El 1232, fa 780 anys, el rei Jaume I va concedir la celebració de la Fira de Sant Miquel a Lleida. Aquest privilegi va ser producte d’un llarg procés evolutiu de la Lleida medieval, marcat pel seu creixent poder econòmic, pel naixement de l’empori agrícola i, també, per la puixança del comerç, de les arts, de la cultura i de l’educació. La Seu Vella, començada a l’inici del segle XIII; l’Estudi General (Universitat), a l’inici del XIV, o el fort règim municipal de la Paeria, també al segle XIII, mostren juntament amb la Fira de Sant Miquel la potència de la Lleida medieval.
Les fires han estat cabdals en l’evolució de Lleida en els àmbits social i econòmic i en la forja del seu caràcter com a capital de la Catalunya interior. Sovint associem el nom de la ciutat a atributs com la cultura, la gastronomia, el patrimoni i el comerç, entre molts d’altres, però Lleida és, també, fira.
Al voltant de Sant Miquel, la ciutat ha construït una identitat firal potent que l’ha portat a ser el primer municipi català en nombre d’exhibicions després de Barcelona i a situar-se entre els deu primers d’Espanya pel que fa esdeveniments internacionals. Val a dir que Lleida organitza el triple de les fires que li correspondrien atenent a paràmetres de població: en vam realitzar 26 l’any 2011.
En un context com l’actual, marcat per la necessitat de motors d’ocupació i de generadors de confiança i d’activitat econòmica, és lògic que Fira de Lleida hagi d’exercir un paper important, pel lideratge i l’empenta que la institució ha mostrat en els darrers anys, amb el consens i el treball de tots els patrons. Ho reflecteixen el nombre de fires esmentat anteriorment –amb la previsió d’incrementar enguany– així com el superàvit de 260.000 euros assolit el 2011. Si el balanç es realitza biennalment, ja que tenim fires importants en aquesta periodicitat, consolidem 106.000 euros de resultats positius en el bienni.
Fira de Lleida vol mantenir l’actual línia ascendent i, en aquest sentit, el seu Patronat acaba d’aprovar la construcció d’un nou pavelló firal que comptarà amb 4.000 metres quadrats i que permetrà disposar de més espais per als expositors, en definitiva, de més superfície firal. L’equipament es bastirà a continuació del pavelló 4 i tindrà façana per l’avinguda de Victoriano Muñoz Oms.
En un context com l’actual, és lògic que Fira de Lleida hagi d’exercir un paper important, pel lideratge i l’empenta que la institució ha mostrat
L’acord ha estat possible pel consens, voluntat de treball conjunt i aposta pel territori de les quatre institucions presents al Patronat: Paeria, Diputació de Lleida, Generalitat i Cambra de Comerç. Si en el passat mandat el mateix consens va permetre l’aprovació del pla estratègic de la Fira, en l’actual iniciem el desenvolupament del mateix.
La posada en marxa del nou pavelló també és una injecció de confiança i un missatge positiu de foment de l’activitat empresarial i d’ocupació que genera la nostra Fira.
Fa tres mesos, la ciutat va acollir el 18è Congrés de Fires de Catalunya, on vam poder debatre sobre el futur d’aquest sector i la seva importància, que és molta, per a la vertebració del territori. En aquest fòrum, vaig destacar el canvi de concepte que cal introduir en l’organització d’aquests esdeveniments. Amb els nous temps, crec que només tenen futur les fires que ofereixen contacte humà intensiu els tres dies que acostumen a durar i que, a més, segueixen vives tot l’any gràcies a les noves tecnologies.Aquesta és la via que cal prendre, en la qual Fira de Lleida ja té molt camí recorregut.