Fira de Lleida, vuit segles d’història
La tradició firal a la ciutat de Lleida és ben antiga i és documentada ja a l’època medieval i, més concretament, al 23 d’agost de 1232, data en que el rei Jaume I va concedir a la ciutat el privilegi de fer una fira anual de 10 dies de durada a partir del dia de Sant Miquel, al mes de setembre. Cal fer notar que durant l’Edat Mitjana les fires de Lleida tenien ja un caràcter internacional, donat que aplegaven comerciants i mercaders de Tolosa, Montpeller i altres localitats del sud de França.
Privilegi de concessió de la Fira de Sant Miquel
Arxiu Municipal de Lleida [AML], Fons Municipal, pergamí 25.
In Dei nomine sit omnibus manifestum quod Nos Jacobus, Dei gratia, rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone et Urgelli, et dominus Montispesulani. Cum hac presenti carta, per Nos et omnes successores nostros, donamus concedimus et laudamus in perpetuum vobis dilectis et fidelibus nostris Petro de Marimondo, Raimundo Clavelli, Bernardo Gasch, et Jhoanni de Çafont, consulibus, et pro vobis presentibus toti universitati Ylerdensi, presentibus et futuris, undinas sive ferias quas perpetuo annuatim habeatis et celebretis in civitate Ylerdensi, in quocumque loco intus vel extra, quo consules et probi homines magis viderint expedire. Que teneantur et celebrentur semper in festo Sancti Michaelis de septembre, et durent post illud festum continue per dicem dies. Statuentes firmiter quod quilibet hominum undecumque sit veniens ad undinas sive ferias supradictas, sive sit debitor sive sit fideiussor sive alius malefactor, excepto homicida, sit in nostra proteccione et guidatico speciali, cum omnibus rebus et mercaturis suis quas secum duxerit vel portaverit usque ad propria sit reverssus. Quicumque autem contra hoc nostrum estatutum et guidaticum aliquem venientium vel redeuntium ad ferias ante dictas ausus fuerit invadere, capere, detinere, impedire, gravare, marchare vel pignorare nisi fuerit homicida, iram et indignacionem nostram, restituto dampno prius in duplum passo, et penam mille morabetinorum se noverit absque remedio incursurum.
Datum Ylerde ·X· kalendas septembris, anno Domini millessimo ·CC· tricessimo secundo.
Signum [signe] Jacobi, Dei gratia, regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli, et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt: Petrus Cornelii, Valesius de Bergua, Lupus Exeminiz de Lusia, Raimundus Berengarius de Ager, Berengarius de Bellovisu, Petrus de Angularia, Berengarius de Cervaria, Bernardus de Aspes, Raimundus de Aspes, Gomballdus de Ripellis, Arnaldus de Pradel.
Sig+num Guillelmi Scribe, qui mandato domini regis, pro Guillelmo Rabatie notario suo, hanc cartam scripsit, loco die et anno prefixis.
En nom de Déu, sigui per tots conegut com Nós, Jaume, per la gràcia de Déu, rei d’Aragó i del regne de Mallorca, comte de Barcelona i Urgell, i senyor de Montpeller, amb aquesta carta de present, per Nós i els nostres successors, us donem, concedim i aprovem, de manera perpètua, a vosaltres, dilectes i fidels nostres Ramon Clavell, Pere de Marimon, Bernat Guasch i Joan de Safont, cònsols, i a través vostre, a tota la universitat de Lleida, tant als presents com als futurs, fires que celebrareu anualment a la ciutat en qualsevol lloc, dins o fora, que els cònsols i prohoms veieu més convenient. Dites fires es celebraran sempre per la festa de Sant Miquel de setembre, i s’estendran durant deu dies continuats a partir d’aquella festa.
Establim, a més, fermament, que qualsevol home, d’allà on sigui, que vingui a les esmentades fires, ja sigui deutor, fiador o malfactor, a excepció dels homicides, gaudeixi de la nostra protecció i guiatge especial, amb tots els béns i mercaderies que porti fins a la data del seu retorn.
Si algú, però, contravenint aquest nostre estatut i guiatge, s’atrevís a molestar, apoderar-se’n, detenir, impedir, gravar i empenyorar a algú que vingués o romangués a les citades fires, sense ser una homicida, aleshores que sàpiga que caurà sense remei en la ira i indignació nostra, a més de restituir, tanmateix, els danys en més del doble i satisfer una multa de mil morabatins.
El que ha estat fet a Lleida, a deu de les calendes de setembre de l’any del Senyor de 1232.
Signe de Jaume, per la gràcia de Déu, rei d’Aragó i de Mallorca, i senyor de Montpeller.
En foren testimonis: Pere Cornell, Valesi de Berga, Llop Eiximèn de Llupià, Ramon Berenguer d’Àger, Berenguer de Bellvís, Pere d’Anglesola, Berenguer de Cervera, Bernat d’Aspes, Ramon d’Aspes, Gombau de Ribelles, Arnau de Pradell.
Signe de Guillem Escrivà, qui per manament del senyor rei mitjançant Guillem Rabassa, el seu notari, aquesta carta va escriure, en el lloc, el dia i l’any esmentats.
Aquesta activitat firal es va mantenir al llarg dels temps, amb algunes interrupcions, fins arribar al segle XX, en el que com a conseqüència de l’esperit de progrés de la societat lleidatana sorgeixen diverses iniciatives per promocionar l’economia agrícola de la zona com és el Concurs de Tractors i Exposició de Maquinària Agrícola de 1921, promogut per la Mancomunitat de Catalunya; l’Exposició de Fruites i Flors organitzada per l’Ateneu Lleidatà el 1929, o una nova Exposició Agrícola celebrada l’any següent.
L’any 1946 marca l’inici de l’activitat moderna de Fira de Lleida, amb l’organització d’una exitosa Exposición Agrícola Ganadera e Industrial, la primera de la postguerra i embrió de l’actual Fira Agrària de Sant Miquel. L’any 1955, l’Ajuntament de Lleida anuncia la intenció de celebrar una fira de periodicitat anual, i des de 1956 s’organitza una Fira de Mostres sota l’advocació de Sant Miquel i que dóna especial protagonisme a la maquinària agrícola, la fruita i la ramaderia. Al 1960, coincidint amb la consolidació del sector fructícola dins l’economia lleidatana, se celebra un congrés internacional de la fruita; la iniciativa va constituir la llavor de la celebració del saló Eurofruit i va potenciar la projecció internacional de la Institució firal.
La trajectòria iniciada l’any 1946 es consolida la dècada dels 60 amb la creació de la Institució firal lleidatana, que s’adhereix a l’Associació de Fires Espanyoles (AFE). Les principals funcions de l’entitat són l’organització de fires i congressos (d’àmbit local, nacional i internacional), la gestió del recinte firal —ubicat a la riba esquerra del riu Segre, al cor de la ciutat de Lleida— i la col·laboració amb altres activitats de caire econòmic.
La dècada dels 80 és clau en el creixement de l’entitat, amb un notable augment del nombre de salons organitzats per la Fira de Lleida, la inversió en instal·lacions (construcció del Pavelló 3 i creació dels salons de congressos) i la professionalitzacio de la gestió firal. Una fita important fou la creació, l’any 1981, de Municipàlia (Saló Internacional d’Equipaments Municipals), certamen pioner a l’Estat espanyol que s’ha consolidat com una mostra de referència internacional en l’àmbit dels equipaments i els serveis municipals.
Durant els anys 90 es manté la tònica de creixement. Els anys 1995-96 Fira de Lleida participa activament en la fundació de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC).
L’inici del segle XXI —any 2000— coincideix amb la transformació de la Fira de Lleida en una Fundació que permet optimitzar la gestió operativa i econòmica de l’entitat. En el decurs de la primera dècada del nou mil·lenni la Institució firal dóna un fort impuls a l’activitat firal a la ciutat de Lleida. Cal destacar també que el 2003 té lloc la inauguració del Pavelló 4, fet que proporciona a la Fira de Lleida un total de 12.750 m2 de superfície coberta.
Actualment, Fira de Lleida disposa d’una superfície total d’exposició de 70.000 m2, 5 salons i sales amb capacitat per a 700 congressites, amplis aparcaments i connexions directes amb el centre de la ciutat i amb La Llotja-Palau de Congressos de Lleida. A més, el recinte està perfectament comunicat amb l’estació de l’AVE i amb les vies ràpides que uneixen Lleida amb Barcelona i França, d’una banda, i amb Saragossa, Madrid i la resta de l’Estat, de l’altra.