La Jornada sobre “Gestió de l’impacte ambiental en granges de porcí intensiu” ha analitzat com estalviar costos i assolir una major eficiència energètica
“Els principals factors d’estalvi energètic en una explotació porcina s’aconsegueixen per mitjà d’un disseny intel·ligent de la granja (orientació, materials de construcció, aïllament), de l’elecció d’uns equips eficients (motors, etc.), del fet de dimensionar amb precisió la potència d’aquests equips a les necessitats reals de la granja i, pel que fa als costos, de l’adaptació de certs processos de la gestió de la granja —com el moment de l’alimentació o la neteja— als períodes del dia en que el cost de l’energia és més econòmica”, segons ha explicat Gerardo Blanco, membre del Centre d’Estudis Porcins i professor del Departament de Ciència Animal de la UdL, en el decurs de la Jornada sobre “Gestió de l’impacte ambiental en granges de porcí intensiu” celebrat aquest dissabte en el marc de la Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit.
Blanco, qui en el marc de la jornada ha parlat de la gestió de l’energia a les explotacions de porquí, ha dit que “Catalunya té un sector porcí molt productiu, però té el repte de ser més sostenible i cal rebaixar l’impacte ambiental de les granges”. Blanco considera que “tenim molta feina pendent a fer per reduir el consum de recursos i per ser menys contaminants”, tot i que també reconeix que “hi ha un rebuig social respecte a aquest sector desproporcionat, segurament per desconeixement de la realitat”.
El professor de la UdL ha remarcat que cal abaratir la gestió energètica de les granges de porcí, que afecta àmbits com la ventilació, la calefacció, l’alimentació o la il·luminació. “És un aspecte força essencial”, i avisa que moltes explotacions “fan un mal ús d’aquesta consum energètic, que suposa un 2,5% del cost total de l’explotació i el 10% dels costos no relacionats amb l’alimentació”.
Blanco ha explicat que es pot reduir l’estalvi energètic negociant un contracte intel·ligent amb la companyia subministradora, evitant un excés de consum respecte a la potència contractada (que penalitza molt la factura) o recorrent a l’autoconsum, amb grups electrògens —poc eficients—, instal·lacions fotovoltaiques o instal·lacions eòliques (que només funcionen bé en cotes altes), amb la possibilitat afegida de vendre l’excedent.
El ponent ha remarcat que la calefacció pot suposar el 70% del total del consum energètic de la granja. Actualment, l’energia tèrmica necessària a les maternitats, granges d’engreix, etc., s’obté majoritàriament a través de l’energia elèctrica (mantes elèctriques), un recurs que avui dia ha esdevingut molt car, a través de la hidrotèrmica obtinguda amb biomassa (mantes tèrmiques) o a través de canons de calor, que tenen un consum molt elevat.
Alternatives energètiques
El ponent ha proposat com alternatives l’energia geotèrmica (subterrània), la solar tèrmica (que pot proporcionar fins a un 35 o 37% d’estalvi energètic) o, com a novetat, la puritèrmia, és a dir, l’obtenció de la calor a través d’un sistema instal·lat en una bassa de purins (amb estalvis energètics de fins al 50 o 60%).
Blanco ha afirmat que aspectes com l’orientació de la granja són bàsics, i que una granja orientada al sud pot aprofitar un 47% de l’energia solar que rep, enfront del 28% d’una orientada al nord. També ha destacat que una placa fotovoltaica aprofita entre un 23 i un 24% de l’energia solar, mentre que els panells solars tèrmics de tubs buits poden assolir el 70%.
Blanco s’ha referit també a l’estudi del centre d’Estudis Porcins entre 60 granges de porc de tot l’Estat que no consumeixen electricitat per a la calefacció (la majoria de Lleida i Osca), en el qual s’ha calculat el cost mig energètic anual per plaça en les granges de 3 fases (cicle tancat) és de 176 kilowatts, mentre que a les granges de fase 1 i 2 és de 131, 6 kilowatts, a les granges de fase 1 és de 130,43 kilowatts i a les granges de fase 2 és de només 7,27 kilowatts. La fase 1 correspon a reproductores amb garrins fins al deslletament; la fase 2 a garrins des del deslletament fins als 20 kg de pes; la fase 3 a porcs des dels 20 kg fins al pes de sacrifici; les fases 1 i 2 a truges reproductores i garrins fins als 20 kg de pes, i les fases 1, 2 i 3 al cicle tancat (totes les fases).
Les dejeccions, el gran repte ambiental del sector porcí
Pel que fa a la gestió de dejeccions, Blanco ha destacat que són el gran repte ambiental del sector porcí i que, dins del projecte PECT Porcí Tecnològic que desenvolupa el Centre d’Estudis Porcins a Torrelameu, s’està construint un parc tecnològic de tractament de purins en el qual es farà el seguiment de 3 o 4 tractaments innovadors i estarà accessible per a la seva visita a tot aquell que estigui interessat. El contacte del centre està a la pàgina web www.elcep.net
“Caldria rebaixar un 10 o un 20% més a petjada hídrica de les granges”
De la seva banda, Joan Cartanyà, dels Grup de Gestió Porcina de la UdL, qui ha parlat de la gestió de l’aigua i l’alimentació en les granges porcines, ha incidit en la importància de controlar la pressió i el cabal i la pressió de l’aigua, i també en la necessitat de gestionar correctament l’alimentació, responsable d’una gran part de la petjada hídrica (el volum d’aigua que consumeix la granja en un any) d’aquestes explotacions. En aquest sentit, Cartanyà advoca per l’alimentació de precisió, sigui per corral, per nau o per individu. “Des del 1990 la petjada hídrica ha disminuït un 30%, però hauríem de rebaixar-la un 10 o un 20% més”.
El tècnic de la UdL ha dit també que les explotacions porcines provoquen un cert rebuig social ja que s’identifiquen amb empreses poc sostenibles, quan en realitat només suposen el 2% de la petjada hídrica, mentre que altres processos (l’aigua que es consumeix als escorxadors i sobretot per a l’alimentació. És a dir, l’aigua de regadiu per a la producció de les matèries primeres del pinso) són els que exigeixen més consum d’aigua.
La jornada ha estat organitzada pel Departament de Ciència Animal de la Universitat de Lleida i el Centre d’Estudis Porcins en el marc del Pla Anual de Transferència Tecnològica del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
