó que va obrir la porta a una nova generació de vehicles tot terreny després del conflicte.