Neix a Lleida l’Associació Espanyola de Municipis i Entitats de Muntanya

La creació de l’entitat anirà acompanya d’unes jornades tècniques sobre “Les polítiques de muntanya a Espanya: una assignatura pendent”

 

El saló Municipàlia serà el marc, el proper divendres dia 25 d’octubre, del naixement de l’Associació Espanyola de Municipis i Entitats de Muntanya, una entitat destinada a defensar els interessos de les zones de muntanya de l’Estat espanyol i que en el seu inici compta ja amb 150 municipis de 8 comunitats diferents. L’associació és una iniciativa conjunta de diversos senadors i alcaldes catalans i aragonesos i té el suport de la Càtedra Repsol de Competitivitat i Desenvolupament Regional de la Universitat de Lleida (UdL). Precisament aquesta càtedra ha programat per a aquesta setmana una jornada sobre polítiques de muntanya.

MU2013-MunicipisMuntanya

La nova organització és la primera d’aquest àmbit creada a l’Estat i segueix el model d’altres similars creades als Alps. La iniciativa, oberta a tots els municipis del país, pretén crear un instrument àgil i eficaç per promoure la col·laboració i l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques entre els municipis de muntanya de l’Estat.

 

A més, i segons explica el senador lleidatà Francesc Boya, l’Associació Espanyola de Municipis i Entitats de Muntanya vol recollir, consensuar i defensar els interessos comuns d’aquests municipis, “constituint-se en un interlocutor que aglutini aquest col·lectiu, li doni força davant les Administracions i promogui una legislació nova que protegeixi aquests territoris”.

 

Boya, que ha estat impulsor d’una Comissió d’Estudi sobre les Problemàtiques de Muntanya al Senat espanyol per debatre aquest tema, considera que a banda d’aquesta comissió “necessitem un instrument pràctic que reculli tota aquesta feina i que abordi de forma seriosa una problemàtica que condemna a les zones de muntanya, que constitueix el 38% del territori estatal, a una situació marginal, a la que podríem anomenar una geografia de la desertització”. Aquesta situació, que comporta l’acumulació de la població a les capitals comarca, el seu envelliment i masculinització, pot suposar que a molts pobles de muntanya només els hi quedi una generació de vida”.

 

Els responsables de la iniciativa recorden també que el desenvolupament socioeconòmic és una obligació recollida a la Constitució espanyola, ja que l’article 130 estableix que “els poders públics atendran a la modernització i al desenvolupament de tots els sectors econòmics i, assenyaladament, de l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’artesania, a fi d’equiparar el nivell de vida de tots els espanyols. Amb la mateixa finalitat es donarà un tractament especial a les zones de muntanya”.

 

Els promotors de l’associació, que incideixen en que aquesta és transversal i no té cap signe polític, expliquen que “estem parlant de municipis que en molts casos pateixen una densitat demogràfica molt baixa i una estructura econòmica afeblida, amb mancances d’infraestructures i equipaments bàsics”.

 

L’entitat té com a a reptes bàsics promoure un diàleg entre les zones de muntanya i el món urbà, amb l’Administració i amb altres entitats similars que ja existeixen a països com França, Suïssa, Itàlia o fins i tot Bulgària. Respecte al primer punt, els representants de l’associació consideren que “amb aquest despoblament també es perd la cultura, el patrimoni i el paisatge, i cal recordar que bona part de l’aigua, l’energia i dels aliments que consumim a les ciutats ve de la muntanya”.

 

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha defensat les polítiques actives de muntanya com un factor clau des de l’òptica del desenvolupament, l’equilibri territorial i la igualtat de les persones i ha afirmat que “les polítiques territorials no són contraposades a les polítiques socials, sinó que moltes vegades són en sí mateixes polítiques socials”.

 

Marcelino Iglesias, alcalde de Bonansa, assevera que els problemes dels municipis de muntanya del país són molts similars i ha explicat que des del 1900 la despoblació a la Ribagorça aragonesa “ha estat brutal, del 70%, i ha afectat a tots els municipis excepte als que tenen estacions d’esquí”.

 

Joan Ganau, professor del departament de Geografia i Sociologia de la UdL i coordinador de les jornades, ha explicat de la seva banda que aquestes últimes són un clar exemple de la col·laboració entre la Universitat i les administracions locals. “Un dels objectius de la Universitat de Lleida es precisament contribuir al desenvolupament social mitjançant la realització d’estudis tècnics o l’organització d’actes, com les jornades en qüestió, que serveixin de marc de reflexió i d’intercanvi d’experiències”.

 

L’Associació Espanyola de Municipis i Entitats de Muntanya compta ja amb uns 150 municipis d’Andalusia, l’Aragó, Astúries, Cantàbria, Castellà-Lleó, Catalunya, Comunitat Valenciana i Galícia. A banda dels municipis confirmats, els organitzadors han explicat que n’hi ha 50 més que han mostrat també interès en adherir-se a l’entitat.

 

Debat sobre les polítiques desenvolupades a les zones de muntanya

La creació de l’associació anirà acompanyada d’unes jornades tècniques sobre “Les polítiques de muntanya a Espanya: una assignatura pendent” destinades a obrir un debat sobre les polítiques desenvolupades a les zones de muntanya i fer propostes per a actuacions futures. Les jornades tindran lloc els dies 24 i 25 d’octubre a la Sala d’Actes del Campus de Cappont i a la Llotja de Lleida, respectivament.

 

La jornada inaugural acollirà pel matí ponències sobre Polítiques de muntanya a França, a càrrec de Charles Pujos, Commissaire à l’aménagement des Pyrénées – DATAR; Polítiques de muntanya a Espanya: una revisió crítica, a càrrec de José Ignacio Plaza, de la Universitat de Salamanca; L’evolució de la política de muntanya catalana; a càrrec de Lourdes Feixa, cap del Servei d’Actuacions de Muntanya de la Generalitat de Catalunya, i Els Pirineus: entre la conservació ambiental i el desenvolupament, a càrrec de Joan Manuel Soriano, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

Per la tarda hi haurà una ponència sobre l’Evolució econòmica, paisatgística i cultural de las zones de muntanya a Espanya, a càrrec de Jaime Izquierdo, expert en desenvolupament territorial, i una taula rodona sobre Trenta anys de política de muntanya a Espanya: un balanç en la que participaran José Luis Fontanella, alcalde de Cangas de Narcea (Astúries); Albert Alins, alcalde del Pont de Suert (Catalunya); Luis Estaún, alcalde de Biescas (Aragó); Carmelo Conde, alcalde de Cazalla de la Sierra (Andalusia) i Arcadi Castilló (Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran) com a moderador.

 

El divendres parlarà Joan Ganau, titular la Càtedra Repsol de Competitivitat i Desenvolupament Regional de la UdL, sobre l’Evolució recent de les àrees de muntanya a Espanya; reptes i oportunitats, i Juan Andrés, president d’Euro montana: Associació Europea de Zones de Muntanya, sobre Les associacions de muntanya i el seu paper en la dinamització del territori. A les 11.30 tindrà lloc, finalment, la presentació i constitució de l’Associació Espanyola de Municipis i Entitats de Muntanya.

 

La presentació de l’associació i de les jornades tècniques ha comptat també amb la presència de Xavier Esteve, alcalde de Bassella.

Print Friendly