Ofereix orientació i assessorament sobre possibilitats acadèmiques i laborals
FormaOcupa funcionarà de 9.30 a 14.00 i de 16.00 a 19.00 h amb centenars d’ofertes laborals aportades per les empreses, l’IMO i el SOC
La 17a edició de FormaOcupa (Saló de Formació i Ocupació de Lleida) obrirà demà les portes a La Llotja de Lleida amb centenars d’ofertes laborals aportades per les empreses presents, per l’Institut Municipal d’Ocupació i pel Servei d’Ocupació de Catalunya. A banda d’aquestes ofertes laborals directes, els visitants podran rebre orientació i assessorament sobre possibilitats acadèmiques i laborals, sobre l’emprenedoria i sobre la formació contínua. FormaOcupa comptarà amb 78 entitats i empreses relacionades amb quest àmbit. Els joves i adults interessats en les ofertes laborals que es presenten al saló poden inscriure’s i demanar cita gratuïtament al web www.formaocupa.com. L’horari del certamen anirà de 9.30 a 14.00 i de 16.00 a 19.00 h.
L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, presidirà demà dijous una visita institucional al Saló de Formació i Ocupació de Lleida a partir de les 10.15 h.
IMO: els principals àmbits que generen oferta laboral
Segons els responsables l’Institut Municipal d’Ocupació (IMO), els principals àmbits que generen oferta laboral són els serveis d’administració i oficines, seguit del dels titulats en àrees socials (diplomats i llicenciats en general), com ara psicòlegs, psicopedagogs, treballadors socials, educadors socials o mestres per a adults, entre altres; l’àmbit del servei a la comunitat i a les persones (residències, hospitals, colònies); el sector del muntatge, instal·lacions, manteniment i reparacions (auxiliars de mecànic, mecànics, soldadors), des de titulats de FP1 a enginyers en general (agrícoles, de la construcció…); el sector de l’hostaleria i turisme i el sector de la construcció (edificació i obres públiques).aquests últims de molt difícil cobertura.
Quant a les ocupacions mes sol·licitades per les persones donades d’alta al Servei d’Integració Laboral de l’IMO, es constata la demanda de feines relacionades amb la gestió administrativa, serveis de neteja, tècnics socials (educació i integració social), mosso/a de magatzem i àmbit de l’atenció sociosanitària (auxiliar de geriatria, auxiliar d’infermeria), sobretot per a residències geriàtriques.
L’any 2023 l’IMO va atendre 2.603 persones (en situació d’atur o que volen millorar la situació laboral) i va gestionar 987 ofertes d’empreses.
Generalitat de Catalunya: adaptar la FP al mercat laboral
La Generalitat vol adaptar la FP al mercat laboral i intentar frenar l’augment de vacants, que s’han incrementat en un 60% des del curs 2019/20, l’any de la pandèmia. L’executiu català ha decidit reorganitzar el mapa d’ofertes de FP i engegar una estratègia de tres potes: crear places en formacions que tenen èxit, fomentar cursos que tenen moltes vacants i no incrementar-ne d’altres . En concret, el Govern augmentarà les places dels cursos d’informàtica, de química, de sanitat i atenció a les persones i de transport i manteniment de vehicles i fomentarà que els estudiants s’hi apuntin per aprendre oficis relacionats amb la construcció, la indústria del metall i l’energia verda i el medi ambient, com ara electricistes o soldadors, que, tot i tenir sortida professional, tenen moltes vacants.
A més d’incrementar places d’algunes formacions professionals i incentivar els alumnes a apuntar-se en aquelles on actualment hi ha moltes vacants, la tercera branca de l’estratègia de la Generalitat és “estabilitzar l’oferta” d’un seguit de formacions professionals, és a dir, intentar reduir nombre d’ofertes d’alguns àmbits per equilibrar el mercat. En concret, l’executiu català considera que no és una prioritat que creixin els cursos en formacions d’imatge i so, arts gràfiques, tèxtil i confecció de pell, arts i artesanies, sector agrari, imatge personal i activitats físiques, és a dir, tots els cursos relacionats amb l’esport i administració d’empreses.
Ocupacions demandades i persones contractades per família professional
Segons l’Informe general de Prospecció de necessitats de formació i qualificació professionals 2023-2026 de la Generalitat de Catalunya, publicat aquest any, les principals ocupacions ofertes en línia el 2022, per famílies professionals, corresponen a Comerç i màrqueting (el 31,8% del total); Hostaleria i turisme (el 13,0%); Administració i gestió (el 12,6%); Instal·lació i manteniment (el 6,9%); Transport i manteniment de vehicles (el 5,7%); Informàtica i comunicacions (el 5,0%); Electricitat i electrònica (el 4,1%); Sanitat (el 4,1%); Fabricació mecànica (el 3,0%); Serveis socioculturals i a la comunitat (el 2,5%) i Edificació i obra civil (el 2,2%). En total, parlem de 163.404 ofertes.
Les persones contractades a Catalunya entre abril de 2022 i març de 2023, per família professional, van fer Hostaleria i turisme (el 25,1% del total); Comerç i màrqueting (el 17,9%); Administració i gestió (el 9,0%); Transport i manteniment de vehicles (el 8,1%); Serveis socioculturals i a la comunitat (el 5,6%); Edificació i obra civil (el 4,8%); Agrària (el 4,8%); Activitats físiques i esportives (el 4,8%) i Sanitat (el 4,6%). En total, van ser 1.398.748 persones contractades.
Les ocupacions amb millors resultats de contractació a Catalunya (2023) són les de teleoperadors; oficials, operaris i artesans d’altres oficis; empleats en logística i transport; repartidors, persones encàrrecs i missatgers, a peu; reposadors; operadors de màquines d’embalatge i etiquetatge; peons de construcció edificis; altres operadors d’instal·lacions i màquines fixes; operadors de plantes industrials químiques; conserges edificis; altres tècnics de suport a activitats culturals i artístiques; tècnics d’operacions de sistemes informàtics; tècnics d’assistència a usuari TIC; instal·ladors i reparadors línies elèctriques; caps i oficials; altres tècnics de ciències físiques, químiques i enginyeria; tècnics de qualitat físiques, químiques i enginyeries; tècnics i analistes laboratori de química industrial; altres tècnics sanitaris; professionals de suport als serveis jurídics; tècnics de laboratori de diagnosi clínica; altres tècnics sanitaris; auxiliars d’infermeria d’atenció primària; tècnics auxiliars farmàcia; recollidors residus urbans, tècnics educadors d’educació especial; professionals de treball i educació social; professionals de suport de treball i educació social; treballadors que tenen cura persones a domicili, i conductors motocicletes i ciclomotors.
Del curs 2019-20 al curs 2022-23 oferta de places de FP a Catalunya ha passat de 31.340 a 40.399 en els cursos de formació de Grau Mig i de 28.442 a 33.087 en els de Grau Superior. En total, han passat de 59.782 a 73.486 places, amb un increment del 22,9%. El 81,8% del total de places són del sector públic.
Estudi de la COELL: estigma social dels oficis
D’altra banda, cal recordar que l’estudi que va dur a terme la Confederació d’Organitzacions Empresarials de Lleida (COELL) va revelar que el 80% dels prop de 300 joves de 4t d’ESO enquestats de diferents instituts del territori no pensava treballar en cap dels sectors productius objecte de l’anàlisi (electricitat i electrònica, fabricació mecànica, fusta i moble, i sector agrari), en un moment què el 91% de les empreses de la demarcació tenien dificultats per cobrir llocs de treball amb perfils qualificats.
Quant a les preferències laborals, el 15,5% es decantava per ciències de la salut i socials; el 14,1% per professions liberals, enginyers; el 8,4% per administracions i economia; el 7,5% per ensenyament; el 6,1% per art i disseny; el 4,8% per esports; i només el 4,8% per oficis (mecànics) i el 3% pel camp electrònic.
L’informe palesava que 61,2% dels enquestats declarava no tenir informació suficient sobre els sectors esmentats, mentre que el 38,8% sí que en tenia coneixement, tot i que el 58,1% dels joves enquestats sabien que els sectors esmentats suposaven una oportunitat per entrar en el mercat de treball.
D’altra banda, un 53,5% sabia que un especialista pot tenir un sou superior al salari mitjà, enfront al 46,4% que ho desconeixia. Finalment, un 61,5% dels estudiants enquestats es mostrava predisposat a conèixer més a fons els sectors de l’edificació i obra civil; electricitat i electrònica, fabricació mecànica, fusta i moble i sector agrari, mentre que un 38,4% no mostrava interès per saber-ne més.
L’estudi de la COELL indicava que la manca de vocació, l’estigma social que pateixen els oficis i el desprestigi dels estudis relacionats amb els sectors productius són els principals motius pels quals els joves no es plantegen un futur laboral relacionat amb els oficis.