Eurofruit potencia el sector del viverisme

Les empreses expositors del sector ocuparan una àrea d’uns 200 m2

 

Els fruiters, en les seves varietats d’arbres de llavor, arbres de pinyol i arbres de fruit sec, tindran enguany un protagonisme remarcable en l’exposició viverista de la 64a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 33a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola), salons que tindran lloc del 27 al 30 de setembre a les instal·lacions de Fira de Lleida. A més de la producció d’arbres de fruita de pinyol i de llavor — i altres produccions més atípiques com plantes de tòfona—, els empelts i portaempelts tindran també un paper destacat en l’oferta viverista.

Les empreses viveristes que ja han confirmat la presència al saló agrari lleidatà són Viveros Provedo (Soses), Vivers Duran SL (Lleida),  Plavise SAT (Alguaire), Vivers DLP (Girona), Certiplant (Mollerussa) i Inotruf (Terol).

Viveros Provedo presenta com a novetat a Sant Miquel diversos préssecs i nectarines amb gust Extreme. A més potenciarà algunes de les seves noves varietats de prunes, com la Blondy®79, precoç, amb una excel·lent productivitat, alt calibre, preciosa pell d’un color groc or molt resistent, que no es marca en ser recol·lectada i que resisteix perfectament el canal comercial. En pavies destaca Argos®, una varietat que està assolint un extraordinari èxit. La seva precocitat i duresa, unides a un gran calibre, en fan un producte molt potent que a més té una vida molt llarga en post-collita que afavoreix que es pugui exportar a llargues distàncies.

Provedo disposa de 90 patents com a resultat de l’esforç investigador, cadascuna amb unes característiques peculiars i destinades a un mercat concret o bé a un ús determinat. Es tracta d’una firma molt expandida i consolidada en països com Xile, Sudàfrica, EUA, Austràlia, Itàlia, França, Egipte, Marroc, Tunísia i Turquia.

Vivers Duran és una empresa familiar amb més de seixanta anys d’història especialitzada en planter d’arbres fruiters que presentarà un ampli oferta d’oliveres, ametllers, pomeres i pereres, entre altres.

Vivers DLP, filial de DL (Davodeau-Ligonnière) a l’Estat espanyol, oferirà les millors varietats de pomera en planta de 9 mesos procedents d’empelt a l’anglesa. Disposa de llicències de varietats exclusives de DL com Gala BROOKFIELD® Baigent, Granny CHALLENGER® Dalivair, Golden REINDERS®, Golden PINKGOLD® Leratess. També té llicències externes per Fuji ZHEN® AZTEC, JEROMINE® i Golden CRIELAARD®.

L’estratègia de Vivers DLP és la d’oferir una planta feta a mida. El client tria la varietat, el portaempelt exacte i el tipus de ramificació, i la firma adapta cada comanda a la sol·licitud del client per aconseguir la sencera ramificació sense buits de la planta.

L’empresa Plavise serà present a la fira amb la seva gamma de patrons (portaempelts) i plançons de categoria certificada de pomera i perera. També exposarà llavor de presseguer.

Certiplant, empresa del Grup Nufri, és capdavantera en la producció de plançons certificats de pomera i perera, i compta amb els millors clons de cada varietat. També és a l’avantguarda de les evolucions varietals en el sector de la fruita d’os. La firma aposta per la innovació varietal i promocionarà al saló varietats com la pera Elliot o la Harrow Sweet.

Inotruf, una de les poques firmes de l’Estat dedicades a la producció de planta d’alta qualitat micorizada, mostrarà el seu catàleg de plançons micoritzats amb tòfona negra i tòfona d’estiu.

 

Catalunya, més de 220 empreses productores de plantes vives
Actualment Catalunya compta amb més de 220 empreses productores de plantes vives, que ocupen una superfície de conreu d’unes 1.800 ha (de les quals unes 1.600 són en cultiu a l’aire lliure i unes 200 ho són sota hivernacle).

La producció de plantes vives inclou el cultiu d’arbres ornamentals, arbres de Nadal, arbustos ornamentals, coníferes, cactus, planta aromàtica, planta de temporada, planta vivaç, planta d’ombra, planta mediterrània, plantes crasses, palmàcies, planta forestal, fruiters i el material vegetal de reproducció de les anteriors produccions (cultiu de teixits, germinació de llavors, arrelament d’esqueixos i empelts).

Segons la Federació d’Agricultors Viveristes de Catalunya, les empreses que formen el sector són petites i mitjanes, la majoria d’elles de tipus familiar. La mida de les explotacions és variable, des de una hectàrea en el cas de produccions intensives de planta ornamental sota hivernacle a més de 50 ha en el cas de producció d’arbre i arbust a l’exterior.

Els principals mercats del sector són la resta de l’Estat espanyol i, cada vegada més, altres països de la Comunitat Europea, principalment França i Itàlia. Els viveristes catalans exporten anualment plantes per valor d’uns 40 milions d’euros.

 

 

 

Sant Miquel–Eurofruit potencien el sector dels regs

L’eficiència energètica i el compromís ambiental, dos dels eixos dels nous serveis i equipaments per als regants

 

El sector dels regs està adquirint una importància creixent dins de la Fira Agrària de Sant Miquel i el saló internacional Eurofruit, la manifestació firal agrària més important celebrada anualment a Catalunya. Enguany han confirmat ja la presència en el doble saló les empreses Aigües del Segarra Garrigues SA, Hidrolec, Hidromatic Ponent SL, Ongrub Medi Ambient SL, Regs RM i Reixachs SA. Cal recordar que la 64a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 33a edició del saló Eurofruit tindran lloc del 27 al 30 de setembre al recinte firal lleidatà.

Hidromatic Ponent SL, firma de Soses (Lleida) centrada en el reg eficient i durable per a l’agricultura, presentarà a la Fira Sant Miquel de Lleida el seu sistema integral d’instal·lacions de reg, que agrupa en una sola empresa l’assessorament agronòmic, el disseny hidràulic, els processos de fabricació de capçal de reg, casetes prefabricades, caldereria en acer, caldereria en polietilè, electricitat, electromecànica, automatismes de reg, excavacions, premuntatge, transport i postvenda.

També presentarà les seves innovacions tecnològiques que són solucions als problemes reals dels usuaris: hidrants de llarga durada, sistema d’injecció de purins, bombejos solars, sistemes d’optimització energètica, monitorització i gestió de canonades laterals i comunitats de regants.

El sistema integral d’instal·lacions de reg Hidromatic optimitza l’execució dels projectes de reg. Es defineixen tots els paràmetres de qualitat. L’enginyeria de precisió junt amb els equips de muntatge, fabricació i el sistema de kits (premuntatges) permet donar alts nivells de qualitat. Un servei postvenda àgil, amb persones ben formades i molta experiència, garanteix el funcionament continuo de les instal·lacions.

Les innovacions, hidrants de llarga durada, disminueixen radicalment les tasques de manteniment de les instal·lacions. El sistema d’injecció de purins, únic al mercat, facilita l’aprofitament i repartiment de purins pel sistema d’aspersió. Els bombejos solars permeten baixar els costos energètics de bombeig de l’aigua. El servei Hidromatic de monitorització de canonades  laterals i comunitats de regants, amb servei 24 hores 7 dies setmana, permet optimitzar la demanda d’aigua, amb total autonomia per als regants.

Regs RM és una empresa de l’Ametlla del Vallès (Barcelona) especialista en el sector agrícola que comercialitza enrotlladors, i productes per a sistemes de reg (tant d’aspersió com de degoteig), i du a terme cobertures, impermeabilitzacions de basses, obres hidràuliques i sistemes de bombeig. Els productes i serveis que ofereix són màquines enrotlladores i canons, pivots, aspersors agrícoles, equipaments de goteig, mànegues, basses, bombes, motobombes, generadors, vàlvules i canonades i accessoris.

Aigües del Segarra Garrigues SA és l’empresa privada que té l’encàrrec d’executar les obres de concentració parcel·lària, i de redactar els projectes, executar, explotar i mantenir la xarxa de distribució del regadiu del Sistema Segarra-Garrigues.

Hidrolec, empresa d’Altorricón (Osca) es dedica al tractament de l’aigua i l’electricitat en tots els seus vessants: pous (perforacions, aforaments, elevació d’aigües subterrànies, etc.), xarxes hidràuliques (proveïments, distribució, depuradores, sanejaments i fosses sèptiques), regs (per degoteig, micro-aspersió, automatització, etc.), bombes (bombes solars, submergibles, grups de pressió, etc.), electricitat (automatització, habitatges, naus industrials i ramaderes, etc.), energies alternatives (grups electrògens i energia solar), telegestió i tractaments d’aigua.

Ongrub Medi Ambient SL és una firma de Lleida centrada en la comercialització, projecte, execució d’obra i manteniment de sistemes de reg (degoteig i aspersió), estacions de bombament, comunitats de regants, filtració, automatisme, regs de jardineria, xarxes d’aigua potable, piscines i tractament d’aigües. La companyia ofereix una cartera de productes molt àmplia, concebuda per donar resposta a totes les necessitats dels usuaris, d’acord amb el principi ‘total solution’ (solucions totals). La firma treballa seguint criteris d’innovació de l’oferta comercial i llançament de nous productes adaptats a les necessitats del mercat i l’aposta per la R+D i compromís mediambiental.

Reixachs SA és una empresa de Fondarella (Lleida) que comercialitza aspersors (aigua o fertilitzants), canals de reg, canonades per reg, complements de jardineria, depuradores d’aigua, dipòsits, filtres per reg, goters, instal·lacions de reg, làmines d’impermeabilització, piscines de polièster, productes de polièster, canonades i manegues de reg i canonades per drenatge

La importància dels regadius
Els regadius han adquirit en les darreres dècades un valor cada cop més elevat. La demanda creixent i la competència per la utilització de l’aigua a tot el món obliga a vetllar per un ús més eficient d’aquest recurs en tots els sectors. Segons explica Joan Oca Baradad, de la UPC, en el seu treball El regadiu a Catalunya, a escala mundial es deriven cap a l’agricultura el 69% dels recursos hídrics destinats a l’ús humà, per la qual cosa qualsevol guany relatiu en l’eficiència d’utilització de l’aigua en el sector agrari té una importància enorme en termes d’estalvi global.

A la conca mediterrània tradicionalment s’ha donat una gran importància al regadiu com a element determinant en la producció agrària, així com en la disminució del risc de pèrdua de collites a causa de l’escassetat de precipitacions a l’estiu i a la seva gran variabilitat. Això ha fet que s’esmercin grans esforços en la construcció de nous regadius que han tingut una incidència molt important en el desenvolupament econòmic i en la densitat de població de les àrees on s’han implantat.

Igualment, la justificació dels regadius han incidit en el seu valor social com a element “fixador” de la població en el territori, més enllà de la seva incidència en la producció agrària. La mecanització de l’agricultura i la disminució relativa de la importància econòmica del sector primari en la segona meitat del segle XX ha provocat una disminució important del percentatge de població dedicat a l’agricultura i, com a conseqüència, el despoblament d’àmplies zones del territori com a conseqüència del flux migratori constant del camp a la ciutat. El regadiu, teòricament, és un factor que alenteix aquest procés, ja que una hectàrea de secà requereix, de mitjana, 0,037 unitats de treball any, mentre que una hectàrea de regadiu en necessita 0,141, és a dir, gairebé quatre vegades més.

Els regadius a Catalunya
Segons el mateix estudi, la superfície regada a Catalunya ocupa més de 244.000 ha, cosa que representa més del 20% de la superfície agrària útil. El consum d’aigua associat als usos agraris significa quasi un 73% del consum total d’aigua, mentre que el volum d’aigua destinada a  usos urbans, que incorporen el consum domèstic i l’industrial, representa aproximadament un 27%.

El percentatge dels usos varia significativament entre les conques hidrogràfiques internes (que corresponen als rius que transcorren íntegrament pel territori català) i les conques intercomunitàries (integrades majoritàriament per la part catalana de la conca de l’Ebre). Les conques hidrogràfiques intercomunitàries ocupen el 48% del territori. En aquest cas, el consum d’aigua està determinat majoritàriament pels usos agraris, que representen més del 95% del consum total.

Entre les conques intercomunitàries els sistemes de regadiu més importants són els canals d’Urgell, el canal d’Aragó i Catalunya, el canal de Pinyana i els canals del delta de l’Ebre. Al mateix temps, cal destacar els regadius nous i en procés d’implantació a Lleida i Terres de l’Ebre, entre els quals destaquen els del sistema Segarra-Garrigues.

El canal d’Urgell és una infraestructura hidràulica construïda a la segona meitat del segle XIX i ampliada el 1932 amb la construcció del Canal Auxiliar. La superfície total en reg dels canals d’Urgell és de 75.000 ha, la major part de les quals es dediquen a la producció de cultius herbacis (alfals, blat de moro, cereals d’hivern…) i una part menor a la producció de fruiters. El 90% de la superfície es rega per gravetat i la dotació d’aigua anual és de 9.000 m3/ha.

El canal d’Aragó i Catalunya rega una superfície de 98.000 ha, de les quals 38.000 són a Catalunya. Els fruiters n’ocupen una bona part, juntament amb cultius herbacis i vinya. Disposa d’un nombre important de basses que pertanyen a particulars i comunitats de regants, cosa que li confereix una major flexibilitat d’explotació. Té assignada una dotació d’aigua anual de 8.238 m3/ha.

El canal de Pinyana té els seus orígens en el segle XII i actualment rega unes 13.900 ha de petites explotacions dedicades en bona part al cultiu de fruiters. El 55% de la superfície es rega per gravetat.

 

 

Sant Miquel – Eurofruit assoleix el 83% d’ocupació a quatre mesos vista

Fira de Lleida destaca el bon ritme de contractació, especialment pel que fa als tractors, maquinària agrícola i industrial, automoció i agricultura de precisió

 

A quatre mesos de la seva celebració, la Fira Agrària de Sant Miquel i el saló internacional Eurofruit han assolit quasi un 83% d’ocupació amb la contractació de 24.000 m2 de superfície neta d’exposició sobre el total dels 29.000 m2 disponibles. El director general de Fira de Lleida, Oriol Oró, ha destacat “el bon ritme de contractació, especialment pel que fa a sectors com els tractors, la maquinària agrícola, la maquinària industrial, l’automoció i l’agricultura de precisió”. La 64a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 33a edició del saló Eurofruit tindran lloc del 27 al 30 de setembre.

Els sectors representants en ambdós esdeveniments són els tractors, la maquinària agrícola, l’agricultura de precisió, els equips i els serveis per a l’agricultura i la ramaderia, els productes agroalimentaris de proximitat, el viverisme, els fertilitzants, els sindicats agraris, l’automoció, els serveis financers i les assegurances.

La Fira Agrària de Sant Miquel i Eurofruit acolliran més de 300 expositors de l’Estat espanyol i d’altres països europeus. El programa d’activitats paral·leles —un dels plats forts de la manifestació firal lleidatana— oferirà més de 50 propostes entre jornades tècniques, conferències, presentacions, demostracions de drons en agricultura de precisió, reunions professionals i les demostracions de productes i aliments del congrés “Aliments del territori i Tu”.

Igualment, els dos certàmens firals seran el marc de la celebració del 47è Premi del Llibre Agrari i el 3r Premi de l’Article Tècnic Agrari i el 22è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària.

 

 

La Fira de Sant Miquel-Eurofruit tanca amb un bon balanç comercial

Valoració positiva de la seixantena de jornades professionals i l’augment de països estrangers representats

 

La 63a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 32a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola) ha tancat avui les seves portes amb 120.000 visitants i un balanç positiu dels expositors, atès que s’han obert molts contactes comercials entre el públic professional i les empreses expositores, que en les pròximes setmanes s’acabaran traduint en transaccions econòmiques.

Durant l’acte de cloenda, l’alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fundació la Fira de Lleida, Àngel Ros, ha dit que enguany hi ha hagut un descens de visitants el diumenge al matí respecte a d’altres edicions, atesa l’excepcional jornada política que s’ha viscut aquest 1 d’octubre, però que no ha afectat als expositors, ja que avui és un dia familiar i ja han fet les seves transaccions comercials del dijous al dissabte.

El paer en cap ha fet una valoració molt positiva de la seixantena de jornades tècniques que s’han celebrat; de l’augment de representants internacionals; de la recuperació de la Plaça de l’Oli, amb la presència de la DOP Les Garrigues i les 20 cooperatives que la integren; de la consolidació d’empreses dedicades al sector del reg i la celebració de jornades al voltant d’aquesta temàtica, i del creixement d’expositors del sector del viverisme.

El director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol, ha recordat que des de l’any 2014 el sector fructícola lleidatà i català està vivint un període de crisi, que només es pot superar amb l’aplicació de les innovacions tecnològiques i l’ajut de les administracions, per tal que les explotacions acabin essent competitives.

En el decurs de l’acte de cloenda s’ha lliurat el 21è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària, que ha correspost a un dispositiu de seguretat de l’equip de poda, presentat per l’empresa Arvipotecnic, SL (primer guardó); un sistema de gestió de sales de càrregues de bateries de carretons, de la firma Tallers Antoni Miquel, SL (segon premi), i una tisora de poda elèctrica, que incorpora la programació i la regulació del tall, d’Osvald Ferreteria, SL (tercer premi).

També s’ha lliurat el guardó a l’obra Infraestructura verde. Sistema natural de salud pública, de Pedro Calaza Martínez (Paraninfo & Mundi-Prensa), guanyadora de la 46a edició del Premi del Llibre Agrari, i a Xylella fastidiosa en el sur de Europa: cuando el clima no es un problema para su establecimiento, de Blanca B. Landa, Juan A. Navas Cortés i Miguel Montes Borrejo, publicat a la revista Phytoma España, que s’ha endut la 2a edició del Premi de l’Article Tècnic Agrari.

Dia de l’agent comercial a la Fira de Sant Miquel-Eurofruit més “actiu” que mai

El Col·legi Oficial d’Agents Comercials organitza una jornada plena d’actes, en què destaca un networking amb 10 empreses

 

El Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Lleida ha celebrat enguany el Dia de l’Agent Comercial, que té lloc cada any en el marc de la Fira Agrària de Sant Miquel i d’Eurofruit, “d’una manera diferent, més activa i amb un seguit d’activitats que han comptat amb el suport de diferents empreses i entitats expositores d’ambdós certàmens firals, amb l’objectiu de donar a conèixer la professió i l’associació”, segons ha destacat el president del Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Lleida, Joan M. Pagés.

Una de les principals activitats ha estat l’organització per primera vegada d’un networking comercial, en què han participat 10 empreses, que han mantingut entrevistes amb una trentena de persones, la majoria de les quals professionals comercials. Pagés ha comentat que la trobada és oberta als professionals o a persones en situació d’atur de tots els sectors que vulguin treballar com a comercials i ha afegit que les empreses han pogut conèixer cara a cara els futurs candidats, mentre que els treballadors han pogut lliurar el seu currículum i reforçar personalment la seva trajectòria laboral i acadèmica. Les firmes participants formen part de sectors tan variats com la formació, la comunicació, la neteja, la sanitat, les plataformes web, les noves tecnologies, etc.

“L’objectiu final del networking és facilitar l’accés al món laboral als comercials i, de retruc, aconseguir augmentar el nombre de col·legiats”. Per això, s’ha informat als candidats dels serveis que ofereix el Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Lleida en els camps de l’assessorament, la formació, la informació i l’assegurança (de responsabilitat civil, retirada de carnet i d’accidents).

Ofertes gratuïtes a Internet
Les empreses que han pres part al networking comercial podran publicar durant un mes, de manera gratuïta, ofertes laborals al web www.comercial-jobs.com, la borsa de treball on line exclusiva del sector comercial, que impulsa el Col·legi Oficial d’Agents Comercials. Aquesta plataforma permet als comercials professionals, col·legiats o no, triar les ofertes més adients i enviar el seu currículum a les empreses que més s’ajusten al seu perfil. A més, reben correus electrònics amb les propostes laborals que més els poden interessar.

La jornada ha començat amb la presentació del Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Lleida i la definició del perfil d’un agent comercial col·legiat. A continuació, s’ha dut a terme el col·loqui “El canals de comercialització”, que ha comptat amb la presència del president del Consell de Col·legis d’Agents Comercials de Catalunya, Josep Burgas, i del vicepresident de la International Union of Commercial Agents Brokers (IUCAB) i president del Col·legi d’Agents Comercials de Barcelona, Enric Enrech.

El Dia de l’Agent Comercial a la Fira de Sant Miquel-Eurofruit ha finalitzat amb la taula rodona “Idees i propostes per vendre bé la nostra fruita”, en què s’ha destacat el paper de l’agent comercial en la negociació entre l’agricultor i el gran operador tant en el mercat lleidatà i estatal, com en l’exportació.

 

 

 

La sobrefertilització és poc sostenible, suposa un sobrecost econòmic i perjudica la qualitat del producte

La jornada celebrada a la Fira de Sant Miquel advoca per optimitzar la fertilització des del punt de vista agronòmic, econòmic i mediambiental

 

La gestió de la fertilització dels cultius intensius és bàsica en la sostenibilitat, ja que representa una disminució notable de l’impacte ambiental, preserva els recursos miners i estalvia costos per part de l’agricultor”. Així s’ha expressat Pere Villar, responsable de fertilització i nutrició vegetal en el laboratori Ilersap, en el decurs de la jornada “L’agricultura i la ramaderia intensives són sostenibles amb una bona gestió. Casos pràctics” celebrada en el marc de la Fira Agrària de Sant Miquel-Eurofruit. La sessió és organitzada pel Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya.

Villar creu que avui dia els principals hàndicaps en la fertilització del cultius són que “està poc tecnificada i a més està en mans dels fabricants i distribuïdors de fertilitzants, que marquen les pautes sobre els moments i dosis d’aplicació”. Aquesta situació “comporta una sobrefertilització que no és bona per al medi ambient, suposa un sobrecost per a l’agricultor i perjudica la qualitat final del producte, ja que afavoreix moltes malalties de la planta associades a l’excés de nutrició”. El descens de la qualitat dels productes es tradueix en la pèrdua de la producció que arriba al mercat, ja que afecta la capacitat de conservació, amb la qual cosa es perd molta fruita durant la manipulació i la comercialització.

De la seva banda, Joan Esteve, director tècnic de la Divisió Agrícola del Grup Codorniu, ha explicat que l’empresa vinícola ha desenvolupat dues experiències enfocades a assolir una producció sostenible. En primer lloc, la utilització de tècniques ecològiques —en aquest cas de confusió sexual— per controlar una de les principals plagues de la vinya, el corc del raïm (lobesia botrana) com a alternativa a les tècniques tradicionals (pesticides químics). Aquesta tècnica ha permès que el 85% dels vins de la marca catalana estiguin lliures d’insecticides i el 70% estiguin exemptes de productes antibotritis, que tenen un impacte ambiental important.

D’altra banda, Esteve ha explicat que l’ús de l’agricultura de precisió vinculades a la monitorització i teledetecció han permès una important racionalització del reg (amb estalvis de fins al 7% de consum d’aigua) i d’altres tractaments sobre els cultius (com una reducció de fins al 15% en fitosanitaris), ja que només s’actua en els espais de la parcel·la on és necessari i en el moment en què és necessari. Aquest procés ha comportat un important estalvi econòmic i en l’ús de productes agressius amb el medi ambient.

El responsable de Codorniu afegeix que l’empresa fins i tot ha creat Agropixel, un spin-off de la firma de vins i caves configurada com a empresa de serveis dedicada a la millora productiva, l’optimització d’inputs i la planificació de la producció i de la qualitat en el sector de l’agricultura seguint criteris de rendibilitat econòmica i de sostenibilitat mediambiental.

Lluís Xanxo, director de producció agrícola Granja San José, ha defensat l’increment de la sostenibilitat de la producció agrària intensiva, en aquest cas en una explotació lletera, mitjançant un autoconsum farratger. “Es tracta de vendre i consumir tota la producció agrària dins l’empresa, sense que quedin excedents per vendre ni que calgui compres externes, per així tenir tot el control sobre les matèries primeres a nivell qualitatiu i evitar micotoxines en el gra de panís”. Es tracta, en definitiva, de controlar al màxim la traçabilitat, que a la llarga suposa un estalvi econòmic, ja que s’eviten quasi al 100% problemes en el procés d’alimentació del bestiar. Granja San José produeix 70 milions de quilos de farratge per alimentar 5.000 caps de bestiar, que produeixen 40 milions de litres de llet anuals.

En el decurs de la jornada s’ha advocat també pel creixement dels cultius de fruits secs (festucs, ametlles, nous), que generalment són conreats amb sistemes de producció intensius per fertirrigació que suposen una important baixada de cost per unitat de producció i que tenen un gran potencial d’exportació.

La jornada “L’agricultura i la ramaderia intensives són sostenibles amb una bona gestió. Casos pràctics” ha estat organitzada davant la preocupació social pel fet que el creixement de la demanda d’aliments topa amb la sensibilització per preservar el medi ambient, pel que cal trobar un punt d’equilibri que permeti oferir aliments però amb racionalització en la gestió de l’entorn. Aquesta preocupació ha estat en les últimes dècades prioritària per als enginyers agrònoms, que afronten aquest repte amb la recerca, la innovació i la tecnologia.

Els assistents a la jornada han coincidit en la necessitat de millorar les pràctiques agràries relatives a la fertilització de conreus. Es busca optimitzar la fertilització des del punt de vista agronòmic, econòmic i mediambiental. D’aquesta manera, s’aconsegueix ajustar les dosis aplicades amb les necessitats dels conreus, evitant les pèrdues cap al medi ambient (sòl, aigua i atmosfera).

A la jornada s’han presentat diferents casos pràctics de treball i de gestió en empreses agràries per fer front als dos reptes, el creixement de la demanda i la sostenibilitat. Hi han participat Joan Fortuny, representant d’Operation Managing Director Borges Agricultural & Industrial Nuts; Pere Villar, responsable de fertilització i nutrició vegetal en laboratori Ilersap; Toni Vítores, director agronòmic de Fruits de Ponent; Joan Esteve, director tècnic de la Divisió Agrícola del Grup Codorniu; Victor Falguera, research manager d’Akis International, i Lluís Xanxo, director de producció agrícola Granja San José SA.

 

 

La campanya Plega/Caça la Pedra de participació ciutadana es tanca amb 173 registres

Amb aquesta iniciativa el Servei Meteorològic de Catalunya ha estudiat les pedregades d’enguany per millorar la predicció i la diagnosi

 

El Servei Meteorològic de Catalunya ha presentat aquest matí en el marc de la Fira de Sant Miquel-Eurofruit els resultats de la campanya Plega/Caça la pedra, una iniciativa per potenciar la participació ciutadana en l’estudi i predicció de les pedregades. L’objectiu del projecte és millorar el coneixement de l’afectació de les tempestes de pedra a Catalunya, fonamentalment a les zones de fruita dolça. Tal com ha explicat el director del Servei Meteorològic de Catalunya, Oriol Puig, “es tracta de conscienciar a la gent que la informació que poden aportar és molt important per poder predir aquest fenomen”. Puig ha afegit que “la iniciativa ha servit per doblar el nombre de registres que teníem al Servei Meteorològic de Catalunya sobre les pedregades en els darrers 12 anys”.

La campanya s’ha desenvolupat a Lleida i Girona i ha comptat amb el registre de 173 observacions, fonamentalment via xarxes socials, que s’acompanyaven amb una fotografia de la mida de la pedra, el lloc, la data i l’hora de la tempesta. Tot i que a nivell de pedregades l’any 2017 ha estat molt irregular, les dades apunten que el mes de juny va ser uns dels de major nombre de registres, amb una baixada important al juliol, agost i setembre (mesos que normalment registraven un major nombre de tempestes). Aquesta variació es deguda a que després de tenir un juny molt càlid, juliol i agost han estat mesos més pròxims a la mitjana climàtica, sense tantes pedregades com en anys anteriors.

Lightning Jump, eina per predir les pedregades en mitja hora
D’altra banda, a la jornada tècnica també s’ha presentat una eina per predir a curt termini les pedregades (Lightning Jump). Oriol Puig ha dit que “és una eina predictiva que ens pot permetre determinar entre mitja hora i dues hores abans en quin moment es produirà el fenomen, ja sigui pedregada, vents forts, pluja intensa, etc.”. La predicció es fa mitjançant les dades que es registren de les tempestes en relació a l’activitat elèctrica que generen i quan hi ha un creixement molt important i sobtat dels llamps, mitjançant un algorisme es poden fer les prediccions amb un marge de temps relativament curt. Puig ha assegurat que aquesta eina serà especialment útil a les zones agrícoles de Lleida i Girona on es concentren la major part de les plantacions de fruita dolça i on molt sovint les pedregades afecten els cultius.

A la jornada també s’ha destacat el paper fonamental de l’ADV Terres de Ponent de Lleida, una associació que té un conveni de col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya i la Universitat de Lleó per a l’estudi de la calamarsa/pedra a les comarques de Lleida mitjançant la xarxa de granímetres (aparells mesuradors de pedra).

Tal com ha explicat la directora tècnica de l’ADV Terres de Ponent, Maite Torà, “recollim les dades relacionades amb la calamarsa/pedra amb una extensa xarxa de gairebé 200 granímetres repartits per les comarques de la zona sud (el Segrià, el Pla d’Urgell i una part de les comarques de la Noguera, l’Urgell i les Garrigues) i també elaborem estudis agroclimàtics en relació al canvi climàtic mitjançant l’observació de diverses variables agrícoles”.

La jornada “Predicció i seguiment de la pedra a Catalunya” ha estat organitzada per ASAJA, el Servei Meteorològic de Catalunya i l’ADV Terres de Ponent.

 

 

El porcí busca quota de mercat en tercers països fora de la UE

Catalunya té el 25% de la producció i el 45% de sacrificis de porcí de tot l’Estat, mentre que Lleida és el centre neuràlgic de referència del sector

 

El director de l’Associació Nacional de Productors de Bestiar Porcí (Anprogapor), Miguel Ángel Higuera, s’ha mostrat força optimista pel que fa al futur del sector porcí gràcies a la internacionalització i a les noves quotes de mercat en països fora de la Unió Europea.

Dins de la conferència que ha ofert sobre “Reptes i perspectives de futur del sector porcí”, organitzada per ASAJA en el marc de la Fira de Sant Miquel-Eurofruit, Higuera ha constatat que “som el sector ramader més important de l’Estat espanyol, ja que dins de l’economia agrària espanyola, el sector porcí representa més del 38% de la producció final ramadera i el 14% de la producció final agrària”. Així mateix ha assegurat que la facturació del sector al 2016 va ser de 6.000 milions d’euros, un fet que el posiciona com a primer país productor de porcs d’Europa i com a quart productor mundial de carn de porcí.

Catalunya concentra el 25% de la producció i gairebé el 45% dels sacrificis de porcí de tot l’Estat, el que la converteix en la comunitat més important del sector, mentre que “Lleida és el centre neuràlgic de referència del sector porcí”, ha dit.

Les xifres que ha aportat Miguel Ángel Higuera posen de manifest la vocació netament exportadora del sector. “Els creixements que hem tingut en els darrers anys s’han focalitzat a guanyar quota de mercat en d’altres països. Per això ara el repte del sector és aconseguir tercers països on els requisits per exportar són diferents dels de la UE”. Higuera assegura que el sector ramader i el carni estan fent una molt bona feina per conquerir aquests nous mercats.

El conferenciant s’ha mostrat optimista respecte al futur immediat del sector i ha pronosticat que el preu mig del porc a l’acabar l’any podria estar sobre l’1,28 €/Kg, “això sí, sempre pendents d’Alemanya”, ha dit. També ha aconsellat als productors que defensin la qualitat de la seva carn davant de campanyes “poc netes” com la de l’abús d’antibiòtics en la producció porcina espanyola.

Cal recordar que aquesta mateixa setmana, a Brussel·les, Miguel Ángel Higuera ha estat escollit nou president del Grup de Treball de Sanitat i Benestar Animal del COPA-COGECA.

 

El descens de pluja obliga a aplicar una correcta gestió de l’aigua de reg

Adaptació del regadiu davant de l’imparable augment de les temperatures i la reducció de les precipitacions

 

“El canvi climàtic comportarà una disminució considerable de les precipitacions, mentre que s’incrementarà la demanda hídrica del conreus, per això cal aplicar una correcta gestió de l’aigua de reg i de pluja en l’agricultura per poder afrontar aquest nou escenari”, ha conclòs el cap del Programa d’ús eficient de l’aigua de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Joan Girona, durant la ponència “Com afectarà el canvi climàtic a l’agricultura des de la perspectiva de l’aigua?”, en el marc de la jornada tècnica “L’adaptació del regadiu al canvi climàtic”, que ha tingut lloc aquest matí a la Fira de Lleida en el marc de la 63a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i una 32a edició d’Eurofruit.

Joan Girona apunta que el canvi climàtic pot allargar els cicles de creixement d’alguns cultius i reduir-los en altres –com a exemple ha parlat del nou cultiu de la vinya a les zones de muntanya–, generar problemes de floració i maduració, afectar la qualitat organolèptica dels productes i també afectar al consum de l’aigua. Per adaptar-se al canvi climàtic, assegura que cal continuar aplicant sistemes de reg eficients, per tal d’optimitzar cada gota d’aigua i que aquesta arribi a la planta; demanar a les col·lectivitats de reg que millorin l’eficiència en l’ús de l’aigua –per exemple, regar cada dos o tres dies per donar temps a la planta a que absorbeixi tot el líquid–; evolucionar en l’estratègia per ajustar el consum de l’aigua, i transferir la informació de la recerca i la innovació en aquest camp a l’usuari final i formar-lo per tal que sàpiga optimitzar el consum de l’aigua.

Organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, la sessió ha tractat sobre la correcta gestió de l’aigua en l’agricultura per millorar-ne l’ús en el reg. Durant la jornada s’han donat a conèixer les conclusions del “Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya”, que és un document que ha comptat amb la participació de més de 180 investigadors en un treball multidisciplinari.

En aquest sentit, la representant del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible i Professora Catedràtica del Departament d’Administració d’Empreses i Gestió Econòmica dels Recursos Naturals de la Universitat de Lleida, Montserrat Viladrich, ha dit que en els pròxims anys a Catalunya es preveu un augment de la temperatura i una disminució de les pluges, sobretot a l’àrea del Pirineu, amb més episodis de sequera. Aquestes pluges es reduiran en els pròxims anys a l’estiu i més endavant a la primavera i a la tardor i proliferaran les precipitacions torrencials. Quant a les temperatures, l’any 2021 seran 0,8ºC superiors a la mitjana del període 1961-1990, i l’any 2050, pujaran de mitjana un 1,4ºC.

Davant d’aquest panorama, el “Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya” proposa que els professionals del món agrari millorin l’eficiència en l’ús de l’aigua i en la gestió de l’adob, principalment el nitrogenat; l’ús del material vegetal més eficient i/o nou, i l’agricultura de precisió, entre d’altres.

 

 

La ministra Tejerina lloa la tasca conjunta dels països de la UE a favor del sector agrari i ramader

La consellera d’Agricultura destacat el treball del Govern i els agricultors per assolir la viabilitat de la indústria agroalimentària 

 

La ministra d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, ha inaugurat la 63a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 32a edició d’Eurofruit felicitant l’organització pels rècords d’expositors, de superfície ocupada i de països estrangers participants, i ha lloat una fira que aposta per la innovació, com és el cas de la zona de drons. La ministra ha remarcat que “ens trobem en una Europa interconnectada i interdependent” i ha dit que “gràcies a les polítiques agràries conjuntes, la Unió Europa s’ha convertit en el primer exportador mundial de productes agroalimentaris i que la indústria agroalimentària d’Espanya és la quarta potència europea i la vuitena mundial”.

Quant la crisi actual del preu de la fruita de pinyol, García Tejerina ha dit que el seu ministeri està duent a terme una campanya de promoció d’aquesta fruita, que activarà un nou programa de fruita escolar, i que manté converses amb les grans cadenes de distribució perquè augmentin el preu que paguen als agricultors. També ha afirmat que gràcies a les negociacions de la Unió Europea, s’ha aconseguit la retirada de 40.000 tones de fruita de pinyol.

La Consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, ha dit que la Fira de Sant Miquel-Eurofruit ha crescut esdevenint un “marc de confiança amb el sector agrari i ramader català”. La consellera ha posat èmfasi que en aquesta legislatura el seu departament està treballant conjuntament amb els agricultors i els ramaders per aconseguir la viabilitat de sector. Així, ha destacat la nova normativa de gestió de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants, la construcció de regadius nous i la modernització dels històrics, l’aposta per la internacionalització, tot aconseguint la diferenciació dels productes catalans en funció de la seva singularitat i qualitat, o la Llei d’Espais Agraris, per facilitar l’accés a la terra i la incorporació dels joves al món agrari. Serret ha conclòs dient que “el Govern vol impulsar una política alimentària catalana basada en la producció local i sostenible”.

L’alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fira de Lleida, Àngel Ros, ha destacat les novetats d’enguany, com l’augment de països estrangers representats, l’espai reservat als drons centrats en l’agricultura de precisió, la recuperació de la plaça de l’oli, amb la presència de la DOP Les Garrigues, i el creixement del nombre d’empreses dedicades als sectors del reg, del viverisme i la maquinària agrícola al servei de l’agricultura. El paer en cap ha demanat al Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient que “apliqui una política agrària ferma per afrontar l’actual crisi de preus del sector de la fruita de pinyol, causada per una lluita comercial i d’interessos polítics i estratègics”. Ros ha afegit que “una de les solucions seria millorar les negociacions amb els mercats actuals i obrir-ne de nous”, com el cas del porcí, que ha augmentat les exportacions “gràcies a l’entrada per la porta gran a la Xina”.

El president de la Cambra de Comerç de Lleida i de la Comissió Delegada de Fira de Lleida, Joan Simó, ha destacat que en l’edició d’enguany de la Fira de Sant Miquel-Eurofruit, que ha definit com a “aparador de les novetats i la gestió agrícola i ramadera”, ha reforçat la internacionalització, amb l’augment dels països estrangers representats i la celebració del PIC Meeting (Congrés europeu de la producció vegetal).

Per tal de d’incrementar la competitivitat de les empreses agroalimentàries, Simó proposa al sector obrir mercats nous per poder vendre la fruita dolça, l’oli i la carn de porc, però per això reclama una millora de la connectivitat de les comarques de Lleida amb la resta del món, invertint en infraestructures com l’allargament del la N-240 fins al Port de Tarragona o el Corredor Ferroviari Mediterrani.