Category Archives: Notícies

Oriol Oró afirma que les empreses del sector “han mostrat els seu suport al saló com a important plataforma comercial i de promoció dels seus productes i serveis”

La 67a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 36a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola) han tancat avui les portes amb un balanç molt positiu per part d’organitzadors, expositors i visitants, segons ha afirmat Oriol Oró, director general de Fira de Lleida, tant pel volum de negoci registrat com per “haver pogut reprendre l’activitat firal presencial després de molts mesos de prohibició”.

Oró ha remarcat també que l’èxit del saló es déu en bona part a les empreses del sector, les quals “han mostrat els seu suport a la Fira de Sant Miquel com a important plataforma comercial i de promoció dels seus productes i serveis”, afirmació que ve avalada pels 290 expositors presents i per l’ocupació del 100% de l’espai expositiu disponible. Igualment, ha defensat el paper de la fira com a motor de l’economia del territori, incidint en el gran impacte econòmic que té sobre sectors com els proveïdors firals, hoteleria i restauració, comerç i transport, entre altres.

Oró també s’ha referit a la satisfacció generalitzada per part d’expositors i visitants per reprendre presencialment l’activitat comercial, amb una assistència “massiva” de públic, unes 100.000 persones, tot i que s’ha registrat un lleuger descens respecte a l’edició del 2019. Aquesta disminució està motivada pel fet que enguany la fira no ha coincidit amb el dia de Sant Miquel –el que representa un dia festiu de fira menys—, per la climatologia del diumenge a la tarda i per l’escassa presència de persones de la franja de major edat, possiblement per l’efecte psicològic provocat per la pandèmia.

El director general de Fira de Lleida ha asseverat que els visitants professionals han estat fidels a la fira, amb la qual cosa el nombre operacions i contactes registrats enguany s’ha mantingut en la línia d’anteriors edicions. Oró ha incidit també en que el control sanitari del recinte a través d’un sistema d’Intel·ligència Artificial ha funcionat perfectament, sense cap incidència, i que “la fira s’ha desenvolupat amb tota normalitat i civisme”.

L’Estat defensa un “territori més verd, més digital i més just”.
Gabriel Castañares, director general de Polítiques Palanca per al Compliment de l’Agenda 2030 del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, i persona responsable de cloure la fira, ha considerat “un bon senyal” les altes dades de participació i d’ocupació de superfície de la Fira de Sant Miquel i ha mostrat la predisposició del Govern de l’Estat en donar suport al sector primari, que és fonamental. En aquest sentit, ha destacat la nova Llei de la Cadena Alimentària, que promou la sostenibilitat i prohibeix la venda a pèrdues, de manera que “protegeix les baules més dèbils del sector”. També ha fet referència a la innovació tecnològica, a la cura del medi ambient i a la protecció de l’aigua i de la biodiversitat com a eixos principals de les polítiques estatals i, en definitiva, ha expressat que l’objectiu és que el 2030 “el territori sigui més verd, més digital i més just”.

De la seva banda, l’alcalde de Lleida i president de la Fundació Fira de Lleida, Miquel Pueyo, ha afirmat que la Fira de Sant Miquel ha estat tot un “èxit”, sobretot perquè ha demostrat “que la gent tenia moltes ganes de fira”, la qual cosa és un símptoma inequívoc de que s’està superant de la pandèmia. També ha insistit en què el segle XXI serà, sens dubte, el de les ciutats que com Lleida “avancin en sostenibilitat, proximitat, empatia i solidaritat”.

En aquest sentit, el paer en cap ha fet esment de l’Horta de Lleida, que durant la pandèmia ha estat “un espai de salut i d’equilibri psicològic”. Una vegada més, ha insistit en què Lleida vol ser un gran “hub” AgroBioTec del Sud d’Europa. Per tal d’assolir-ho, ja s’estan promovent accions com ara l’organització del Fòrum per a l’impuls de la transformació digital en el sector Agroalimentari-Datagri 2021; o la signatura del conveni de col·laboració amb Vic destinat a organitzar l’any 2022 un Congrés-Fira de Bioeconomia Innovació i Tecnologia, o el V Congrés Nacional d’Enginyes Agrònoms, que se celebrarà el proper any a Lleida. Pueyo ha volgut, a més, fer referència al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Gardeny, on participa la Universitat de Lleida (UdL), una institució molt important pel que fa a la innovació tecnològica.

En el seu torn, el president de la Cambra de Comerç, Jaume Saltó, ha afirmat que l’ocupació de tot l’espai de la Fira de Sant Miquel demostra que “la fira es queda petita” i ha destacat l’aposta decidida dels expositors per les noves tecnologies, que ha xifrat en un augment del 20% en aquesta darrera edició, a més de recordar la novetat d’enguany de l’Espai 5G. Sobre aquesta edició de la fira ha comentat que ha hagut menys visitants, però que s’ha mantingut la presència dels professionals, de manera que s’han fet molts contractes.

Abans, Jordi Latorre, vicepresident de la Diputació, ha destacat la tasca de la pagesia, que moltes vegades es tracta de manera injusta en qüestions com ara la immigració i, per contra, ha agraït al sector primari la producció dels aliments i el tenir cura del territori, dos tasques essencials. En clau reivindicativa, ha demanat al representant del Govern estatal que es prenguin mesures per canviar les franquícies de les companyies asseguradores, que sovint no cobreixen com correspondria els danys que pateixen els pagesos per tempestes o calamarses.

Per últim, el subdelegat del Govern de la Generalitat, Bernat Solé, ha felicitat al sector primari per la seva vitalitat i per “no afluixar durant la pandèmia” i ha fet referència als reptes impulsats per la Generalitat, com el Pacte Nacional de l’Alimentació o el Pla Anual de Transferència Tecnològica.

Sant Miquel i Eurofruit, innovació i transferència de coneixements
A nivell d’innovació i transferència de coneixement, un dels àmbits que més s’ha potenciat en aquesta edició, cal remarcar l’increment quantitatiu i qualitatiu de les obres i maquines presentades, respectivament, als Premi del Llibre Agrari i de l’Article Agrari, i al Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària. El primer ha registrat 38 llibres i articles, i el segon 15 equips, el que suposa un increment del 20%.

Pel que fa a la internacionalització, Fira de Lleida segueix apostant per aquest àmbit, amb accions de com la Missió AgroTech —digital, degut al context de pandèmia—, organitzada per Acció amb la participació de 25 empreses i 10 països (Costa Rica, Etiòpia, Ghana, Kènia, el Marroc, Perú, República Dominicana, Sudàfrica, Turquia i Xile).

En el capítol de la digitalització del sector agrari, cal dir que hi ha hagut una ampli ventall de xerrades, presentacions i demostracions per part d’institucions, empreses i entitats agràries. Destaca com a novetat l’espai multifuncional 5G Ponent, dedicat a la divulgació de coneixement i a la presentació de projectes per part dels principals centres de recerca del país, així com a la presentació de productes i serveis que ja incorporen aquestes noves tecnologies, i que ha comptat amb la presència de startups del sector. En aquesta línia també cal referir-se a l’espai de jornades i a les presentacions del projecte Inno4Agro de l’Ajuntament, o del Fòrum Datagri, que tindrà lloc aquest novembre.

De cara a l’edició del 2022, la fira ha acollit la presentació del Congrés BIT’22 (Bioeconomia, Innovació i tecnologia), que tindrà lloc a Vic i Lleida en dates que coincidiran amb el Mercat del Ram de Vic i la Fira de Sant Miquel de Lleida), així com la presentació del Congrés de l’Associació Nacional d’Enginyers Agrònoms, a celebrar la tardor de l’any vinent.

Contempla 65 actuacions de rehabilitació d’espais naturals i patrimonials a 74 municipis de les comarques de les Garrigues, el Pla d’Urgell, el Segrià i l’Urgell, amb una partida global de 3,8 milions

El Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida ha executat ja un 72% de les 65 actuacions de rehabilitació contemplades a Ponent Actiu, un ambiciós projecte destinat a consolidar un model de turisme sostenible i competitiu a les Terres de Lleida. El projecte, que té una partida global de 3.836.000 euros, es desenvoluparà durant el període 2018-2022 en 74 municipis de les comarques de les Garrigues, el Pla d’Urgell, el Segrià i l’Urgell. Aquestes dades han estat aportades avui diumenge per Joan Torrent, tècnic de Promoció Econòmica del Patronat, durant la presentació “Ponent Actiu: Posada en valor del Patrimoni cultural i natural de Ponent” feta en el marc de la Fira de Sant Miquel i Eurofruit.

El projecte Ponent Actiu pretén recuperar, condicionar i dignificar espais naturals i fluvials d’interès de les comarques citades, com també espais urbans amb un valor patrimonial. L’objectiu és poder consolidar com a destinacions turístiques els diferents emplaçaments elegits a partir de la posada en valor del seu patrimoni natural i cultural i mitjançant un model de gestió unificat, que permeti la creació de nous productes turístics sostenibles.

Amb el projecte Ponent Actiu es vol promoure la diversificació de l’oferta turística, desenvolupar la innovació en el sector, millorar les competències professionals, fomentar la prolongació de la temporada turística i consolidar la base de coneixements socioeconòmics del turisme.

Els nous productes culturals i turístics estan agrupats en dos grans eixos vertebradors: els espais naturals, on destaquen els de l’aiguabarreig Segre-Cinca, l’Estany d’Ivars i Vila-sana, Mas Melons-Alfés, els Secans del Segrià-Utxesa, la Serra i els Tossals de Torregrossa i la Serra d’Almenara-Bellmunt; i els relacionats amb el patrimoni cultural, com ara el riu Set, el riu Corb, el Baix Segre o la Vall de Vinaixa.

Entre els projectes que s’estan executant en aquests moments destaca la rehabilitació del Molí fariner del Valls de Ciutadilla (l’Urgell) i la creació de la museografia del Centre d’Interpretació de l’Estany d’Ivars i Vila-sana (el Pla d’Urgell). A més, en breu s’iniciarà la millora de les àrees recreatives d’aquest estany i es comprarà una finca per crear-hi un aparcament dissuasiu, i ja a les Garrigues es començarà a condicionar el Molí de l’Ambó d’Arbeca i una ruta cicloturística al voltant del poble.

El projecte també contempla 8 rutes turístiques, ja acabades i senyalitzades, que recorren els espais rehabilitats i que estan repartides –i algunes d’elles compartides– pel Segrià, les Garrigues, el Pla d’Urgell i l’Urgell. Les rutes són la de l’embassament d’Utxesa, l’aiguabarreig Segre-Cinca, la Vall del riu Corb, la Vall de Vinaixa, la Vall del riu Set, de la Serra-Tossals de Torregrossa, de l’Estany d’Ivars i Vila-sana i d’Agramunt-Castellserà.

Tota la informació (descripció, dificultat, durada, punts d’interès etc.) sobre els itineraris es pot consultar al web i al perfil de youtube del Patronat de Turisme de la Diputació. Igualment, el web conté un apartat de vistes virtuals amb gravacions amb una càmera de 360º que permet veure els elements patrimonials per dins i els espais naturals per fora.

D’altra banda, i dins del mateix programa, el Patronat de Promoció Econòmica desenvoluparà l’any vinent, juntament amb els grups d’acció local Leader, 3 accions destinades a promoure el cicloturisme, a posar en valor el patrimoni de pedra seca i a col·laborar amb els emprenedors i empreses que desenvolupin productes turístics de lleure i natura.

El projecte també contempla programes escolars d’educació i sensibilització mediambiental que es desenvoluparà als centres i sobre el terreny.

El pressupost està cobert en un 50% per fons FEDER, mentre que la Diputació de Lleida aporta un 25% i els ajuntaments implicats —que també participen en el disseny de les actuacions— el 25% restant.

En la línia de valoritzar el patrimoni natural, cultural i arquitectònic de les comarques de Lleida, el Patronat de Promoció Econòmica també executa altres projectes en aquest període com el “Camí de Sant Jaume: xarxa pel patrimoni” i “Paisatges de Ponent”.

El Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació duu a terme 131 actuacions en 69 municipis de les comarques de les Garrigues, el Pla d’Urgell, l’Urgell, el Segrià i la Noguera

El Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida ha presentat avui en el marc de la Fira de Sant Miquel i Eurofruit el projecte “Paisatges de Ponent: Rutes senderistes i Patrimoni pel Pla de Lleida”, tot un seguit de 131 actuacions en 69 municipis de Lleida mitjançant un model de gestió unificat que permeti la creació de nous productes turístics sostenibles al territori i la recuperació i posada en valor del patrimoni cultural i natural.

Aquest projecte de dinamització territorial, que implica les comarques de les Garrigues, el Pla d’Urgell, el Segrià, l’Urgell i la Noguera, està promogut per la Diputació de Lleida, els Consells Comarcals i els Ajuntaments corresponents. El seu finançament supera els 4,7 milions d’euros, que aporten les diferents administracions implicades, i compta amb la col·laboració dels fons europeus FEDER.

Francesc Altès, tècnic de Promoció Econòmica de la Diputació, ha explicat que els àmbits temàtics desenvolupats són Canals d’Urgell, Paisatges de l’Oli, Paisatges de l’Aigua, Segrià Sec i Noguera Baixa, els quals estan en diferents etapes de desenvolupament. “Es tracta de tirar endavant recursos per poder gaudir millor de les nostres contrades”, va explicar Altès, que va afegir que aquesta iniciativa dóna continuïtat al projecte Ponent Actiu.

Les accions previstes al territori són molt diverses i adequades a cada municipi: rehabilitacions d’edificis amb valor patrimonial, museïtzacions, recuperacions d’indrets d’interès, plantació d’arbrat i una bona part, que suposa més d’un milió d’euros d’inversió, es destina a la senyalització de diferents rutes per fer, preferentment, a peu o en bicicleta. Bona part de les rutes es desenvolupen a l’entorn del Canal d’Urgell. L’objectiu de les rutes, orientades tant a visitants com a la població local, es posar en valor aquests antics camins, que fan més de 500 quilòmetres de recorregut, i el seu entorn paisatgístic i patrimonial.

Durant la presentació del projecte “Paisatges de Ponent: Rutes senderistes i Patrimoni pel Pla de Lleida” a l’estand de la Diputació de Lleida de la Fira de Lleida, es va donar detall de l’estat de cada una de les 131 intervencions. Algunes ja estan finalitzades i la resta estan en període de projecte, contractació o execució. També es va informar que aviat es desenvoluparà el gruix de les intervencions en la senyalització de les diferents rutes.

El Patronat de Promoció Econòmica condiciona 800 km de senders tradicionals a set comarques de muntanya per promocionar el patrimoni paisatgístic entre veïns i visitants

El Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida ha presentat avui en el marc de la Fira de Sant Miquel i Eurofruit “Camins Tradicionals del Pirineu”, un projecte consistent a connectar les capitals de les comarques de  l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, el Solsonès i la Val d’Aran a través de senders tradicionals recuperats. L’objectiu de la iniciativa, orientada tant a visitants com a la població local, es posar en valor aquests antics camins i el seu entorn paisatgístic i patrimonial.

Manel Martínez, tècnic de Promoció Econòmica de la Diputació, ha explicat que el projecte “Camins Tradicionals del Pirineu. Recuperació dels camins com a dinamitzador econòmic i ambiental” contempla el condicionament de la xarxa principal de camins, però també l’arranjament d’infraestructures relacionades amb aquesta xarxa principal (un conjunt de camins secundaris) i actuacions de promoció de la xarxa.

A banda del treball de recuperació dels camins, algunes comarques desenvoluparan projectes complementaris com la construcció de miradors o la creació de rutes de BTT. Excepcionalment, a més de les comarques participa en el projecte el municipi de Pallerols, que condicionarà un alberg per a senderistes.

La xarxa té una extensió de 800 km i posarà en valor els recursos naturals i patrimonials del territori, afavorint el desenvolupament econòmic de les petites poblacions. La promoció de la xarxa de camins es farà a través de diversos instruments, com un web o una app específiques.

Martínez ha dit que en aquests moments s’estan redactant els projectes concrets —5 en total— sobre les actuacions concretes que s’han de fer (senyalització, passarel·les, baranes, etc.), els quals s’executaran en el decurs de l’any 2022.

El projecte “Camins tradicionals dels Pirineus” té un pressupost de quasi 2.100.000 euros, finançats  en un 50% per fons FEDER, en un 25% per la Diputació de Lleida i en un 25% pels consells comarcals de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, el Solsonès i la Val d’Aran.

La Jornada sobre “Gestió de l’impacte ambiental en granges de porcí intensiu” ha analitzat com estalviar costos i assolir una major eficiència energètica

“Els principals factors d’estalvi energètic en una explotació porcina s’aconsegueixen per mitjà d’un disseny intel·ligent de la granja (orientació, materials de construcció, aïllament), de l’elecció d’uns equips eficients (motors, etc.), del fet de dimensionar amb precisió la potència d’aquests equips a les necessitats reals de la granja i, pel que fa als costos, de l’adaptació de certs processos de la gestió de la granja —com el moment de l’alimentació o la neteja— als períodes del dia en que el cost de l’energia és més econòmica”, segons ha explicat Gerardo Blanco, membre del Centre d’Estudis Porcins i professor del Departament de Ciència Animal de la UdL, en el decurs de la Jornada sobre “Gestió de l’impacte ambiental en granges de porcí intensiu” celebrat aquest dissabte en el marc de la Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit.

Blanco, qui en el marc de la jornada ha parlat de la gestió de l’energia a les explotacions de porquí, ha dit que “Catalunya té un sector porcí molt productiu, però té el repte de ser més sostenible i cal rebaixar l’impacte ambiental de les granges”. Blanco considera que “tenim molta feina pendent a fer per reduir el consum de recursos i per ser menys contaminants”, tot i que també reconeix que “hi ha un rebuig social respecte a aquest sector desproporcionat, segurament per desconeixement de la realitat”.

El professor de la UdL ha remarcat que cal abaratir la gestió energètica de les granges de porcí, que afecta àmbits com la ventilació, la calefacció, l’alimentació o la il·luminació. “És un aspecte força essencial”, i avisa que moltes explotacions “fan un mal ús d’aquesta consum energètic, que suposa un 2,5% del cost total de l’explotació i el 10% dels costos no relacionats amb l’alimentació”.

Blanco ha explicat que es pot reduir l’estalvi energètic negociant un contracte intel·ligent amb la companyia subministradora, evitant un excés de consum respecte a la potència contractada (que penalitza molt la factura) o recorrent a l’autoconsum, amb grups electrògens —poc eficients—, instal·lacions fotovoltaiques o instal·lacions eòliques (que només funcionen bé en cotes altes), amb la possibilitat afegida de vendre l’excedent.

El ponent ha remarcat que la calefacció pot suposar el 70% del total del consum energètic de la granja. Actualment, l’energia tèrmica necessària a les maternitats, granges d’engreix, etc., s’obté majoritàriament a través de l’energia elèctrica (mantes elèctriques), un recurs que avui dia ha esdevingut molt car, a través de la hidrotèrmica obtinguda amb biomassa (mantes tèrmiques) o a través de canons de calor, que tenen un consum molt elevat.

Alternatives energètiques
El ponent ha proposat com alternatives l’energia geotèrmica (subterrània), la solar tèrmica (que pot proporcionar fins a un 35 o 37% d’estalvi energètic) o, com a novetat, la puritèrmia, és a dir, l’obtenció de la calor a través d’un sistema instal·lat en una bassa de purins (amb estalvis energètics de fins al 50 o 60%).

Blanco ha afirmat que aspectes com l’orientació de la granja són bàsics, i que una granja orientada al sud pot aprofitar un 47% de l’energia solar que rep, enfront del 28% d’una orientada al nord. També ha destacat que una placa fotovoltaica aprofita entre un 23 i un 24% de l’energia solar, mentre que els panells solars tèrmics de tubs buits poden assolir el 70%.

Blanco s’ha referit també a l’estudi del centre d’Estudis Porcins entre 60 granges de porc de tot l’Estat que no consumeixen electricitat per a la calefacció (la majoria de Lleida i Osca), en el qual s’ha calculat el cost mig energètic anual per plaça en les granges de 3 fases (cicle tancat) és de 176 kilowatts, mentre que a les granges de fase 1 i 2 és de 131, 6 kilowatts, a les granges de fase 1 és de 130,43 kilowatts i a les granges de fase 2 és de només 7,27 kilowatts. La fase 1 correspon a reproductores amb garrins fins al deslletament; la fase 2 a garrins des del deslletament fins als 20 kg de pes; la fase 3 a porcs des dels 20 kg fins al pes de sacrifici; les fases 1 i 2 a truges reproductores i garrins fins als 20 kg de pes, i les fases 1, 2 i 3 al cicle tancat (totes les fases).

Les dejeccions, el gran repte ambiental del sector porcí
Pel que fa a la gestió de dejeccions, Blanco ha destacat que són el gran repte ambiental del sector porcí i que, dins del projecte PECT Porcí Tecnològic que desenvolupa el Centre d’Estudis Porcins a Torrelameu, s’està construint un parc tecnològic de tractament de purins en el qual es farà el seguiment de 3 o 4 tractaments innovadors i estarà accessible per a la seva visita a tot aquell que estigui interessat. El contacte del centre està a la pàgina web www.elcep.net

“Caldria rebaixar un 10 o un 20% més a petjada hídrica de les granges”
De la seva banda, Joan Cartanyà, dels Grup de Gestió Porcina de la UdL, qui ha parlat de la gestió de l’aigua i l’alimentació en les granges porcines, ha incidit en la importància de controlar la pressió i el cabal i la pressió de l’aigua, i també en la necessitat de gestionar correctament l’alimentació, responsable d’una gran part de la petjada hídrica (el volum d’aigua que consumeix la granja en un any) d’aquestes explotacions. En aquest sentit, Cartanyà advoca per l’alimentació de precisió, sigui per corral, per nau o per individu. “Des del 1990 la petjada hídrica ha disminuït un 30%, però hauríem de rebaixar-la un 10 o un 20% més”.

El tècnic de la UdL ha dit també que les explotacions porcines provoquen un cert rebuig social ja que s’identifiquen amb empreses poc sostenibles, quan en realitat només suposen el 2% de la petjada hídrica, mentre que altres processos (l’aigua que es consumeix als escorxadors i sobretot per a l’alimentació. És a dir, l’aigua de regadiu per a la producció de les matèries primeres del pinso) són els que exigeixen més consum d’aigua.

La jornada ha estat organitzada pel Departament de Ciència Animal de la Universitat de Lleida i el Centre d’Estudis Porcins en el marc del Pla Anual de Transferència Tecnològica del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

El sindicat JARC organitza una jornada a la 67a Fira Agrària de Sant Miquel

El Saló Segrià del Pavelló 1 de Fira de Lleida ha acollit avui la jornada “Olivera i fruita seca: ajuts de la nova PAC i màxim aprofitament dels recursos naturals”, on s’han explicat els beneficis de la tècnica anomenada Keyline per l’aprofitament de l’aigua de pluja i per evitar l’erosió dels camps de secà. La jornada, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat i pel sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), s’ha dut a terme en el marc de la 67a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 36a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola).

La ponència sobre la tècnica Keyline ha anat a càrrec de l’oleïcultor i enginyer agrònom Ivan Caelles, el qual ha explicat als nombrosos assistents a la jornada la seva experiència en camps d’oliveres de la Vall de Barcedana, a la comarca lleidatana del Pallars Jussà. Caelles ha informat que aquesta tècnica, creada fa un segle per l’agricultor i enginyer australià P. A. Yeomans, és especialment interessant per als cultius de secà en terrenys amb una orografia en pendent d’entre un 4 i un 8% de desnivell.

Bàsicament, es tracta d’analitzar l’orografia del terreny gràcies a la tecnologia dels satèl·lits i dels aparells amb làser per tal d’habilitar unes línies clau als camps que facin que l’aigua de pluja circuli per elles i regui el terreny de manera homogènia. Així s’eviten els regatells que erosionen el terra i que desaprofiten l’aigua en zones de poca pluviometria, cada vegada més afectades pel canvi climàtic.

Caelles va animar els productors a aplicar aquest sistema, que considera senzill i força rendible. Segons ell, és molt indicat en plantacions d’oliveres, ametllers i de festuc, però també en cultius extensius de cereal. De fet, ha afegit que la tècnica fins i tot ofereix avantatges en cultius amb regadiu, optimitzant la funcionalitat del subministrament pels tubs de plàstic.

Per altra banda, a la jornada també s’ha informat sobre les noves ajudes europees de la PAC, que es preveuen implementar el 2023. Al respecte, Jordi Vidal, secretari tècnic de JARC, s’ha mostrar crític sobre la futura normativa perquè, de fet, va en contra de la idea inicial de fer-les cada vegada més senzilles. “Sempre ens han dit que ho volen fer més fàcil, però cada vegada és més complex”, ha afirmat.

Bàsicament, Vidal ha explicat que a partir del 2023 la PAC canvia el seu model i beneficiarà els agricultors afiliats a la Seguretat Social com autònoms o aquelles persones que demostrin que més del 25% dels seus ingressos totals provenen de l’activitat agrària. També ha dit que es preveu que els nous ajuts siguin d’un mínim de 300 euros i d’un màxim de 100.000, a la vegada que troba a faltar que els controls arribin a tothom.

L’objectiu del joc és que infants i joves tinguin interès per “fer de pagès”

Un videojoc sobre l’Horta de Lleida creat al laboratori del Parc Científic i Tecnològic de Gardeny ha estat presentat avui públicament a l’estand de l’Ajuntament de Lleida, en el decurs de la 67a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 36a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola). La Fira de Sant Miquel ha acollit avui el Dia de l’Horta amb diferents iniciatives, i una d’elles ha estat la presentació del videojoc, que permet als infants i al jovent simular que fan de pagès a l’Horta de Lleida. La presentació ha estat presidida per l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, que fins i tot ha fet una petita demostració amb el videojoc de l’Horta.

L’objectiu de la iniciativa és, per una banda, promocionar l’Horta de Lleida, un peculiar espai agrícola intensiu i de regadiu que envolta la ciutat, a la vegada que es vol apropar les activitats agropecuàries als més joves. “Vam pensar que una bona manera de fer-ho era a través d’un videojoc”, ha explicat Andreu Ibáñez, fundador de Lleida Drone, que ha liderat la proposta. Aquest joc virtual, que es podrà descarregar gratuïtament a partir de gener del proper any, permet els participants fer de pagès: conrear, portar el tractor, collir fruita i tot tipus de tasques agrícoles i ramaderes.

Ibáñez afegeix que la primera versió del videojoc està localitzada a la partida de Sot de Fontanet, però en el futur es podrà fer de les diferents contrades de l’Horta de Lleida. “Aquest és un projecte a mig i llarg termini, que es podrà actualitzar cada cert temps”, ha dit. El joc, que reprodueix virtualment els diferents indrets del territori, com ara les torres, les granges i els camps, té una finalitat totalment pedagògica i didàctica. “Evidentment, hem fugit dels elements violents que acostumen a tenir els videojocs. Aquí no es tracta de matar ningú, sinó que senzillament es fa de pagès, que pot ser força divertit”, segons Ibáñez.

En acabar la presentació del videojoc, els assistents han pogut gaudir de diferents productes innovadors de l’Horta de Lleida, i a la tarda s’han lliurat els nous diplomes amb el segell de la Marca Horta a diferents agricultors i empreses. També s’han presentat diversos projectes d’emprenedoria relacionats amb l’Horta de Lleida, un territori que està en procés de renovació de la seva activitat agropecuària tradicional.

Sant Miquel a la presentació de noves propostes tecnològiques

El gran repte de la robòtica agrícola és avançar en la multifuncionalitat dels enginys, la qual cosa és d’una complexitat enorme, segons ha explicat avui el promotor de Robòtica de l’Eurecat, Centre Tecnològic de Catalunya, Jesús Pablo, durant la seva presentació de la jornada “Automatització d’operacions de robots mòbils en entorns agrícoles (projectes Robs4Crops, Scorpion i agROBOfood)”, que ha acollit l’Àgora Tecnològica de l’Àrea 5G de Ponent, “LleidaON” de la 67a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 36a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola).

Tot i que la tecnologia aplicada a l’agricultura s’ha desenvolupat força els darrers anys, el gran problema dels robots és que, per ara, només fan una tasca concreta, però no són pas multifuncionals, segons Pablo que, no obstant, ha animat tothom a presentar idees i projectes tecnològics que es puguin desenvolupar amb finançament europeu i amb la col·laboració d’empreses. Precisament, l’Eurecat, que és un centre proveïdor de tecnologia innovadora a les empreses per tal de donar resposta a les seves necessitats d’innovació, ofereix assessorament i gestió de les iniciatives, en aquest cas robòtiques, que tinguin interès. “És el moment de fer recerca i, si tenim bones idees, cal plantejar-les”, segons Jesús Pablo.

De fet, Pablo va comentar que ja hi ha moltes i bones propostes, però sovint manca el finançament perquè tirin endavant, en la qual cosa també pot assessorar l’Eurecat, una entitat amb presència en molts països. El ponent també va destacar la importància de la promoció i de la creació de finques experimentals i, evidentment, del foment de l’entorn digital per facilitar la innovació i l’aplicació de nova tecnologia, com ara el 5G.

La Fira de Sant Miquel compta enguany al Pavelló 4 amb un estand de l’Àrea 5G de Ponent “Lleida ON”, el qual funciona com una àgora tecnològica amb un atapeït programa d’activitats. La iniciativa  compta amb el suport del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat i es duu a terme dins de l’Estratègia 5G de Catalunya, amb la col·laboració del Mobile World Capital Barcelona, Fundació i2CAT, Cambra de Comerç de Lleida, Diputació de Lleida, la Paeria de Lleida i Telefónica.

Fira de Lleida inaugura al Pavelló 4 una exposició per commemorar el 50è aniversari del Premi del Llibre Agrari, guardó convocat en el marc de la Fira de Sant Miquel

La Fira de sant Miquel i Eurofruit han acollit avui la inauguració de l’Exposició “50 Anys de Llibre Agrari”, una mostra amb les portades de totes les obres guanyadores d’aquest guardó convocat des de 1972 en el marc del saló lleidatà, que inclou també fotografies històriques i una pantalla tàctil on es poden consultar cronològicament tots els títols premiats. L’exposició es pot veure fins diumenge a la Fira de Sant Miquel, i posteriorment s’instal·larà de forma itinerant en altres espais.

Santiago Planas, enginyer agrònom i secretari del guardó, ha dit durant l’acte que l’exposició “és un llarg recorregut que reflecteix l’esforç dels autors i dels membres del jurat” per difondre diferents aspectes del món de l’agricultura i la ramaderia, afegint que, malgrat l’avenç dels formats digitals, el llibre segueix essent una eina útil de difusió de coneixements. Planas ha recordat que en algunes edicions s’han presentat fins a 50 llibres, essent el total d’obres registrades en aquestes cinquanta edicions superior al miler.

Planas s’ha referit dos personatges entranyables com són Hermenegild Toll Vilaplana, responsable dels Serveis Tècnics d’Agricultura de la Diputació de Lleida, i Jordi Marimón Sarrà, editor i fundador de Dilagro, els dos impulsors del premi. Igualment, ha fet menció del professor Luis Márquez, jurat durant vàries edicions del premi i guanyador de la del 2012, i a llibres de referència que han obtingut el guardó com Catalans de pèl i ploma. Races domèstiques autòctones de Catalunya. També ha recordat que el naixement del premi coincideix amb els inicis dels estudis superiors agraris a l’ETSEA.

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha comentat que l’escriptor i polític romà Cató el Vell ja va escriure al 160 a.C. un tractat d’agricultura, De Agri Cultura, “en el qual ja es deia que dels agricultors surten els millors homes”, recordant d’aquesta manera la llarga tradició que té literatura agrícola i la importància d’aquest sector econòmic.

També han participat en l’acte, entre altres, Carmen López, presidenta de la Junta del Col·legi de Veterinaris de Lleida; Josep Dadón, president del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya; Domènec Vila; delegat a Lleida del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, i Narciso Pastor, vicerector de la UdL.

Els actes commemoratius
D’altra banda, per commemorar l’efemèride, la Universitat de Lleida ha habilitat una biblio-guia virtual, que esdevindrà permanent, en la qual s’exhibeixen les portades i una petita ressenya de totes les obres premiades en el decurs dels darrers cinquanta anys (https://biblioguies.udl.cat/llibreagrari/). A la biblio-guia s’ha afegit una col·lecció virtual de cartells anunciadors, material gràfic i catàlegs de les anteriors edicions de Sant Miquel, permetent un interessant recorregut històric pel certamen lleidatà.

Guanyadors de l’edició del 2021
Cal recordar que Plagas agrícolas, escrit per Ferran García i Francisco Ferragut i editat per M.V. Phytoma-España ha estat el guanyador de la 50a edició del Premi del Llibre Agrari, mentre que Philaenus spumarius: una nueva estrategia para reducir sus poblaciones, escrit per diversos autors i publicat el febrer de 2021 a la revista tècnica Phytoma España, s’ha endut la 6a edició del Premi de l’Article Tècnic Agrari. Ambdós guardons estan convocats per Fira de Lleida en el marc de la Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit. El Premi del Llibre Agrari està dotat amb 3.000 euros, mentre que el Premi de l’Article Tècnic Agrari, té una dotació de 1.000 euros. El lliurament dels premis es farà en l’acte de cloenda de la Fira de Sant Miquel i Eurofruit.

L’esdeveniment professional, amb un miler de participants, tractarà sobre les solucions al despoblament de les zones rurals

La ciutat de Lleida acollirà el proper any el V Congrés Nacional d’Enginyers Agrònoms, que comptarà amb un miler de participants i que es durà a terme a la Llotja de Lleida entre els dies 26 i 29 de setembre de 2022. Aquest gran esdeveniment s’ha presentat avui en el marc de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 36a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola).

La principal temàtica que s’abordarà en el congrés serà la problemàtica del despoblament de les zones rurals des del punt de vista de les solucions que poden aportar els enginyers agrònoms, incidint també en les polítiques de la Unió Europea sobre la problemàtica i centrant-se en la innovació i en la tecnologia per revertir la situació. Les dates del certamen, del 26 al 29 de setembre, permetran que bona part dels participants, molts de països llatinoamericans i europeus, aprofitin per visitar la propera edició de la Fira de Sant Miquel i d’Eurofruit.

Durant la presentació del congrés, Domènec Vila, delegat del Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Lleida, va aprofitar per alertar de la manca de vocacions en una professió que té molta demanda laboral, que només a Lleida va quantificar en una quinzena de contractes al mes. En aquest sentit, el certamen nacional també pretén fomentar aquesta enginyeria entre el jovent, tal i com va passar en la darrera edició, que es va celebrar fa 3 anys a la ciutat de Còrdova, on van créixer les matriculacions universitàries en aquest sector. En aquest sentit, els organitzadors esperen involucrar els estudiants d’enginyeria agrònoma de la Universitat de Lleida (UdL).

Vila també va destacar les bones condicions de les instal·lacions de la Llotja per acollir aquest gran esdeveniment i va agrair a l’Ajuntament de Lleida tot el seu suport, mentre que Paco Cerdà, tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Turisme de la Paeria, va felicitar-se pel fet de fer coincidir el congrés amb la Fira de Sant Miquel, a la vegada que va recordar que la ciutat de Lleida ofereix una bona oferta de serveis per als participants a fires i congressos, “molts del quals segurament tornen a visitar la ciutat”.

Per últim, Oriol Oró, director general de Fira de Lleida, va destacar les sinergies que faran que la Fira de Sant Miquel i el V Congrés Nacional d’Enginyers Agrònoms es beneficiïn mútuament i va comentar que “es tracta d’una bona oportunitat per potenciar Lleida”, a la vegada que promocionarà una enginyeria “que és una sortida professional molt recomanable pel jovent”.