Conferències virtuals i curses de drons a la Fira de Sant Miquel – Eurofruit

L’Associació LleidaDrone presentarà en el marc del saló solucions de diferents empreses per ajudar amb la pandèmia i incidirà en l’agricultura de precisió

L’Associació LleidaDrone, amb seu al Parc Científic de Lleida, serà present a la Fira de Sant Miquel – Eurofruit d’enguany amb una sèrie d’activitats centrades, en part, en la contribució d’aquesta tecnologia a facilitar la lluita contra la Covid-19. Les propostes que LleidaDrone desenvoluparà en el marc del saló, adaptades a les actuals circumstàncies sanitàries, tindran com a segon fil conductor l’agricultura de precisió, en la línia d’anteriors edicions. La 66a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 35a edició del saló Eurofruit tindran lloc del 24 al 27 de setembre.

Les XIII Conferències Professionals i Amateur de LleidaDrone tindran enguany un format online, i consistiran en una sèrie de ponències pregravades que seran presentades en streaming durant la fira per a tot el Món a través de Youtube i Facebook.

Les ponències mostraran els últims avenços del sector dels drones, fent èmfasi en dos temes, les noves aplicacions específiques d’aquests aparells a l’agricultura de precisió i les múltiples aplicacions que s’estan portant a terme per a ajudar en la lluita contra el Coronavirus, com per exemple la neteja d’espais oberts amb sistemes d’irrigació de substàncies contra el virus i el control d’aforament a platges i altres espais susceptibles d’aglomeracions amb càmeres i sistemes d’intel·ligència artificial. 

A més, LleidaDrone dispondrà d’un stand on exposarà els seus projectes i d’un espai amb una xarxa de vol de drones en la qual es faran demostracions continuades en el decurs de tota la fira, incloent-hi drones professionals, de joguina i de curses. Entre altres activitats, els pilots de LleidaDrone Racing Team faran carreres de demostració.

Enguany les activitats amb nens i nenes, com fer volar drones o jugar amb el Simulador de Pagès han quedat suspeses a fi d’evitar possibles contagis provocats pel fet de compartir materials.

L’Associació LleidaDrone va ser fundada l’any 2011 al Parc Científic i Tecnològic de Lleida i ha desenvolupat més de 70 esdeveniments a Lleida, a Catalunya, a la resta de l’Estat i a diversos països europeus, sempre amb la filosofia d’oferir activitats de difusió de projectes i tecnologia drone sense ànim de lucre.

Cal recordar que la Fira de Sant Miquel i Eurofruit mantenen un ritme de contractació normal, superior en aquests moments al 75%, ja que –malgrat la crisi sanitària registrada enguany– les estrictes mesures de seguretat que implementarà Fira de Lleida i el fet que el de Lleida sigui el primer gran certamen agrari que se celebri enguany a l’Estat, ha afavorit l’interès dels expositors per ser-hi presents. 

Els sectors representants en ambdós esdeveniments són els tractors, la maquinària agrícola, l’agrcultura de precisió, els equips i els serveis per a l’agricultura i la ramaderia, els productes agroalimentaris de proximitat, l’automoció, els serveis financers i les assegurances.

Bielorússia es consolida a la Fira de Sant Miquel – Eurofruit

Estarà representada amb un estand amb firmes de maquinària agrícola d’aquell país i empreses importadores de productes agraris com ara oli, fruita, vi o cereals

Bielorússia tornarà a tenir una presència destacada a la Fira de Sant Miquel de Lleida. Per segon any consecutiu, estarà representada amb un estand propi, en el qual seran presents empreses de maquinària agrícola d’aquell país i firmes importadores de productes agraris com ara oli, fruita, vi o cereals. Enguany destaca la incorporació de la prestigiosa empresa productora de tractors MTW, la cinquena en importància del Món en el seu sector, i que es presenta “oficialment” a Lleida després de més d’una dècada d’absència a l’Estat espanyol.

Creada l’any 1946, Minsk Tractor Works (MTW) és una de les empreses industrials més importants de Bielorússia. Agrupa 9 companyies que produeixen peces i accessoris per a tractors i altres vehicles i aplega uns 17.000 treballadors. La firma produeix un centenar de models de vehicles, destacant el tractor “MTZ”, conegut també com “Bielorússia”. La firma manté una quota del 8-10% del mercat mundial de tractors amb rodes i exporta a 60 països dels cinc continents.

L’espai de la república de l’Europa oriental a la Fira de Sant Miquel comptarà també amb la presència de Cristian Balcells, cònsol honorari de Bielorússia a Barcelona, amb orígens lleidatans e impulsor d’una tasca de dinamització econòmica d’ambdós territoris, tasca que que ja s’està concretant en resultats concrets.  Es preveu que acompanyin la delegació Pavel Pustovoy, ambaixador de Bielorússia a Espanya; Sergey Lukashevich, conseller d’Afers Econòmics de l’ambaixada, i altres membres del Ministeri d’Assumptes Exteriors Bielorrús.

Cal recordar que la presència bielorussa al saló agrari català és el resultat de la missió comercial organitzada conjuntament per l’Institut de Comerç Exterior (ICEX) i el Consolat bielorús a Barcelona el juny de l’any passat a fi de promocionar la Fira de Sant Miquel-Eurofruit i Municipàlia a Bielorússia.

En el decurs d’aquella acció, responsables de Fira de Lleida i de fira agrícola BELAGRO van signar un acord per impulsar contactes comercials entre ambdues parts, bàsicament a través de la presència d’una delegació conjunta d’empreses bielorusses i representants del Ministeri d’Agricultura bielorús al saló lleidatà.

Cal recordar que bàsicament Lleida exporta a Bielorússia productes agroalimentaris i maquinària agrícola, mentre que les importacions se centre en el sector del hàbitat i, en menor mesura, en matèries primeres i manufactures.

A banda del seu potencial econòmic, Bielorússia té un paper estratègic important en l’àmbit comercial ja que es considerada una porta d’entrada des de Europa cap a un mercat de més de 250 milions d’habitants d’altres repúbliques membres de la federació CEI (Comunitat d’Estats Independents) com són Armènia, Azerbaidjan, Kazakhstan, Kirguizistan, Moldàvia, Rússia, Tadjikistan, Turkmenistan i Uzbekistan.

Bielorússia és un país molt atractiu per a les empreses catalanes ja que és un gran consumidor de fruita, oli, vi i cava, d’una banda, i per la seva posició estratègica en el centre d’Europa, de l’altra. En els últims tres anys ha registrat taxes de creixement per sobre del 6%, amb forta dependència econòmica de Rússia a causa de la seva pertinença durant molts anys a la Unió Soviètica i a l’especialització productiva que realitzaven les economies centralitzades. Del temps que va pertànyer a la Unió Soviètica manté una important estructura industrial i una agricultura desenvolupada, així com un nivell de formació alt.

Tot i que inicialment, quan es va independitzar, va registrat un fort procés de privatització, actualment el 80% de les empreses industrials estan en poder de l’Estat. Quant al sector de la mineria i els recursos naturals, disposa d’abundant carbó i boscos que cobreixen un terç de país, de manera que la indústria de la fusta és important. En agricultura destaca l’explotació dels productes propis de la zona central europea com la patata, el blat, la civada, el sègol i la remolatxa. El bestiar és fonamentalment boví. Les importacions de petroli i altres combustibles centren el comerç amb Rússia. La producció i exportació de maquinària, com tractors, eines, equips agrícoles i fertilitzants tenen un important pes econòmic. El Banc mundial estima una taxa d’atur a Bielorússia del 0,5% el 2015.

La 66a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 35a edició del saló Eurofruit tindran lloc del 24 al 27 de setembre.

La Fira de Sant Miquel i Eurofruit superen el 75% d’ocupació

Amb protagonisme dels sectors dels tractors, amb 10.000 m2, l’agricultura de precisió, el reg, l’automoció i els productes de proximitat

La Fira Agrària de Sant Miquel i el saló internacional Eurofruit superen ja el 75% d’ocupació (sobre el total dels 29.000 m2 de superfície neta d’exposició disponibles), el que situa la contractació d’enguany en un nivells pràcticament similars als d’anys anteriors. La 66a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 35a edició del saló Eurofruit tindran lloc del 24 al 27 de setembre.

Enguany destaca la notable presència de sectors com el dels tractors (que ocuparan una superfície conjunta de 10.000 m2), els drons i l’agricultura de precisió en general, el reg, l’automoció i els productes de proximitat.

El director general de Fira de Lleida, Oriol Oró, considera que “la progressiva desescalada i flexibilització de les condicions de mobilitat de la població han incrementat la confiança dels expositors i en els darrers dies hem constatat un sensible increment del ritme de contractació”. Oró recorda també que enguany el de Lleida serà el primer gran saló agrari que se celebri a l’Estat espanyol, el que suposa un al·licient afegit per a expositors i visitants. 

Sant Miquel i Eurofruit exhibiran una àmplia oferta centrada en els tractors, la maquinària agrícola, l’agricultura de precisió, els equips i els serveis per a l’agricultura i la ramaderia, els productes agroalimentaris de proximitat, l’automoció, els serveis financers i les assegurances.

La innovació i la transferència tecnològiques, els altres dos eixos del saló La fira de Sant Miquel-Eurofruit aposta per la internacionalització

Dues missions comercials portaran a Lleida distribuïdors i importadors de 10 països europeus, africans, asiàtics i americans

La internacionalització serà —juntament amb la innovació i la transferència tecnològiques— un dels eixos de la 65a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 34a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola), certàmens que tindran lloc del 26 al 29 de setembre al recinte firal lleidatà. El director general de Fira de Lleida, Oriol Oró, ha destacat que les noves tecnologies —presents tant en l’àrea d’exposició com en el contingut de les activitats professionals— són claus per “abordar canvis importants en el sector agrari, ja que obren un immens ventall de possibilitats per a l’agricultura, la ramaderia i la indústria agroalimentària”.

En el decurs de la presentació del doble certamen, Miquel Pueyo, alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fundació Fira de Lleida, ha explicat que Sant Miquel i Eurofruit conformen un esdeveniment firal que ha sabut compaginar, d’una banda, “dos mons tan diferents com el del sector primari i les noves tecnologies” i, de l’altra, dos vessants tan diversos com el professional i el lúdic. En aquest sentit ha afirmat que “el saló ha estat i és també un espai de gaudi i de passejada per a moltes generacions de lleidatans”. Pueyo ha afegit que fires com aquesta consoliden Lleida com la ciutat de les tres “C” (lloc de Cruïlla, Capital de territori i centre de Coneixement) i constitueixen un punt d’atracció per a visitants de tota la província.

Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, ha recordat que es tracta d’un dels salons agraris més importants del sud d’Europa i ha recordat que els reptes futurs passen per potenciar la internacionalització, la professionalització, l’increment de visitants i la implementació de les noves tecnologies, sense renunciar a objectius més locals com la promoció dels productes de proximitat. Saltó ha recordat que la revitalització del camp és clau per evitar el despoblament de moltes zones rurals.

Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida, ha dit que el certamen, com a principal punt de referència firal del territori, és un aparador privilegiat del món agrari, bàsic per potenciar el sector agroalimentari i el desenvolupament rural, i un important punt de trobada i d’intercanvi d’informació. Talarn ha anunciat que l’espai de la Diputació “Aliments del Territori i Tu” acollirà 12 sessions de showcooking i les conclusions de la Jornada Producterra, entre altres activitats.

Ramon Farré, delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, ha coincidit amb la resta de representants institucionals en destacar els tres eixos bàsics del saló —internacionalització, innovació i transferència tecnològica— i ha explicat que de la tradicional Fira de Sant Miquel del segle passat hem passat a un certamen en el qual “conceptes com el big data, l’Internet de les coses, la producció sostenible, el canvi climàtic o l’Agricultura 4.0 són fonamentals”.

La internacionalització, clau

Pel que fa a la internacionalització, destaca una missió inversa amb distribuïdors i importadors del sector agrícola procedents de 9 països (Índia, Kazakhstan, Kenya, Marroc, Panamà, Sèrbia, Sud-àfrica, Uzbekistan i Xile) organitzada pel Clúster de la Maquinària i els Mitjans de producció Agrícola de Catalunya (FEMAC) i l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya (ACCIÓ). Igualment, una delegació conjunta d’empreses bielorusses i representants del Ministeri d’Agricultura bielorús serà present a la fira amb un estand propi, com a resultat del conveni signat el mes de juny a la fira agrícola BELAGRO de Minsk entre un representant de Fira de Lleida i responsables institucionals d’aquell país.

Quan als expositors, cal incidir en la presència d’empreses i entitats de Bielorússia, Egipte, França, Holanda, Itàlia i Portugal.

A banda de la internacionalització, enguany es consoliden sectors com l’agricultura de precisió, el viverisme, el reg, els fertilitzants i el compostatge, i la maquinària pesada i agrícola al servei de l’agricultura. Sant Miquel i Eurofruit, que han assolit ja un 100% d’ocupació, acolliran enguany 317 expositors directes repartits en una àrea bruta d’exposició de 54.000 m2.

Els drons tindran novament un paper destacat al saló. L’Associació LleidaDrone disposarà d’un espai de mes de 200 m2 format per una zona expositiva amb empreses associades, i per una xarxa per volar drons professionals i amateurs; entre altres activitats que es desenvoluparan a la xarxa podem destacar un taller de muntatge de drons de carreres, pràctiques de vol per a infants, etc.

Igualment, el Pavelló d’Eurofruit potenciarà el sector de l’oli amb l’espai promogut per la DOP Les Garrigues, que organitzarà diverses iniciatives com el Passeig de l’Oli on es podran fer tastos d’oli de Lleida amb segell de qualitat, maridatges, showcookings, conferències a càrrec de metges o nutricionistes, etc.

En l’àmbit més popular, la firà serà el marc d’una mostra de tractors antics de diverses marques i països, procedents de la col·lecció d’Antoni Minguell. La mostra constarà d’una vintena de vehicles, que van de l’any 1917 al 1962, i que segons Minguell, gerent de l’empresa expositora Tracto Minguell, “constituiran un petit compendi de l’evolució del tractor durant mig segle, entre els anys 20 i els 60 del segle passat, quan es va produir el desenvolupament del tractor tal com el coneixem”.

Activitats paral·leles i sectors d’exposició

Quant al programa d’activitats paral·leles, que conforma un dels principals valors afegits de la fira, oferirà una seixantena de propostes, incloses jornades tècniques, conferències, presentacions, demostracions de drons (agricultura de precisió), reunions professionals i demostracions de productes i aliments del territori.

El programa inclou també dos guardons clàssics, el 48è Premi del Llibre Agrari (amb 18 obres presentades) i el 4r Premi de l’Article Tècnic Agrari (amb 18 articles), d’una banda, i el 23è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària, amb la presentació de 11 equips, de l’altra.

Els sectors presents al saló seran els de l’agricultura de precisió, maquinària agrícola, equipaments i serveis per a l’agricultura i la ramaderia, productes i aliments de proximitat, embalatge, viverisme, defensa vegetal, maquinària industrial, protecció antipedra, sistemes auxiliars, reg, drons i automoció, entre altres.

La inauguració oficial de la Fira de Sant Miquel i del saló Eurofruit tindrà lloc el dijous 26 de setembre, a les 11.15 h, al Palau de Vidre de Fira de Lleida, i anirà a càrrec de Teresa Jordà, consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat. La cloenda es farà el diumenge 29 de setembre, a les 17.00 h, al Saló de Congressos de Fira de Lleida, i anirà a càrrec d’Elisenda Guillaumes, directora general d’Agricultura i Ramaderia del DARP. Els dos salons romandran oberts de 9.30 a 20 h.

Les novetats del sector del reg a la fira de Sant Miquel-Eurofruit

Especial èmfasi en la millora de l’eficiència en l’ús dels recursos hídrics destinats a l’agricultura

Els professionals que visitin la Fira Agrària de Sant Miquel i el saló Eurofruit, certàmens paral·lels que tindran lloc del 26 al 29 de setembre a la Fira de Lleida, trobaran una àmplia gamma de serveis i novetats relacionades amb la modernització dels sistemes de reg i l’aplicació de noves tecnologies en la seva programació per tal de millorar l’eficiència en l’ús dels recursos hídrics destinats a l’agricultura. Enguany hi participen Ongrub Medi Ambient, SL, Hidromatic Ponent, SL, Regs RM 2008, SL i Hidrolec, SL.

Regs RM 2008, SL serà present un any més a la Fira de Sant Miquel-Eurofruit.L’empresa de l’Ametlla del Vallès (el Vallès Oriental) és especialista en el sector del reg agrícola i comercialitza enrotlladors de reg, productes per a sistemes de reg (tant d’aspersió com de degoteig), sistemes de cobertura total d’aspersors, i du a terme impermeabilitzacions de basses, obres hidràuliques i sistemes de bombeig. Els productes i serveis que ofereix són màquines enrotlladores i canons, pivots, aspersors de reg, equipaments de goteig, mànegues, cintes de goteig, basses, motors i bombes agrícoles, generadors, vàlvules i canonades i accessoris.

L’empresa subministra cada vegada més instal·lacions de reg automatitzades, que són utilitzades pels propietaris de petites i grans superfícies agrícoles i ofereixen un estalvi significatiu d’aigua i energia, atès que poden usar-se programadors per determinar les hores i la quantitat d’aigua. Actualment, les instal·lacions més comunes són els sistemes de reg per enrotllador, el pivot i els sistemes de reg per aspersió i per degoteig.

Ongrub Medi Ambient, SL,firma de Lleida,es dedica a la comercialització, el projecte, l’execució d’obra i el manteniment de sistemes de reg (degoteig i aspersió), estacions de bombament, comunitats de regants, filtració, automatisme, regs de jardineria, xarxes d’aigua potable, piscines i tractament d’aigües. En el món de l’agricultura, l’empresa es dedica al reg (per goter, aspersió, antigelada i enterrat), les automatitzacions, la impermeabilització de basses i pantans, els serveis de reparació i manteniment i la canalització de sèquies, a més de fer el projecte i les obres de modernització de comunitats de regants. 

Hidromatic Ponent, SL, empresa de Soses (el Segrià),presentarà a la Fira de Sant Miquel el seu sistema integral d’instal·lacions de reg, des de la venda de materials fins al servei tècnic post-venda. Agrupa en una sola empresa l’assessorament agronòmic, el disseny hidràulic, els processos de fabricació del capçal de reg, casetes prefabricades, caldederia en acer i en polietilè, electricitat, electromecànica, automatismes de reg, excavacions, premuntatge, transport i postvenda. També presentarà les seves innovacions tecnològiques per solucionar els problemes reals dels seus clients, com ara els hidrants de llarga durada, sistema d’injecció de purins, bombejos solars, sistemes d’optimització energètica, monitorització i gestió de canonades laterals i comunitats de regants.

Hidrolec, SL,empresa familiar d’Altorricó (Osca),es dedica fonamentalment al tractament de l’aigua i l’electricitat en tots els seus vessants: xarxes hidràuliques, perforacions, bombes, electricitat, energies alternatives, regs, telegestió i tractaments d’aigua.

La importància dels regadius
Els regadius han adquirit en les darreres dècades un valor cada cop més elevat i l’ús més eficient d’aquest recurs en tots els sectors és una prioritat. Segons l’estudi El regadiu a Catalunya, de Joan Oca Baradad, de la UPC, la superfície regada a Catalunya ocupa 226.323 ha, cosa que representa el 19,4% de la superfície agrària útil. El consum d’aigua associat als usos agraris significa un 72,6% del consum total d’aigua, mentre que el volum d’aigua destinada a usos urbans, que incorporen el consum domèstic i l’industrial, representa aproximadament un 27,4%.                  

A la conca mediterrània tradicionalment s’ha donat una importància enorme al regadiu com a element determinant en la producció agrària, així com en la disminució del risc de pèrdua de les collites a causa de l’escassetat de precipitacions a l’estiu i a la seva enorme variabilitat. Això ha fet que s’esmercin grans esforços en la construcció de nous regadius que han tingut una incidència molt important en el desenvolupament econòmic i en la densitat de població de les àrees on s’han implantat.

L’agricultura de precisió brillarà amb llum pròpia a la fira de Sant Miquel – Eurofruit 2019

Tindrà una presència destacada tant en l’àrea d’exposició com en les activitats professionals que es desenvoluparan paral·lelament a la mostra. 

L’agricultura de precisió tornarà a ser una de les protagonistes de la 65a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 34a edició del saló Eurofruit, certàmens que tindran lloc del 26 al 29 de setembre en el recinte de la Fira de Lleida amb més de 300 expositors d’una desena de països diferents. L’agricultura de precisió —entesa com el conjunt de tècniques que permeten aplicar els recursos a un conreu de manera localitzada d’acord amb les seves necessitats, mitjançant la integració de l’experiència agronòmica amb les tecnologies de la informació— tindrà una presència destacada tant en l’àrea d’exposició com en les activitats professionals que es desenvoluparan paral·lelament a la mostra. 

Així, Sant Miquel i Eurofruit acolliran nombroses novetats relacionades amb l’agricultura de precisió en àmbits com els drons, el fred industrial, els sistemes de reg, les solucions informàtiques per a la gestió d’explotacions agrícoles i ramaderes, la gestió dels costos i recursos, la gestió de les obligacions administratives i legals, i l’ús dels sistemes avançats de guiatge amb GPS per a vehicles agrícoles, entre altres.

En els darrers anys, i juntament amb l’agricultura sostenible, l’agricultura de precisió és una de les tendències més clares en el món agrari. Els professionals del camp valoren cada cop més els avantatges de l’agricultura de precisió, que posa a la seva disposició tota la informació i facilitats necessàries per controlar les variacions agronòmiques dins de la parcel·la i establir controls i mesures pel que fa al metre quadrat del terreny, el conreu, la fertilització, la sembra, la sega i la collita.

Els principals objectius de l’agricultura de precisió són la disminució de recursos costosos, la reducció dels contaminants ambientals, el millor aprofitament de la maquinària agrícola, el fet de facilitar la gestió de l’explotació agrícola i l’increment de la producció.

La pràctica de l’agricultura de precisió es pot dur a terme segons dues metodologies: la basada en mapes digitals d’informació (a partir d’un mapa de la parcel·la amb la distribució de les variables fet amb GPS se’n fa un de nou on es mostra què s’ha de fer en cada punt (intensitat de l’operació o dosi de producte a aplicar) i la basada en sensors i en temps real (la presa de dades, la decisió i l’actuació es duen a terme en temps real mentre el tractor i l’equip es van desplaçant per la parcel·la).

Balanç molt positiu de Sant Miquel amb més visitants i un bon volum de negoci

L’increment de públic, empreses i superfície d’exposició consoliden Sant Miquel i Eurofruit com la trobada firal de referència del sector agrari

 

La Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit tanca avui les portes amb un balanç molt positiu tant pel que fa als resultats comercials com al nombre de visitants i al desenvolupament general del doble certamen. L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha anunciat que s’han assolit els 130.000 visitants (una xifra 10% superior a la de l’edició anterior), un increment tant de visitants professionals com de gran públic que “consolida aquesta fira com un dels grans esdeveniments econòmics i socials de la ciutat”. Aquesta dada s’afegeix al ja comentat augment d’expositors, 325 en total (10 més que l’any passat), en el que destaca a més la incorporació d’empreses noves i firmes de tractors. Cal recordar igualment que la superfície d’exposició ha estat enguany de 64.000 m2, un 30% superior a l’edició anterior.

D’altra banda el balanç comercial per part dels expositors ha estat força positiu en general, tant pel que fa al nombre de vendes com quant al volum de contactes portats a terme, fet que consolida la Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit en la fira agrària referent del sector.

Un altre aspecte a destacar ha estat el de les jornades tècniques i professionals, un dels principals valors afegits de la fira, amb més de 60 propostes de tot tipus. Aquest programa d’activitats és un dels motors més importants de dinamització de la fira, amb una destacada afluència a totes elles. Centrades en bona part en la innovació i l’aplicació de les TIC (Concepte Smart Agro o Rural Smart o Agricultura de precisió), aquestes jornades són també la constatació evident de l’esforç de Fira de Lleida per adaptar-se a les noves demandes i exigències del món agrari.

El posicionament internacional de la trobada firal s’ha reforçat igualment amb el creixement d’empreses de fora i de les delegacions de diferents i nous països que han visitat l’esdeveniment firal, presència estrangera que fan de Sant  Miquel i Eurofruit un referent tant a nivell de l’Estat espanyol com a nivell internacional, especialment en l’àmbit del sud d’Europa.

És interessant recordar que els guardons convocats en el marc de la fira -el  Premi del Llibre i de l’Article Tècnic Agraris i el Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària- converteixen Sant Miquel i Eurofruit en l’únic gran esdeveniment firal agrari que premia i posa en valor les obres de recerca i innovació editades en qualsevol de les llengües de l’estat, en el primer cas, i que visibilitza i reconeix el nou sector d’empreses emergents de base tecnològica (Start Up) que aporten noves solucions per a una gestió més eficient de les explotacions, en el segon.

Cal afegir per últim que la fira ha comptat amb el màxim suport institucional, amb la presència de les autoritats més rellevants del país (president i vicepresident de la Generalitat, ministre i consellera d’Agricultura, etc.).

 

 

El ministre d’Agricultura es compromet a incrementar les mesures contra la pesta porcina

Durant la cloenda de la Fira de Sant Miquel-Eurofruit, Luis Planas estén la mà del Govern central per dialogar i treballar amb els representants agraris

 

El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, s’ha compromès a incrementar les mesures de vigilància per evitar l’entrada de la pesta porcina africana a l’Estat, amb la col·laboració del sector ramader i de les diferents administracions autonòmiques, i també ha volgut tranquil·litzar el sector porcí –unes 20.000 persones hi treballen a Catalunya– perquè no hi ha un risc immediat que l’epidèmia afecti el territori. Durant l’acte de cloenda de la 64a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 33a edició d’Eurofruit, el titular d’Agricultura ha apuntat entre les mesures a reforçar el programa de control veterinari i la seguretat en les granges, el transport dels animals i les reunions amb les societats de caçadors i ha recordat que, gràcies a una iniciativa seva, s’ha prohibit l’enviament de porcs senglars assilvestrats entre països de la Unió Europea.

Luis Planas ha remarcat que el Govern d’Espanya estén la seva mà per “dialogar, col·laborar i treballar de manera positiva” amb els representants dels agricultors i els ramader de Catalunya i l’Estat per vetllar pels interessos dels agricultors i els ramaders i, en general, pels ciutadans. El titular d’Agricultura ha mostrat la seva preocupació per la nova Política Agrària Comuna (PAC) a partir del 2021, que ha dit que ha de donar suport als agricultors i els ramaders “actius”, i pel canvi climàtic i la incorporació dels joves i les dones al camp.

D’altra banda, Planas també ha manifestat que el seu ministeri treballa per protegir als productors de fruites i hortalisses davant la gran distribució, promovent la seva unitat i regulant millor en l’àmbit estatal i europeu qüestions com la venda a pèrdues. A més, es vol promocionar les produccions d’aliments de qualitat i la creació de noves varietats per guanyar nous mercats.

El ministre d’Agricultura ha recordat que l’any passat Espanya va exportar productes agraris per valor de 10.600 milions d’euros (un 5% més que el 2016) i que de cada 5 euros d’exportacions d’aliments i begudes 1 euro correspon a empreses catalanes.

L’alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fira de Lleida, Fèlix Larrosa, ha reivindicat la capitalitat i el lideratge polític i econòmic de Lleida més enllà dels seus límits administratius, com ho demostra la reunió mantinguda en el marc de la fira amb alcaldes de la Franja per impulsar projectes de cooperació interterritorial. Larrosa també ha apostat per un desenvolupament econòmic sostenible i respectuós amb el medi ambient i per l’excel·lència en el món agrari, que exemplifica la marca Horta de Lleida. El paer en cap ha reivindicat la necessitat de potenciar les infraestructures de l’Horta, com la modernització del seu reg, per al qual ha demanat el suport del Govern central. Larrosa ha manifestat que Lleida vol liderar la digitalització del sector agrícola, per la qual cosa compta amb el nou projecte de l’Oficina d’Atracció d’Inversions, el creixement continu del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida i el desenvolupament del nou polígon industrial de Torreblanca-Quatre Pilans, que han de ser espais per l’economia del coneixement dels sectors tecnològic i agroalimentari d’alt valor afegit. Finalment, el paer en cap ha demanat al ministre d’Agricultura que vetlli per l’augment del cabal ecològic del riu Segre, tot aprofitant la reducció de l’ús agrícola de l’aigua pels projectes de modernització, com també un pla de prevenció i protecció del sector ramader davant la pesta porcina africana.

El delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré, ha explicat que durant la seva estada als dos certàmens ha pogut copsar de primera mà les reivindicacions dels professionals del món rural que li han tramès la necessitat de tenir una visió estratègica del sector agrícola i ramader que passa per augmentar la partida pressupostària que s’hi destina actualment, la preocupació pel relleu generacional, els baixos preus de la fruita, la importància per fer una forta aposta per la modernització tecnològica dels regadius i que la nova Política Agrària Comuna (PAC) a partir del 2021 ajudi a fixar la població al territori. Farré ha fet palès el compromís de la Generalitat de Catalunya per buscar l’entesa i mantenir un diàleg constant amb les altres administracions i els representants del sector per treballar de la mà en pro del món agrari.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha ressaltat el paper que té Sant Miquel-Eurofruit com a aparador de les novetats en tecnologia i maquinària per a la producció i la comercialització agroalimentària de les terres de Lleida i com a punt de trobada i espai de debat dels professionals del sector agrari, com també a referència social per als pobles del voltant.

En el decurs de l’acte de cloenda s’ha lliurat el 22è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària, que ha correspost a un sistema de reg i fertilització WatmanPRO idoni per visualitzar les operacions efectuades a través del telèfon mòbil i altres dispositius, presentat per l’empresa AKIS Research, S.L. (primer guardó); un polvoritzador amb sistema d’aplicació d’ozó en tractaments fitosanitaris,  presentat per l’empresa Maquinària Atomitzadora, SL (segon guardó), i un accessori de distribució de purins de mànegues, presentat per la firma Maquinaria Agrícola PLUMED, S.L. (tercer premi).

També s’ha lliurat el guardó a l’obra Inmunidad lactogénica en la cerda: enfoque práctico, de Lorenzo José Fraile, guanyadora de la 47a edició del Premi del Llibre Agrari, i a Cartografía de Cynodon dactylon en viñedo mediante imágenes UAV y tecnología OBIA para un uso sostenible y localizado de herbicida, de diversos autors, que s’ha endut la 3a edició del Premi de l’Article Tècnic Agrari.

 

 

 

Productes de més qualitat i directament al consumidor

Conferència desenvolupada en el marc de la Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit

Una nova plataforma online per posar en contacte productors i consumidors finals de fruites i hortalisses

 

La Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit han acollit avui la presentació d’una plataforma online que ofereix eines digitals gratuïtes per facilitar la venda directa de productes, en aquest cas fruites i hortalisses, entre productors i consumidors. Agroboca és una plataforma online que ha impulsat un grup operatiu d’innovació en digitalització de canals curts en la comercialització de fruites i verdures. La plataforma, que actua com a canal de venda complementari als que ja existeixen actualment, té l’objectiu d’escurçar el canal convencional de venda, en el que intervenen molts intermediaris, amb dues finalitats clares: que el client aconsegueixi més qualitat de producte i que el productor obtingui una major renda agrària. L’estalvi que suposa la no intervenció d’aquests intermediaris es pot invertir en l’obtenció de productes de major qualitat i a un preu més raonable per les parts.

Segons José Luis Fernandez, promotor d’Agroboca, la idea és crear un canal de mínima intervenció complementari als e-commerce que ja existeixen i on el consumidor pugui escollir productes o productors directament, en origen, atenent a diferents criteris com per exemple productes de temporada o cultius ecològics i també segons criteris de procedència o preu. D’altra banda, mitjançant aquesta plataforma, els productors poden compartir el cost que comportaria la creació d’una botiga online pròpia, com ara la logística, el màrqueting, la captació de clients i la visibilitat en els mercats.

Cal remarcar que crear una botiga online mitjançant aquest canal de venda directe és totalment gratuït i que, a banda d’oferir la possibilitat de fer vendes al major, també permet la venda de collites a l’engròs sense envasar i la possibilitat de crear tendes perquè els grups de consum es puguin organitzar per comprar i vendre de forma directa.

 

 

Generalitat i organitzacions agràries veuen perills en la nova PAC

Jornada desenvolupada en el marc de la Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit

Unanimitat en la crítica al fet que s’apliqui un sol pla estratègic per a tot l’Estat que no tingui en compte la realitat agrària catalana

 

La Generalitat de Catalunya i les organitzacions agràries catalanes participants en la Jornada sobre la Política Agrària Comuna (PAC) post 2020, organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, han coincidit en que la reforma de la PAC comporta diversos riscos derivats de la introducció de normatives molt exigents en la gestió agrària, la reducció del pressupost i el fet que s’apliqui un sol pla estratègic per a tot l’Estat que no tingui en compte la realitat agrària catalana. Inaugurada per Teresa Jordà i Roura, consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, la jornada s’ha desenvolupat en el marc de la Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit.

En el decurs de la trobada Carles Vicente, responsable d’Organització d’Unió de Pagesos, ha advocat per lluitar per evitar la retallada del pressupost ja que considera que és il·lògic “reduir els ajuts mentre s’incrementen les exigències al sector agrari, moltes de les quals no es podran complir”.  Vicente ha considerat que resulta excessiu haver de condicionar, amb més obligacions en matèria de medi ambient (l’anomenada condicionalitat), un 40% dels fons destinats a ajuts al desenvolupament rural.

Igualment, UP considera que cal centrar els ajuts directes de la PAC en els agricultors per als quals l’explotació agropecuària suposi una part significativa de la seva economia, és a dir, adreçats a la figura de l’agricultor actiu, definida a l’Estat espanyol a partir del 2019, com aquell a qui l’activitat agropecuària suposa l’obtenció d’uns ingressos agraris d’almenys del 25% dels ingressos totals.

En un altre àmbit, Vicente també ha denunciat el funcionament de les reserves de crisi, ja que sovint no s’han pogut aplicar (com per exemple en el cas de la crisi de la fruita) “per manca d’elements objectius a l’hora de gestionar-les”.

Jordi Vidalsecretari tècnic de JARC, ha considerat que “ara més que mai és necessari un suport a la renda de l’agricultor i al ramader” ja que aquests no tenen llibertat de producció —per exemple en els àmbits dels transgènics, els fertilitzants químics o les carns hormonades— en el marc d’una economia cada cop més globalitzada en la que certs països sí permeten aquestes pràctiques.

Vidal també ha criticat la caiguda de la renda agrària, afirmant que “els barems oficials per valorar aquest tema són una trampa, ja que no es valora la gran quantitat d’hores que dediquen els pagesos a les seves explotacions agràries” i demanant millors polítiques econòmiques i fiscals per als professionals del camp.

El representant de JARC considera que el pla estratègic que es derivi de la reforma de la PAC també ha de tenir cura de l’explotació familiar agrària i que ha de tenir en compte la cadena de valor a nivell europeu, amb una nova distribució dels marges, i aconseguint que els beneficis arribin al productor.

Xavier Pié, vicepresident primer de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), també considera que cal “regionalitzar” el pla estratègic la nova PAC per adaptar-la a cada comunitat, però també ha demanat que la Generalitat no redueixi el pressupost destinat al sector agrari. Pié ha defensat els programes operatius destinats a les organitzacions agràries, però considera que els 7,8 milions d’euros destinats a Catalunya són insuficients i que cal buscar fons addicionals.

El representant de la FCAC ha afirmat que no veu malament l’anomenat capping (limitació de l’ajut màxim per explotació) si els fons resultants es dediquen als programes operatius. Finalment, ha a dit que és excessiu el nivell d’exigència per al programa de la fruita i l’horta, que en l’àmbit mediambiental ha passat del 10 al 20% i que en l’àmbit de la innovació és del 5%.

El director general de Desenvolupament de la Conselleria d’Agricultura, Oriol Anson, considera que la Comissió Europea ha de tenir en compte les necessitats reals del sector primari a Catalunya. El Govern de la Generalitat reclama la regionalització dels fons i que els plans estratègics s’estableixin a nivell territorial amb l’objectiu de poder fer una gestió més eficient i eficaç dels ajuts, ja que “les diferents comunitats de l’Estat tenen realitats molt diferents”. El representant de la Generalitat consideraria idoni que “Madrid traspassés una partida econòmica al Govern català per tal que aquest fes el seu propi pla estratègic en funció de les necessitats reals del camp català”.