La sobrefertilització és poc sostenible, suposa un sobrecost econòmic i perjudica la qualitat del producte

La jornada celebrada a la Fira de Sant Miquel advoca per optimitzar la fertilització des del punt de vista agronòmic, econòmic i mediambiental

 

La gestió de la fertilització dels cultius intensius és bàsica en la sostenibilitat, ja que representa una disminució notable de l’impacte ambiental, preserva els recursos miners i estalvia costos per part de l’agricultor”. Així s’ha expressat Pere Villar, responsable de fertilització i nutrició vegetal en el laboratori Ilersap, en el decurs de la jornada “L’agricultura i la ramaderia intensives són sostenibles amb una bona gestió. Casos pràctics” celebrada en el marc de la Fira Agrària de Sant Miquel-Eurofruit. La sessió és organitzada pel Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya.

Villar creu que avui dia els principals hàndicaps en la fertilització del cultius són que “està poc tecnificada i a més està en mans dels fabricants i distribuïdors de fertilitzants, que marquen les pautes sobre els moments i dosis d’aplicació”. Aquesta situació “comporta una sobrefertilització que no és bona per al medi ambient, suposa un sobrecost per a l’agricultor i perjudica la qualitat final del producte, ja que afavoreix moltes malalties de la planta associades a l’excés de nutrició”. El descens de la qualitat dels productes es tradueix en la pèrdua de la producció que arriba al mercat, ja que afecta la capacitat de conservació, amb la qual cosa es perd molta fruita durant la manipulació i la comercialització.

De la seva banda, Joan Esteve, director tècnic de la Divisió Agrícola del Grup Codorniu, ha explicat que l’empresa vinícola ha desenvolupat dues experiències enfocades a assolir una producció sostenible. En primer lloc, la utilització de tècniques ecològiques —en aquest cas de confusió sexual— per controlar una de les principals plagues de la vinya, el corc del raïm (lobesia botrana) com a alternativa a les tècniques tradicionals (pesticides químics). Aquesta tècnica ha permès que el 85% dels vins de la  marca catalana estiguin lliures d’insecticides i el 70% estiguin exemptes de productes antibotritis, que tenen un impacte ambiental important.

D’altra banda, Esteve ha explicat que l’ús de l’agricultura de precisió vinculades a la monitorització i teledetecció han permès una important racionalització del reg (amb estalvis de fins al 7% de consum d’aigua) i d’altres tractaments sobre els cultius (com una reducció de fins al 15% en fitosanitaris), ja que només s’actua en els espais de la parcel·la on és necessari i en el moment en què és necessari. Aquest procés ha comportat un important estalvi econòmic i en l’ús de productes agressius amb el medi ambient.

El responsable de Codorniu afegeix que l’empresa fins i tot ha creat Agropixel, un spin-off de la firma de vins i caves configurada com a empresa de serveis dedicada a la millora productiva, l’optimització d’inputs i la planificació de la producció i de la qualitat en el sector de l’agricultura seguint criteris de rendibilitat econòmica i de sostenibilitat mediambiental.

Lluís Xanxo, director de producció agrícola Granja San José, ha defensat l’increment de la sostenibilitat de la producció agrària intensiva, en aquest cas en una explotació lletera, mitjançant un autoconsum farratger. “Es tracta de vendre i consumir tota la producció agrària dins l’empresa, sense que quedin excedents per vendre ni que calgui compres externes, per així tenir tot el control sobre les matèries primeres a nivell qualitatiu i evitar micotoxines en el gra de panís”. Es tracta, en definitiva, de controlar al màxim la traçabilitat, que a la llarga suposa un estalvi econòmic, ja que s’eviten quasi al 100% problemes en el procés d’alimentació del bestiar. Granja San José produeix 70 milions de quilos de farratge per alimentar 5.000 caps de bestiar, que produeixen 40 milions de litres de llet anuals.

En el decurs de la jornada s’ha advocat també pel creixement dels cultius de fruits secs (festucs, ametlles, nous), que generalment són conreats amb sistemes de producció intensius per fertirrigació que suposen una important baixada de cost per unitat de producció i que tenen un gran potencial d’exportació.

La jornada “L’agricultura i la ramaderia intensives són sostenibles amb una bona gestió. Casos pràctics” ha estat organitzada davant la preocupació social pel fet que el creixement de la demanda d’aliments topa amb la sensibilització per preservar el medi ambient, pel que cal trobar un punt d’equilibri que permeti oferir aliments però amb racionalització en la gestió de l’entorn. Aquesta preocupació ha estat en les últimes dècades prioritària per als enginyers agrònoms, que afronten aquest repte amb la recerca, la innovació i la tecnologia.

Els assistents a la jornada han coincidit en la necessitat de millorar les pràctiques agràries relatives a la fertilització de conreus. Es busca optimitzar la fertilització des del punt de vista agronòmic, econòmic i mediambiental. D’aquesta manera, s’aconsegueix ajustar les dosis aplicades amb les necessitats dels conreus, evitant les pèrdues cap al medi ambient (sòl, aigua i atmosfera).

A la jornada s’han presentat diferents casos pràctics de treball i de gestió en empreses agràries per fer front als dos reptes, el creixement de la demanda i la sostenibilitat. Hi han participat Joan Fortuny, representant d’Operation Managing Director Borges Agricultural & Industrial Nuts; Pere Villar, responsable de fertilització i nutrició vegetal en laboratori Ilersap; Toni Vítores, director agronòmic de Fruits de Ponent; Joan Esteve, director tècnic de la Divisió Agrícola del Grup Codorniu; Victor Falguera, research manager d’Akis International, i Lluís Xanxo, director de producció agrícola Granja San José SA.

 

 

Print Friendly, PDF & Email