Comptarà amb 291 expositors directes procedents de l’Estat espanyol, França, Itàlia i EE.UU.
Tindrà lloc del 26 al 29 de setembre amb una doble aposta per l’agricultura de futur, marcada per l’eficiència i la sostenibilitat, i per la presència de les noves generacions per mitjà d’activitats populars
La innovació, la digitalització, l’agricultura de precisió o la biotecnologia seran alguns dels eixos bàsics de la Fira Agrària de Sant Miquel i del saló Eurofruit, manifestació firal que tindrà lloc del 26 al 29 de setembre al recinte de Fira de Lleida. Juntament amb aquesta aposta per l’agricultura de futur, marcada per l’eficiència i la sostenibilitat, el saló lleidatà potenciarà la presència de les noves generacions, bàsiques per al futur del sector, amb activitats lúdiques com vermuts o agrotardeos populars adreçats als joves. Cal afegir que Sant Miquel s’ha convertit en un punt de trobada multidisciplinar d’empreses, startups i centres de recerca centrat en la millora de cadascun dels passos de la cadena de valor alimentària:
La 70a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 39a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola) aplegaran 291 expositors procedents de l’Estat espanyol, dels EE.UU, de França i d’Itàlia, comptaran amb una superfície d’exposició de 50.000 m2 i seran el marc d’una cinquantena d’activitats paral·leles. Aquestes dades suposen la plena ocupació del recinte firal, que dedicarà també àrees importants als tractors i a l’automoció.
L’alcalde de Lleida. Fèlix Larrosa, qui ha presidit l’acte, s’ha referit a algunes de les activitats destacades d’aquesta edició de la fira, com són el 3r Congrés BIT 2024-Edició Lleida, que tindrà lloc el 26 i 27 de setembre amb la bioeconomia d’alt valor afegit i la simbiosi industrial coma eixos centrals; la 4a edició de les Àrees Digitals, marc de les Jornades de digitalització i IA dins l’agricultura, o la zona d’exposició de l’Associació de Productors de l’Horta, que acollirà la presència de 10 membres de l’entitat i una Zona Gastro on els visitants podran degustar elaboracions produïdes a l’Horta. Larrosa també ha citat activitats com l’Agrifood Next, uNetworking d’empreses del sector i startups, l’Agrotardeo organitzat per JARC i Fira de Lleida, les activitats de l’Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR) o la presència al saló d’11 cooperatives agràries del territori de Lleida.
El paer en cap ha incidit en que la Fira de Sant Miquel i Eurofruit evolucionen cap a un plantejament plenament professional, que en el futur disgregarà la part professional (en dies laborables) de la popular (que quedaria limitada el cap de setmana), tal com ja va aprovar aquest estiu el Patronat de la Fira de Lleida. Es tracta d’un procés destinat a fer aquests salons més competitius i que respon “a les demandes dels propis expositors”. “Treballarem perquè aquesta reconversió sigui definitiva de cara a l’edició del 2025” ha reblat.
De la seva banda, Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida, ha recordat els tres espais que aquesta entitat té a Sant Miquel, “una fira que potencia la capitalitat econòmica de Lleida”. Es tracta de l’espai institucional, on el Patronat de Promoció Econòmica difondrà la tasca de les empreses lleidatanes que participen en fires internacionals, subvencionades per la Diputació; l’estand de Global Lleida, on es donaran a conèixer empreses emergents i emprenedors de tota la demarcació, i el recinte d’“Aliments del Territori i Tu”, que acull showcookings, tastos de productes lleidatans i una exposició de l’oferta alimentària de cada comarca.
El president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó, ha dit que aquesta edició ha de suposar un “punt d’inflexió” de cara a professionalitzar el certamen el proper any. A més, Saltó ha afirmat que el relleu generacional al camp és un factor bàsic per al sector. “Involucrar les noves generacions en el fet de venir a la fira és molt important, per la qual cosa crec que l’estrena de l’Agrotardeo és un fet rellevant”, ha dit. Saltó ha parlat també de les activitats de l’Àgora tecnològica impulsada per l’ens cameral, un cicle de conferències que pretén esdevenir un instrument de difusió de les aplicacions tecnològiques en el món agrari, amb presentacions de projectes i línies de treball per part dels agents que intervenen en l’ecosistema d’innovació de les Terres de Lleida.
Núria Gil, delegada territorial del Govern a Lleida, ha afirmat que la Fira de Sant Miquel, “a banda d’un magnífic aparador per a la transacció comercial en maquinària i serveis, ha esdevingut també un espai rellevant d’anticipació, de detecció i d’exploració de nous coneixements i de nous valors, inquietuds i hàbits socials en relació amb l’agroalimentació i la sostenibilitat”. Gil ha incidit en el Congrés BIT, que organitzen la Generalitat, Fira de Lleida i l’Ajuntament de Vic i que enguany “incidirà especialment en dos vessants fonamentals del nou model productiu i de creixement econòmic basat en una bioeconomia d’alt valor afegit i la simbiosi industrial”. Segons la delegada territorial, “la clau de volta d’aquests camps és que els residus són recursos. Venim d’un model d’economia lineal, basat en produir, consumir i llençar, que està arribant ja al límit, i anem cap a una altra economia circular en la qual és necessari reutilitzar aquests residus que es generen”.
Finalment, Oriol Oró, director general de Fira de Lleida, ha explicat que, cada any més, l’Organització potencia les jornades i activitats sobre innovació i digitalització, aspectes als quals, en aquesta edició, s’afegeixen els avenços en Intel·ligència Artificial, “amb empreses que explicaran la seva experiència sobre aquest àmbit”.
Pel que fa als sectors expositius, la fira oferirà les darreres novetats en maquinària agrícola; tractors; agricultura de precisió; regs; drons; equips i serveis per a l’agricultura i la ramaderia; obtentors, viveristes i defensa vegetal; protecció contra la pedra i sistemes auxiliars; productes agroalimentaris de proximitat; automoció; obra civil; serveis financers i assegurances, entre d’altres.
