Fira de Lleida, vuit segles d’història

La tradició firal a la ciutat de Lleida és ben antiga i és documentada ja a l’època medieval i, més concretament, al 23 d’agost de 1232, data en que el rei Jaume I va concedir a la ciutat el privilegi de fer una fira anual de 10 dies de durada a partir del dia de Sant Miquel, al mes de setembre. Cal fer notar que durant l’Edat Mitjana les fires de Lleida tenien ja un caràcter internacional, donat que aplegaven comerciants i mercaders de Tolosa, Montpeller i altres localitats del sud de França.

Privilegi reial de Jaume I, 23 d'agost de 1232

Privilegi reial de Jaume I, 23 d’agost de 1232

 

Aquesta activitat firal es va mantenir al llarg dels temps, amb algunes interrupcions, fins arribar al segle XX, en el que com a conseqüència de l’esperit de progrés de la societat lleidatana sorgeixen diverses iniciatives per promocionar l’economia agrícola de la zona com és el Concurs de Tractors i Exposició de Maquinària Agrícola de 1921, promogut per la Mancomunitat de Catalunya; l’Exposició de Fruites i Flors organitzada per l’Ateneu Lleidatà el 1929, o una nova Exposició Agrícola celebrada l’any següent.

L’any 1946 marca l’inici de l’activitat moderna de Fira de Lleida, amb l’organització d’una exitosa Exposición Agrícola Ganadera e Industrial, la primera de la postguerra i embrió de l’actual Fira Agrària de Sant Miquel. L’any 1955, l’Ajuntament de Lleida anuncia la intenció de celebrar una fira de periodicitat anual, i des de 1956 s’organitza una Fira de Mostres sota l’advocació de Sant Miquel i que dóna especial protagonisme a la maquinària agrícola, la fruita i la ramaderia. Al 1960, coincidint amb la consolidació del sector fructícola dins l’economia lleidatana, se celebra un congrés internacional de la fruita; la iniciativa va constituir la llavor de la celebració del saló Eurofruit i va potenciar la projecció internacional de la Institució firal.

Exposició ramadera l’any 1946

Exposició ramadera l’any 1946

 

La trajectòria iniciada l’any 1946 es consolida la dècada dels 60 amb la creació de la Institució firal lleidatana, que s’adhereix a l’Associació de Fires Espanyoles (AFE). Les principals funcions de l’entitat són l’organització de fires i congressos (d’àmbit local, nacional i internacional), la gestió del recinte firal —ubicat a la riba esquerra del riu Segre, al cor de la ciutat de Lleida— i la col·laboració amb altres activitats de caire econòmic.

Exposició de maquinària l’any 1959

Exposició de maquinària l’any 1959

 

La dècada dels 80 és clau en el creixement de l’entitat, amb un notable augment del nombre de salons organitzats per la Fira de Lleida, la inversió en instal·lacions (construcció del Pavelló 3 i creació dels salons de congressos) i la professionalitzacio de la gestió firal. Una fita important fou la creació, l’any 1981, de Municipàlia (Saló Internacional d’Equipaments Municipals), certamen pioner a l’Estat espanyol que s’ha consolidat com una mostra de referència internacional en l’àmbit dels equipaments i els serveis municipals.

Primera edició de Municipàlia l’any 1981

Primera edició de Municipàlia l’any 1981

Construcció del Pavelló 3 l’any 1985

Construcció del Pavelló 3 l’any 1985

 

Durant els anys 90 es manté la tònica de creixement. Els anys 1995-96 Fira de Lleida participa activament en la fundació de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC).

Primera edició d’Eurofruit l’any 1986

Primera edició d’Eurofruit l’any 1986

 

L’inici del segle XXI —any 2000— coincideix amb la transformació de la Fira de Lleida en una Fundació que permet optimitzar la gestió operativa i econòmica de l’entitat. En el decurs de la primera dècada del nou mil·lenni la Institució firal dóna un fort impuls a l’activitat firal a la ciutat de Lleida. Cal destacar també que el 2003 té lloc la inauguració del Pavelló 4, fet que proporciona a la Fira de Lleida un total de 12.750 m2 de superfície coberta.

Desfilada del saló DeNuvis l’any 2008

Desfilada del saló DeNuvis l’any 2008

 

Actualment, Fira de Lleida disposa d’una superfície total d’exposició de 70.000 m2, 5 salons i sales amb capacitat per a 700 congressites, amplis aparcaments i connexions directes amb el centre de la ciutat i amb La Llotja-Palau de Congressos de Lleida. A més, el recinte està perfectament comunicat amb l’estació de l’AVE i amb les vies ràpides que uneixen Lleida amb Barcelona i França, d’una banda, i amb Saragossa, Madrid i la resta de l’Estat, de l’altra.