Balanç positiu del saló DeNuvis digital, que seguirà actiu fins a la propera edició

Fira de Lleida ha estat pionera a Catalunya en transformar una fira presencial en una altra digital

Per tal de donar suport al sector, s’hi podran afegir les empreses del sector que ho desitgin

“El balanç del saló és totalment positiu, tant pel nombre d’expositors, 120, superior al d’edicions passades, com pel fet que hem pogut fer visible tot aquest teixit empresarial, fet important donat que la fira presencial no ha estat possible i que parlem d’un sector que ho està passant malament per la pandèmia de la Covid-19”. Oriol Oró, director general de Fira de Lleida, considera que DeNuvis Digital “ha donat al sector una plataforma eficaç i directa per tenir accés al seu mercat, les parelles que es volen casar i tot aquell que vol fer una celebració”.

Oró ha anunciat també que DeNuvis com a plataforma digital seguirà actiu fins a la propera edició del saló, i que s’hi podran afegir les empreses del sector que ho desitgin. Igualment, ha recordat que la inscripció per als visitants —que és gratuïta— roman oberta i que totes les persones inscrites poden demanar una cita virtual amb els proveïdors de la fira per obtenir informació, resoldre dubtes i rebre assessorament personalitzat. La videoconferència es pot fer en el període comprès entre el 14 i el 19 de novembre.

D’altra banda, durant la setmana vinent se seguiran visualitzant al web activitats paral·leles com tallers, presentacions i la passarel·la, i molts dels expositors mantindran durant uns dies les promocions i descomptes especials del saló DeNuvis.

El director general de la Fira de Lleida ha explicat que fins al moment s’han inscrit al saló digital més de 1.000 visitants (que poden correspondre a visitants individuals, parelles, etc.) i que, a més de les cites virtuals, se n’han registrats també de presencials (les primeres ja han tingut lloc aquesta cap de setmana).

Finalment, Oro ha remarcat l’esforç tecnològic que ha suposat transformar una fira presencial en una altra totalment digital, i que en aquest sentit DeNuvis és un saló pioner a Catalunya.

Un total de 120 expositors de 25 sectors diferents han participat en la 22a edició del saló DeNuvis. El saló ha estat el marc d’una passarel·la online amb les col·leccions de núvia i nuvi, la qual han comptat amb una dotzena de participants (entre firmes especialistes en vestits de boda, complements, fotografia i vídeo, etc.), així com també de sortejos de productes i serveis per part dels expositors (sopars, maletes de viatges, sessions fotogràfiques preboda i disseny d’invitacions, entre altres) valorats en més de 1.800 €.

Cal recordar que els sectors presents a DeNuvis Digital són els d’espais per a celebracions, restaurants, hotels, càtering, vestits de núvia, vestits de nuvi, vestits de festa, vestits de comunió, joieria, fotografia i vídeo, agències de viatges, assegurances, imatge personal i salut, perruqueria, maquillatge, decoració i complements (floristeria, mobles i decoració, lloguer d’equipaments per a celebracions), música, animació, màgia, espectacles, participacions i regals.

Les últimes tendències en vestits de boda, al saló DeNuvis Digital

El saló proposa una passarel·la online en un estil romàntic però amb tons càlids, amb una estructura decorada amb plomalls i pampes

Tots els visitants inscrits al saló DeNuvis d’enguany poden accedir ja a la passarel·la online on es presenten les noves col·leccions i tendències en moda nupcial per al 2021. La desfilada compta amb la participació de les firmes Booknovias, Boutique la Novia, Gala García Novias, Marina Codina i Sastreria Lorenzo. El maquillatge és a càrrec de Sara Buira i els pentinats a càrrec de Hairstudio. Hi col·laboren també Renata Events, Reinald Pomés Film Cinematographer, Julián García Fotógrafo i Flaires Disseny Floral.

Boutique la Novia mostrarà la nova col·lecció de núvia, que inclou un vestit de tall sirena amb cos transparent de pedreria molt sexy, un vestit princesa amb escot paraula d’honor i amb el cos de pedreria, un vestit romàntic de mikado i un vestit bohemi amb tot el cos transparent de pedreria i la faldilla de gasa.

 Booknovias presentarà quatre estils de vestit que marquen tendència, el vestit bohemi amb l’esquena transparència i detalls; el vestit vintage en color nude i esquena oberta; el vestit sirena de llenceria amb faldilla de crepe i transparència (d’estil més senzill i sexy), i el vestit princesa amb tul voluminós i escot en forma de cor.

De la seva banda, Maria Codina ha confeccionat quatre vestís per a la passarel·la del saló DeNuvis. Dos vestits per a núvies més arriscades, un amb volums a les mànigues i plomes, i un altre amb volums diferents a partir del maluc; i dos més d’estil més romàntic, un amb barret de palla que dóna un aire rústic i un segon de llenceria, que actualment és l’últim crit en tendència de vestís de núvia.

Sastreria Lorenzo exhibirà quatre elegants vestits de nuvi. Es tracta d’un esmòquing amb faixí, una casaca de botonadura vista amb coll camiser, una casaca amb coll mau i un vestit d’un botó amb esquena de jaqué de color verd que es presenta com a tendència per al 2021.

Finalment, Gala García Novias proposa quatre línies de vestit de núvia: una línia d’estil boho en encaix, una línia molt romàntica amb cos de pedreria i la faldilla en gasa, una línia de tall princesa i una línia de tall sirena.

Quan al maquillatge, Sara Buira ens proposa un treball amb unes bases del rostre molt netes, il·luminades amb llum natural, així com ressaltar els trets de la cara i els llavis amb colors suaus.

Hairstudio ha desenvolupat per a DeNuvis quatre estils de pentinat de núvia. Un més sofisticat, tipus Hollywood amb ones; un més natural, amb melena solta; un més formal amb el pèl recollit, i un quart per a una núvia més juvenil. La firma lleidatana, especialitzada en pentinats de núvia i nuvi, fan treballs personalitzats adaptats a l’estil de pèl i a les faccions de cada persona.

Flaires Disseny Floral ha plantejat una passarel·la en un estil romàntic però amb tons càlids, amb una estructura decorada amb plomalls i pampes. Igualment se li ha donat dinamisme a l’espai a base de centres de flors i altres elements situats a diferents altures.

DeNuvis Digital es desenvolupa aquest cap de setmana amb un total de 110 expositors de 25 sectors diferents. Per visitar la fira cal inscriure’s de franc al web www.denuvis.com. Amb la inscripció com a visitant, i la recepció del corresponent codi personal, es pot accedir a tota l’oferta de serveis i equipaments de les empreses proveïdores i al contingut exclusiu de la fira digital (promocions, tallers, desfilades i sortejos), amb la possibilitat de demanar cites virtuals als “expositors”.

Arrenca DeNuvis amb tallers i presentacions, sortejos, promocions i descomptes i una passarel·la online

El saló se celebra en format íntegrament digital

Les activitats tindran lloc aquest cap de setmana i per accedir-hi cal inscriure’s gratuïtament al web www.denuvis.com

La 22a edició del saló DeNuvis arrenca demà dissabte amb una gran oferta d’activitats paral·leles que inclou una dotzena de tallers i presentacions online; sortejos de productes i serveis per part dels expositors valorats en més de 1.800 €; promocions i descomptes d’entre el 5% i 25% del valor de les compres, i una passarel·la online amb col·leccions de núvia i nuvi.

Entre els tallers i presentacions dels proveïdors, que tindran lloc el cap de setmana, tenim el taller “Com viatjar amb la màxima garantia i seguretat en temps de Covid” a càrrec de Maido Roca, gerent de l’agència Disseny Viatges; la presentació “Visita en un minut el nostre espai de més a prop”, a càrrec de l’Hotel Can Boix de Peramola; el taller-presentació “Com busquem les teves millors fotografies de boda”, a càrrec de Sara Samsó, de Wabi Sabi Fotografia; i la presentació “Què t’ofereix una Wedding planner i quina és l’especialitat de Lligabosc”, a càrrec de Núria Ribes, wedding planner a Lligabosc.

També hi haurà presentacions i vídeos diversos a càrrec d’Espaioró Celebracions, Joieria L’Orfebre, Lleida Clàssica, David Delgado Photography, J. Castellar Lights i Oui Music Oui, El Vals de tu Boda i Cellers Maset.

Enguany les persones interessades a visitar la fira poden inscriure’s gratuïtament al web www.denuvis.com. Un cop inscrites, rebran un codi personal amb el qual podran accedir a una gran oferta de serveis i equipaments i a continguts exclusius de la fira digital com ara promocions, tallers, desfilades i sortejos, així com demanar cites virtuals amb els proveïdors.

Cal recordar que a DeNuvis s’hi pot trobar l’oferta de més de vint sectors relacionats amb bodes, batejos, comunions i festes de caire social com són els espais per a celebracions, restaurants, hotels, càtering, vestits de núvia, vestits de nuvi, vestits de festa, vestits de comunió, joieria, fotografia i vídeo, agències de viatges, assegurances, imatge personal i salut, perruqueria, maquillatge, decoració i complements (floristeria, mobles i decoració, lloguer d’equipaments per a celebracions), música, animació, màgia, espectacles, participacions i regals.

Arriba el DeNuvis més digital amb 110 expositors, desfilades i tallers online

La inscripció a www.denuvis.com permet accedir a una gran oferta de serveis, equipaments, promocions, tallers, desfilades i sortejos, així com demanar cites virtuals als expositors

Tindrà lloc els dies 14 i 15 de novembre amb la presència de 25 sectors relacionats amb les bodes, batejos, comunions i celebracions en general

Un total de 110 expositors de 25 sectors diferents participaran en la 22a edició del saló DeNuvis, certamen que es farà els dies 14 i 15 de novembre en format digital a causa de l’actual situació sanitària. Les persones interessades a “visitar” la fira poden inscriure’s gratuïtament al web www.denuvis.com. Amb la inscripció com a visitant, i la recepció del corresponent codi personal, podran accedir a una gran oferta de serveis i equipaments i al contingut exclusiu de la fira digital com ara promocions, tallers, desfilades i sortejos, així com demanar cites virtuals als “expositors”.

Tots els visitants inscrits podran demanar una cita virtual amb els proveïdors de la fira per obtenir informació, resoldre dubtes i rebre assessorament personalitzat. Un cop registrat, el visitant pot reservar hora per fer una videoconferència des de la Plataforma de Denuvis Digital durant els dies 14, 15, 16, 17, 18 i 19 de novembre. D’altra banda, es pot consultar per sectors el Portal de Proveïdors, el qual inclou tots els proveïdors amb el corresponent contacte, productes i serveis que ofereixen (amb imatges), etc.

En el decurs de la presentació del certamen, Miquel Pueyo, president del Patronat de la Fundació Fira de Lleida i alcalde de Lleida, ha remarcat la importància de les fires com a impulsores de l’activitat econòmica. En el cas del saló DeNuvis —i després de justificar la impossibilitat de fer una fira semipresencial per les condicions determinades per la pandèmia i per les directrius del PROCICAT—, ha afirmat que, amb la celebració d’aquest saló, Fira de Lleida vol posar “el seu granet de sorra” en la tasca de donar suport a uns sectors força perjudicats per la situació actual.

L’alcalde ha incidit també en que la Institució firal lleidatana està sent pionera a nivell estatals i del sud d’Europa en la posada en marxa de noves estratègies organitzatives per a la celebració de fires.   

De la seva banda, Jaume Rutllant, diputat de la Diputació de Lleida, ha posat l’accent en que la tassa de nupcialitat a Catalunya s’ha mantingut en els darrers 9 anys, passant de 7,1 bodes per cada mil habitants l’any 2011 a 7,05 bodes per cada mil habitants l’any 2019. També ha recordat que entre el 2018 i el 2019 han baixat un 4% els matrimonis amb cònjuges de nacionalitat espanyola i han pujat un 13% els matrimonis entre estrangers o mixtes (un cònjuge espanyol i un estranger).

Rutllant també ha asseverat que en aquest període les bodes amb cònjuges de diferent sexe han disminuït un 2% i les bodes amb cònjuges del mateix sexe han augmentat un 5%. Finalment, ha recordat que l’any 1975 la mitjana d’edat de les núvies era de 24 anys i la dels nuvis de 26, mentre que l’any 2019 aquesta mitjana havia pujat a 34 i 36 anys, respectivament 

Ramon Alturo, director dels Serveis Territorials d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, ha destacat la importància econòmica i la transversalitat del saló DeNuvis, en el qual hi ha representats una gran quantitat de sectors, i ha posat èmfasi en que fires com aquesta posen de relleu el ràpid avenç en la cultura digital que registra la societat en els darrers temps com a resultat de la crisi sanitària.

Finalment, Oriol Oró, director general de Fira de Lleida, ha afirmat que enguany el saló és gratuït per als visitants però també per als “expositors” digitals, “ja que volem donar suport a les empreses que hi participen en aquests moments d’incertesa”. Oró ha afegit que les persones que s’inscriguin a DeNuvis tindran als seu abast un gran ventall d’equipaments, serveis, ofertes, promocions, descomptes i activitats com ara les desfilades.

 Activitats paral·leles
El saló oferirà desfilades online per presentar en exclusiva les noves col·leccions i tendències en moda nupcial per al 2021. Els dies 14 i 15 novembre els inscrits podran gaudir d’una passarel·la online amb les col·leccions de núvia i nuvi en la qual participaran Booknovias, Boutique la Novia, Gala García Novias, Marina Codina i Sastreria Lorenzo. El maquillatge serà a càrrec de Sara Buira i el pentinats a càrrec de Hairstudio. Hi col·laboraran també Renata Events, Reinald Pomés Film Cinematographer, Julián García Fotógrafo i Flaires Disseny Floral.

Igualment, durant el cap de setmana Denuvis Digital serà el marc de tallers i presentacions per part d’una dotzena de proveïdors.

Finalment, DeNuvis acollirà sortejos de productes i serveis per part dels expositors valorats en més de 1.800 €, a més de promocions i descomptes d’entre el 5% i 25% del valor de les compres. Els sortejos inclouen sopars, maletes de viatges, sessions fotogràfiques preboda i disseny d’invitacions, entre altres.

Els sectors presents a DeNuvis són els d’espais per a celebracions, restaurants, hotels, càtering, vestits de núvia, vestits de nuvi, vestits de festa, vestits de comunió, joieria, fotografia i vídeo, agències de viatges, assegurances, imatge personal i salut, perruqueria, maquillatge, decoració i complements (floristeria, mobles i decoració, lloguer d’equipaments per a celebracions), música, animació, màgia, espectacles, participacions i regals.

“Hem recomanat DeNuvis a tots els amics de la colla que encara no s’han casat”

En la propera edició, que serà digital i tindrà lloc el 14 i 15 de novembre, hi haurà sortejos dels expositors valorats en més de 1.500 € i promocions i descomptes d’entre el 5% i 25%

Ainhoa Vilches i Jordi Roselló guanyen el sorteig efectuat a l’edició del 2019

Ainhoa Vilches i Jordi Roselló han estat els guanyadors del sorteig efectuat al saló DeNuvis de l’any 2019 entre totes les parelles que s’havien de casar i van contractar un servei durant la visita al certamen. La parella afortunada va adquirir en la darrera edició de certamen el viatge de noces, les aliances, la decoració floral i dos vestits de nuvi (un per a la boda civil i un per a la boda religiosa). Ambdós es mostren molt satisfets de la seva experiència a DeNuvis, i de fet “l’hem recomanat a tots els amics de la colla que encara no s’han casat”, afirma en Jordi. Els afortunats han rebut un taló per valor de 1.000 € de mans del director general de Fira de Lleida, Oriol Oró.

Concretament, la parella guanyadora, que viu a Lleida, va comprar les aliances a L’Orfebre Joiers, els vestits de nuvis a Blackpier i Sastreria Lorenzo i les flors a Flaires i Flors. Quan al viatge de noces, el van contractar a Ulisses Viatges.

Jordi és un ferm defensor del saló i en aquest sentit afirma que “a mi m’agrada perquè és molt pràctic, ho tens tot allí concentrat i pots comparar preus, en un matí ho fas tot”. De la seva banda, Ainhoa valora sobretot “el feeling dels expositors amb els visitants, tenir el sentiment que vull aquesta persona a la meva boda perquè m’ho farà superbé, i això dóna molta confiança”. La lleidatana hi veu també altres avantatges, ja que anar a DeNuvis “és també una forma de decidir-te, atès que inicialment pots pensar que no t’arribaran els diners, però al saló fas comptes i veus que ho pots fer tot, en part també gràcies als descomptes i sorteigs que fan els expositors”. 

Ainhoa és infermera i Jordi és professor de Secundària. Es van casar el 18 de setembre a l’Ajuntament de Lleida, tot i que com només van poder assistir 10 familiars, han ajornat “la celebració gran”, amb tots els amics, per al 7 de maig. La lluna de mel, amb destinació a Japó i Bali, queda també posposada per al proper mes de juliol.

La propera edició del saló DeNuvis es farà els dies 14 i 15 de novembre en format digital i acollirà durant els dies de fira sortejos dels expositors valorats en més de 1.500 €, a més de promocions i descomptes d’entre el 5% i 25% del valor de les compres. Els interessats i interessades poden fer la inscripció gratuïtament a www.denuvis.com.

La Fira de Lleida assoleix el 2019 el segon millor balanç econòmic de la història

La Institució firal tanca el darrer exercici amb un superàvit de 292.632 €

Va acollir 24 activitats, amb la participació de 1.140 expositors i de 330.000 visitants

Amb un superàvit de 292.632 €, la Fira de Lleida ha assolit l’any 2019 el segon millor resultat econòmic de la seva història, segons el balanç econòmic presentat avui dimecres en el marc de la reunió del Patronat de la Fundació Fira de Lleida. D’altra banda, el còmput del bienni 2018/2019 presenta un superàvit de 168.851€, el que suposa el millor resultat econòmic de la Institució firal per biennis (el funcionament econòmic de Fira de Lleida es comptabilitza en biennis, en els quals el dèficit dels anys parells es compensa amb el superàvit dels anys senars, en els quals té lloc Municipàlia).

L’any passat es van celebrar al recinte firal lleidatà 24 activitats, inclosos dos salons internacionals (Eurofruit i Municipàlia), amb la participació d’un total de 1.140 expositors i la presència de 330.000 visitants. Aquestes xifres mantenen Fira de Lleida com la segona de Catalunya en activitat firal, per darrere de la de Barcelona. La facturació del 2019 va assolir els 1,9 milions d’euros, amb l’esmentat benefici de 0,29 milions. L’impacte econòmic sobre el territori (hoteleria, restauració, transports, comerç i serveis diversos, inclosos els destinats a expositors i visitants) es calcula en uns 17,5 milions. 

El superàvit, juntament amb la trajectòria positiva dels darrers 12 anys, dona a la Fira de Lleida una posició financera sòlida que permet afrontar amb garanties les dificultats econòmiques derivades de la manca d’activitat per la pandèmia de la Covid-19 durant aquest 2020.

Quant al futur Immediat, la incertesa provocada per l’evolució de la pandèmia impedeix establir un calendari fiable d’activitats firals. En tot cas, la conjuntura sanitària obliga a l’entitat firal lleidatana a maximitzar la capacitat d’adaptació a les circumstàncies canviants, sempre en coordinació i buscant el consens amb els sectors implicats en cada certamen.

Pueyo remarca la importància de celebrar Sant Miquel
Precisament, l’alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fundació Fira de Lleida, Miquel Pueyo, ha posat com a exemple la Fira de Sant Miquel, incidint en el fet que, malgrat la conjuntura adversa, s’acabi celebrant.  “Si, malgrat totes les mesures de seguretat que s’havien adoptat, no es pot fer una fira presencial, el més important es mantenir la cita, fent una fira híbrida mig virtual, mig presencial”. Pueyo ha augurat que aquest model mixt és el que probablement acabaran adoptant la resta de fires agràries de l’Estat.

Cal remarcar que Fira de Lleida ha fet un important esforç econòmic i en recursos per adaptar-se a l’actual situació i està preparada per organitzar fires amb seguretat, d’acord amb la normativa del Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya (Procicat). En aquest sentit, ha previst implementar en el moment que faci falta un sistema capdavanter que combina l’ús de videocàmeres amb la Intel·ligència Artificial. D’altra banda, reitera el seu oferiment al teixit empresarial per actuar com a plataforma comercial i de dinamització econòmica sectorial i territorial.

De cara a l’activitat firal futura, Fira de Lleida anirà prenent decisions d’acord amb l’evolució de la pandèmia i amb les mesures que les autoritats sanitàries adoptin, sempre en coordinació amb el patrons i analitzant conjuntament amb cada un dels sectors d’activitat implicats la voluntat i la idoneïtat de fer fira, adaptant-se a les circumstàncies concretes amb els formats que ho facin possible.

L’estratègia futura també passa per crear xarxa, i en aquest sentit, Fira de Lleida ha aprofitat aquests darrers mesos per teixir relacions amb la resta d’institucions firals catalanes, i ha començat a explorar projectes de col·laboració amb diverses entitats firals.

La Fira de Sant Miquel i Eurofruit es mantenen en format digital

Malgrat la voluntat dels organitzadors, l’evolució present de la pandèmia i la conseqüent incertesa generada en el sector empresarial desconsellen mantenir el plantejament clàssic

La Fira Agrària de Sant Miquel i Eurofruit viuran enguany la seva edició més atípica, sense expositors físics i “reconvertits” en un certamen digital que oferirà un catàleg d’expositors on-line, promocionat a través de les xarxes, i diverses activitats tècniques a través d’Internet, com ara jornades i conferències (es mantindran excepcionalment alguns actes presencials). La Comissió Delegada de la Fundació Fira de Lleida, “tot i l’ingent esforç tècnic, econòmic i humà” portat a terme per la Institució firal per celebrar el saló, ha pres aquesta decisió després d’avaluar la situació actual amb profunditat i de sondejar el sector, que veu amb incertesa l’evolució present de la pandèmia i les mesures que puguin prendre dia a dia les autoritats sanitàries.

Jaume Saltó, president de la Comissió Delegada de la Fundació Fira de Lleida i de la Cambra de Comerç de Lleida, ha explicat que els patrons de la Fundació Fira de Lleida ha conclòs que, malgrat assolir un 85% de superfície d’exposició reservada durant l’estiu, la incertesa provocada per la conjuntura sanitària en el sector no permet garantir una fira amb els continguts i la massa crítica de visitants adients. Saltó ha explicat que la situació sanitària a data d‘avui genera molts dubtes i que, davant un futur proper poc clar, en la darrera setmana moltes firmes han mostrat reticències a exposar. 

Saltó ha lamentat també la pèrdua de l’impacte econòmic positiu que la Fira de Sant Miquel i Eurofruit generen sobre el territori, valorat en uns 8 milions d’euros en sectors tan castigats com els serveis per a fires (muntatge d’estands, seguretat, etc.) l’hoteleria, la restauració, els transports o el comerç, entre altres.

En relació a l’organització de l’edició d’enguany, els representants de Fira de Lleida han explicat que durant el primer semestre de l’any van tenir lloc la tasca comercial de Fira de Lleida i la contractació de l’espai per part de les empreses (assolint el citat 85%), les quals van contractar amb la voluntat d’assistir a la fira però amb la incògnita de l’evolució de la pandèmia i la situació real al mes al setembre. El 22 de juliol el Pla territorial de protecció civil de Catalunya (Procicat) va aprovar un pla específic per a les fires, i el mes d’agost Fira de Lleida va treballar sota pressió i incertesa buscant i contactant amb proveïdors tecnològics que permetessin complir la normativa i celebrar la fira amb garanties, i es va redefinir i adaptar tot el certamen al nou protocol.

El 2 de setembre es va presentar a la Comissió Delegada de Fira de Lleida el pla de fira i es va aprovar la celebració del saló amb les mesures adoptades per garantir el compliment de la normativa del Procicat, i a continuació es va informar de les característiques del nou plantejament del saló al sector, el qual ha manifestat les seves inquietuds i temors davant la situació present i futura de la pandèmia i s’ha qüestionat la viabilitat de la fira presencial amb les mesures exigides pel Procicat.

Activitats tècniques i professionals

Les institucions integrants del Patronat de la Fira de Lleida reiteren que, davant la situació econòmica generada per la pandèmia de la Covid-19, durant aquests mesos s’ha fet un gran esforç per poder celebrar l’edició d’enguany de Sant Miquel i d’Eurofruit amb les màximes garanties de seguretat, considerant aquests salons com una palanca de reactivació econòmica i generació de confiança empresarial, així com un signe de la progressiva tornada a la normalitat. En aquest sentit, estava previst implementar un sistema d’avantguarda amb Intel·ligència Artificial per assegurar el compliment i la traçabilitat de les mesures fixades al pla d’acció del Procicat i garantir la seguretat de visitants, d’expositors i d’organitzadors.

Malgrat tot, Fira de Lleida considera que, més enllà de les limitacions d’aquesta solució, cal celebrar la Fira de Sant Miquel en aquest format bàsicament digital per mantenir com a mínim l’important paper de plataforma de formació i informació que té el saló des de fa dècades i “per respecte” a les entitats que han treballat en els darrers mesos per organitzar activitats tècniques per a aquesta edició.

En aquest sentit, el director general de Fira de Lleida, Oriol Oró, ha anunciat que s’han programat ja diverses activitats en format digital, que es podran seguir via streaming interactuant via xat i que després quedaran penjades per a possibles consultes posteriors.

També hi haurà algun acte de caire presencial, com la visita de la missió empresarial comercial bielorussa (amb reunions de negoci i una presentació empresarial). En aquesta visita de la delegació de l’ex-república soviètica destaca la incorporació de la prestigiosa empresa productora de tractors MTW, la cinquena en importància del Món en el seu sector, i que es presenta “oficialment” a Lleida com a porta d’entrada per a la seva comercialització a l’Estat espanyol i al sud d’Europa.

Igualment tindrà caràcter presencial el lliurament del 49è Premi del Llibre Agrari i el 5è Premi de l’Article Tècnic Agrari, guardons dotats amb 4.000 € que s’organitzen anualment en el marc del saló lleidatà. L’acte tindrà lloc el dia 25 de setembre. Les activitats presencials es faran a La Llotja de Lleida i a la seu del Magical Media.

La 66a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 35a edició del saló Eurofruit tindran lloc del 24 al 27 de setembre.

La Fira de Sant Miquel reivindica el seu paper de motor econòmic sense renunciar a la seguretat

Els organitzadors afirmen que serà un saló de referència per a la resta del món firal

Aplicarà un sistema pioner d’intel·ligència artificial per detectar i monitoritzar en temps real el compliment de les normatives de prevenció, mitigació i contenció de l’epidèmia

Aquesta edició està especialment adreçada “als visitants realment interessats a comprar”

La Fira Agrària de Sant Miquel i el saló Eurofruit no pot renunciar al seu rol de motor econòmic, de dinamitzador econòmic i de punt de trobada empresarial, així com al paper de punt de referència de sectors com l’agricultura, la ramaderia i l’automoció, garantint en tot moment la seguretat sanitària de les persones davant l’amenaça de la Covid-19. Així s’ha expressat avui l’alcalde de Lleida i president del patronat de Fira de Lleida, Miquel Pueyo, qui ha fet balanç de la reunió de la Comissió Delegada  de la Fundació Fira de Lleida a propòsit de la propera edició del Sant Miquel i Eurofruit. Pueyo ha recordat el valor que té en aquests moments qualsevol acció destinada a recuperar l’economia, i ha recordat el gran impacte econòmic que té la fira per als sectors participants i per al conjunt del territori.

L’alcalde ha afirmat que el saló lleidatà, que enguany implementarà un sistema innovador d’Intel·ligència Artificial per assegurar el compliment dels protocols sanitaris, esdevindrà a més un model pioner a seguir per altres esdeveniments firals del país. Cal recordar que la manifestació firal agrària tindrà lloc del 24 al 27 de setembre al recinte de Fira de Lleida.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha incidit de la seva banda en la responsabilitat que tenen les institucions patrones de Fira de Lleida tant pel que fa a la seguretat dels ciutadans com a la promoció econòmica del territori, incidint també en que aquesta edició de Sant Miquel i Eurofruit pot esdevenir un model a seguir per a la resta de fires de la demarcació de Lleida.

Ramon Farré, el delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, ha remarcat que les rigoroses mesures de seguretat que es posaran en marxa (control d’aforament, ús de mascareta, distància social) aniran associades a un control de la traçabilitat de totes les persones que entrin a la fira per evitar contagis en cas de detectar algun positiu, i ha afegit que activitats com les jornades tècniques estaran especialment controlades, “i fins i tot moltes es faran telemàticament”.

“Una gran notícia per a la ciutat, per al teixit empresarial del territori i per al país”. Jaume Saltó, el president de la Cambra de Comerç de Lleida, ha afirmat que la celebració de la Fira Agrària de Sant Miquel i Eurofruit marca una fita en l’inici de la recuperació econòmica i que representa una gran oportunitat de negoci per a les empreses dels sectors representats a la fira que en els darrers mesos han tingut poca activitat comercial.

Finalment, el director general de Fira de Lleida, Oriol Oró, ha explicat les solucions pioneres d’Intel·ligència Artificial que s’aplicaran a la Fira de Sant Miquel, amb un sistema de videocàmeres que controlarà la gent que entra i surt del recinte firal i avisarà automàticament i en temps real quan no s’acompleixin els protocols d’aforament, distància social, ús de mascareta, etc., amb la qual cosa el personal de seguretat podrà actuar per esmenar la situació.   

Oró ha afegit que es tracta d’un saló que dóna resposta a diversos sectors econòmics (de maquinària i serveis agraris, automoció, maquinària d’obra civil, etc.) i que enguany “s’adreça a visitants realment interessats a comprar més que no pas a un públic que vulgui venir simplement a passejar”.

Cal recordar que el sistema de seguretat sanitària que s’instal·larà a la fira consta d’una sèrie de càmeres amb un sofisticat sistema algorítmic, dissenyat per a detectar, gestionar alertes i notificar-les en temps real als responsables firals, per tal que aquests puguin actuar i garantir la protecció de les persones quan no es compleixi les  normes bàsiques de seguretat: distància social, aforament, ús de les mascaretes i control de temperatura corporal. 

Quan el programari detecta que alguna de les normes no està sent completa, genera una alerta i envia una notificació als responsables de la Fira de Lleida. Els treballadors interns o empleats identificats pel sistema comuniquen la infracció i executen les accions pertinents en funció del protocol establert per torns i/o canals de comunicació, implementats a través de missatges push de l’app, SMS o correu electrònic, sempre ajudats pel panell de control que inclou la gestió de càmeres per escenes i mapes de calor per a la visualització per àrees. 

Aquest software, obra d’AI.JUST, spin-off de l’empresa lleidatana Just Digital, és la primera solució tecnològica, pionera a Espanya, capaç d’identificar de manera completa i en temps real les quatre principals normes de seguretat requerides per a la prevenció, mitigació i contenció de la Covid. 

Novetats en l’àmbit del reg a la Fira de Sant Miquel – Eurofruit

Es presentaran sistemes d’injecció controlada de fertilitzant, sondes per mesurar la humitat subterrània, equipaments de reg enterrat i de bombeig solar, entre altres

La Fira Agrària de Sant Miquel i el saló Eurofruit, manifestació firal que tindrà lloc del 24 al 27 de setembre, oferiran una àmplia gamma de serveis i novetats relacionades amb el reg. La injecció controlada del nitrogen dels purins al reg, les sondes de mesura de la humitat subterrània, el reg per degoteig enterrat, el bombeig solar —sistemes tots ells pertanyents a l’òrbita de l’agricultura de precisió— seran alguns dels protagonistes de l’edició d’enguany de Sant Miquel i Eurofruit. El sector del reg estarà representat en el certamen per diverses empreses especialitzades, com són, entre altres, R.S. Agrotécnica del Segrià, Ongrub Medi Ambient i Hidromatic Ponent, SL.

El reg és un àmbit de l’agricultura cada cop més professionalitzat, que s’ha vist beneficiat en els darrers anys dos grans avenços genèrics, la tecnificació i la implementació de l’eficiència energètica. El sector ha registrat una evident transformació, més forta en les grans explotacions, que sovint són objecte d’inversions importants, i més lenta en finques petites i mitjanes, en les quals els equipaments obsolets i l’obstacle del relleu generacional dificulten la modernització. 

Hidromatic de Ponent presentarà un programa d’injecció de purins en explotacions de fruita (anteriorment ja n’havia desenvolupat en l’àmbit dels cereals), desenvolupat conjuntament amb el DARP, el qual, adaptant-se a la nova normativa, permet substituir el mètode tradicional d’aplicació aleatòria d’aquests residus orgànics per un mètode de precisió. Així, a través d’un conductímetre, es pot calcular exactament el valor fertilitzant dels purins en nitrogen i per tant la quantitat exacta aplicada en cada operació de reg, evitant l’excés o la manca de fertilitzant (ja no parlem de litres d’aigua amb purí aplicades, sinó de quilos de nitrogen introduïts). Normalment s’aplica a través de reg per aspersió, tot i que ara ja s’estan fen proves amb el sistema de degoteig.

L’empresa presentarà també un sistema d’injecció d’aire en embassaments per oxigenar l’aigua i evitar l’eutrofització (procés de contaminació provocat principalment per la falta d’oxigen i l’excés de nutrients a l’aigua, amb la consegüent proliferació massiva d’algues, acumulació de fangs, etc.).

 De la seva banda, la firma Ongrub Medi Ambient presentarà a Sant Miquel – Eurofruit sistemes per al telecontrol del reg a través de diversos productes (via ràdio, monocable o GPRS) i utilitzant un ordinador personal. A través d’un enllaç amb un PC es pot tenir informació puntual del sistema (historial, incidències, situació de reg, etc.) i es poden modificar paràmetres, programes, etc. Es tracta de sistemes adaptats a les diferents necessitats dels usuaris (siguin comunitats de regants, finques o parcs i jardins) i per a tot tipus de regs (per degoteig, aspersió, subterrani, etc.). Ongrub treballa també en l’àmbit dels sistemes de bombeig solar aplicat al reg de finques i fins a data d’avui n’ha instal·lat ja unes 200 hectàrees.   

R.S. Agrotécnica del Segrià presentarà una gran varietat de sistemes d’eficiència energètica i automatismes aplicats al reg. Com a novetat, destaquen les sondes per mesurar la humitat, que registren la disponibilitat d’aigua al subsòl i la facilitat de la planta per absorbir-la, i en conseqüència permeten saber quant i quan cal regar. Els registres, a més, es poden consultar des del mòbil amb una aplicació específica. Evidentment, són sistemes que busquen també l’eficiència en el consum d’aigua, ja que permeten aplicar la quantitat estrictament necessària per a la planta.

Aquests aparells permeten ajustar la dosi exacta d’aigua que necessita la planta, considerant que una deficiència pot dificultar el creixement de la planta (i el fruit o llavor), però un excés pot perjudicar-la en arrossegar els nutrients i afectar la qualitat organolèptica del producte.

L’empresa també ofereix instal·lacions de bombeig solar “pràctiques, eficients i competitives” aptes per a tot tipus de finques, des de grans explotacions a horts de dimensions reduïdes.

El bombeig solar és un sistema que busca l’eficiència mitjançant l’extracció o impuls de l’aigua cap a un lloc determinat amb energia solar fotovoltaica —gràcies a la utilització de plaques solars i d’un convertidor que permet emprar l’energia captada per les plaques—, substituint l’alimentació tradicional a través de la xarxa elèctrica o amb generadors de gasoil, amb el seu corresponent cost econòmic en electricitat o combustible.

Quan al reg per degoteig enterrat, té l’avantatge de que necessita menys pressió (aproximadament la meitat) que els regs per aspersió, suposa un estalvi energètic i un estalvi d’aigua (ja que té menys pèrdues), no obstaculitza les màquines que treballen en superfície i no es pot fer malbé per l’acció dels animals. Al mateix temps, però, té un major cost de la instal·lació, una major caducitat, és complicat detectar les avaries, no és factible per a tot tipus de terrenys i exigeix ​​un conreu més superficial, en estar els tubs enterrats a poca profunditat.

La 66a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 35a edició del saló Eurofruit tindran lloc del 24 al 27 de setembre al recinte firal de Lleida.

Fira de Lleida, primera institució firal en aplicar la inteligència artificial per reprendre l’activitat de forma segura davant la Covid

La solució tecnològica estableix la distància mínima entre persones, el límit d’aforaments, l’ús de màscares i la temperatura corporal aplicant mesures correctores immediates 

El programari d’AI.Just, spin-off de l’empresa lleidatana Just Digital, detecta i monitoritza en temps real el compliment de les normatives de prevenció, mitigació i contenció de l’epidèmia 

L’alcalde Miquel Pueyo diu que aquest “és un clar exemple de com la confluència de coneixement sempre propicia bones notícies i demostra que Lleida i les seves empreses són capdavanteres també en l’àmbit tecnològic” 

Oriol Oró diu que amb aquest sistema es disposa de la capacitat tècnica i organitzativa per a celebrar al setembre la fira de Sant Miquel 

La institució Fira de Lleida ha habilitat en les seves instal·lacions un sistema d’intel·ligència artificial, per garantir la seguretat dels assistents, expositors i empleats amb l’objectiu de reactivar amb responsabilitat l’activitat firal, un dels sectors més afectats després de Covid-19. 

En aquest sentit, s’han instal·lat una sèrie de càmeres i s’ha posat en marxa un sofisticat sistema algorítmic, dissenyat per a detectar, gestionar alertes i notificar en temps real als responsables firals, perquè puguin actuar i garantir la protecció de les persones, quan no es compleixi les  normes bàsiques de seguretat: distància social, aforament, ús de les mascaretes i control de temperatura corporal. 

Quan el programari detecta que alguna de les normes no està sent completa, genera una alerta i envia una notificació als responsables de la Fira de Lleida. Els treballadors interns o empleats identificats pel sistema comuniquen la infracció i executen les accions pertinents en funció del protocol establert per torns i/o canals de comunicació, implementats a través de missatges push de l’app, SMS o correu electrònic, sempre ajudats pel panell de control que inclou la gestió de càmeres per escenes i mapes de calor per a la visualització per àrees. 

Aquest software, obra d’AI.JUST, spin-off de l’empresa lleidatana Just Digital, és la primera solució tecnològica pionera a Espanya capaç d’identificar de manera completa i en temps real les quatre principals normes de seguretat requerides per a la prevenció, mitigació i contenció de la Covid. 

A més, AI.JUST ofereix analítiques avançades amb un model de Business Intelligence que facilita el processament de la informació amb una anàlisi global i predictiva de la situació per a la reducció de contagis, i genera previsions davant un pla d’actuació personalitzat amb les dades recopilades mitjançant el registre de les infraccions. D’aquesta manera, el programari calcula automàticament percentatges de probabilitats de contagi i afectacions amb la finalitat de preveure escenaris de potencial risc. 

El paer en cap i president de Fira de Lleida, Miquel Pueyo, ha assenyalat que aquest “és un clar exemple de com la confluència de coneixement sempre propicia bones notícies i, sobretot, també demostra com Lleida i les seves empreses són capdavanteres també en l’àmbit tecnològic”.

El president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Lleida i de la Comissió delegada de Fira de Lleida, Jaume Saltó, ha destacat de la seva banda el potencial tecnològic del teixit empresarial lleidatà, amb firmes que, malgrat l’impacte negatiu que la situació derivada del crisi del Covid-19 està causant en el territori, “han reaccionat amb celeritat i estan trobant solucions tecnològicament avançades i fins i tot punteres”. Saltó ha dit també que Fira de Lleida està implementant tots els recursos necessaris per organitzar uns salons amb totes les garanties sanitàries. “Treballem per una Fira segura en el marc d’una Lleida segura”, ha reblat.

Per la seva part, el director general de Fira de Lleida, Oriol Oró, ha valorat positivament la incorporació d’aquest sistema de prevenció, que pot garantir l’organització de l’activitat firal en els pròxims mesos. “El sector firal ha estat un dels sectors més afectats per la Covid19, la qual cosa ha suposat la suspensió de tota activitat durant el primer semestre, amb la implementació del sistema d’Intel·ligència artificial, Fira de Lleida té la capacitat tècnica i organitzativa per a celebrar al setembre la pròxima edició de la fira de Sant Miquel, garantint la seguretat de visitants, expositors i treballadors”, ha manifestat.