Jornada desenvolupada en el marc de la Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit
Unanimitat en la crítica al fet que s’apliqui un sol pla estratègic per a tot l’Estat que no tingui en compte la realitat agrària catalana
La Generalitat de Catalunya i les organitzacions agràries catalanes participants en la Jornada sobre la Política Agrària Comuna (PAC) post 2020, organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, han coincidit en que la reforma de la PAC comporta diversos riscos derivats de la introducció de normatives molt exigents en la gestió agrària, la reducció del pressupost i el fet que s’apliqui un sol pla estratègic per a tot l’Estat que no tingui en compte la realitat agrària catalana. Inaugurada per Teresa Jordà i Roura, consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, la jornada s’ha desenvolupat en el marc de la Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit.
En el decurs de la trobada Carles Vicente, responsable d’Organització d’Unió de Pagesos, ha advocat per lluitar per evitar la retallada del pressupost ja que considera que és il·lògic “reduir els ajuts mentre s’incrementen les exigències al sector agrari, moltes de les quals no es podran complir”. Vicente ha considerat que resulta excessiu haver de condicionar, amb més obligacions en matèria de medi ambient (l’anomenada condicionalitat), un 40% dels fons destinats a ajuts al desenvolupament rural.
Igualment, UP considera que cal centrar els ajuts directes de la PAC en els agricultors per als quals l’explotació agropecuària suposi una part significativa de la seva economia, és a dir, adreçats a la figura de l’agricultor actiu, definida a l’Estat espanyol a partir del 2019, com aquell a qui l’activitat agropecuària suposa l’obtenció d’uns ingressos agraris d’almenys del 25% dels ingressos totals.
En un altre àmbit, Vicente també ha denunciat el funcionament de les reserves de crisi, ja que sovint no s’han pogut aplicar (com per exemple en el cas de la crisi de la fruita) “per manca d’elements objectius a l’hora de gestionar-les”.
Jordi Vidal, secretari tècnic de JARC, ha considerat que “ara més que mai és necessari un suport a la renda de l’agricultor i al ramader” ja que aquests no tenen llibertat de producció —per exemple en els àmbits dels transgènics, els fertilitzants químics o les carns hormonades— en el marc d’una economia cada cop més globalitzada en la que certs països sí permeten aquestes pràctiques.
Vidal també ha criticat la caiguda de la renda agrària, afirmant que “els barems oficials per valorar aquest tema són una trampa, ja que no es valora la gran quantitat d’hores que dediquen els pagesos a les seves explotacions agràries” i demanant millors polítiques econòmiques i fiscals per als professionals del camp.
El representant de JARC considera que el pla estratègic que es derivi de la reforma de la PAC també ha de tenir cura de l’explotació familiar agrària i que ha de tenir en compte la cadena de valor a nivell europeu, amb una nova distribució dels marges, i aconseguint que els beneficis arribin al productor.
Xavier Pié, vicepresident primer de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), també considera que cal “regionalitzar” el pla estratègic la nova PAC per adaptar-la a cada comunitat, però també ha demanat que la Generalitat no redueixi el pressupost destinat al sector agrari. Pié ha defensat els programes operatius destinats a les organitzacions agràries, però considera que els 7,8 milions d’euros destinats a Catalunya són insuficients i que cal buscar fons addicionals.
El representant de la FCAC ha afirmat que no veu malament l’anomenat capping (limitació de l’ajut màxim per explotació) si els fons resultants es dediquen als programes operatius. Finalment, ha a dit que és excessiu el nivell d’exigència per al programa de la fruita i l’horta, que en l’àmbit mediambiental ha passat del 10 al 20% i que en l’àmbit de la innovació és del 5%.
El director general de Desenvolupament de la Conselleria d’Agricultura, Oriol Anson, considera que la Comissió Europea ha de tenir en compte les necessitats reals del sector primari a Catalunya. El Govern de la Generalitat reclama la regionalització dels fons i que els plans estratègics s’estableixin a nivell territorial amb l’objectiu de poder fer una gestió més eficient i eficaç dels ajuts, ja que “les diferents comunitats de l’Estat tenen realitats molt diferents”. El representant de la Generalitat consideraria idoni que “Madrid traspassés una partida econòmica al Govern català per tal que aquest fes el seu propi pla estratègic en funció de les necessitats reals del camp català”.
